QUÈ VOL DIR COMPLETES?
Ho va preguntar un alumne d'un dels col.legis al quals ensenyava la capella del Santíssim Misteri de Cervera. Cada any, i en fa uns quants, els dies propers a la Festa Major, dels dia 6 de febrer, els col.legis de Cervera tenen el bon costum de portar els alumnes i les alumnes a conèixer la història de Cervera, i en aquest cas sobre la Festa Major d'Hivern. L'itinerari s'inicia a la Paeria i finalitza a l'església de Santa Maria, a la capella dedicada al Santíssim Misteri de Cervera. I així, a la planta noble de la Paeria i de forma molt planera s'exhibeixen els vestuaris i objectes que al llarg dels segles han servit per il.lustrar i ensenyar el bon govern de la vila, poble i finalment ciutat. En primer lloc la senyera on llueix l'escut amb els quatre pals vermells sobre daurat (de la qual n'expliquem el seu origen), i damunt el cérvol, símbol i també origen del nom Cervera, el qual Hug Dalmau, carlà del castell, afegí degut a l'abundància de cérvols que hi havia a tot l'entorn. Tot seguit i al costat hi ha la vestimenta dels portants de la senyera, després el timbaler i davant seu les timbales o trampes i els seus dos portants, si les timbales no anaven a cavall, i molt a prop la vara del paer en cap i la venera, el distintiu dels paers, i al final els dos macers amb les maces d'argent que acompanyen el paer. Després retornem a l'exterior de la Paeria i davant de la façana admirem les 15 mènsules, principalment les dels cinc sentits corporals.
Continuem fins a Santa Maria, però abans hem de fer una aturada abans d'entrar-hi perquè gairebé tots els nens i nenes coneixen i comenten la gàbia de ferro que penja de la paret de l'antiga capella de Santa Eulàlia, on un temps s'hi exhibí el cap de Joan Balaguer després de ser condemnat i penjat a la forca, per ser l'inductor del robatori de la relíquia i el reliquiari del Sant Misteri.
Entrem a l'església fins a la capella de Sant Nicolau, on a les 3 de la tarda del dia 6 de febrer de l'any 1540 intentaren partir un estella de fusta de la creu on morí Jesús, cosa que no aconseguiren perquè esclatà un gran tro i la fusta es partí en tres, motiu pel qual el degà de la ciutat ordenà que mai més s'intentés partir el tros de fusta, perquè "la Providència ens ha avisat que no es fes". No cal dir que el fet provocà molta fama a la vila i per això el 1633 es projectà i edificà una capella molt més gran, on el 1789 Jaume Padró hi construí el baldaquí de planta rodona, i al centre hi adaptà la vitrina que Joan Tico, alcaid de Neopàtria, havia donat a Cervera. En tot el conjunt hi situà onze figures d'àngel de diferents edats, amb diferents símbols, dos dels quals al davant de tot i sostenint dos canelobres per a il.luminar la capella, amb la particularitat que són de condició femenina.
Mentre els visitants admiren el conjunt, fem escoltar un tram de la música de les Completes que cada 5 de febrer, davant de l'altar major, interpreten més de cent cantaires i més de cinquanta músics; llavors és quan es fa la pregunta: "què vol dir Completes?"
Doncs les Completes són una composició sobre textos d'una oració del dia, les matines, tal i com molt bé explica el seu actual director, Xavier Puig i Ortiz, en el llibre Completes, i concretament de l'últim responsori de cada nocturn de les matines, i que arribats al 1844-45, Salvador Vidal i Joan Pont hi donen la forma amb moltes dificultats. Cal recordar que durant la Guerra Civil (1936-1939) es cremà l'arxiu parroquial i conseqüentment totes les partitures, i al finalitzar la guerra es reuniren diversos cantants i músics al voltant de Josep Sancho Marraco per reescriure la partitura, cantant de memòria i amb algun text particular. El 1974 es reintrodueixen dones al cor. Les Completes és una tradició local, però avui podem dir amb legítim orgull que ultrapassen de llarg aquest àmbit, ja que són moltes les persones d'altres comarques i més enllà que assisteixen a la celebració de la festa per escoltar les Completes, una música eminentment d'església amb tocs de ball. Ja al 1844 es diu que un dels autors, Joan Pont, s'hagué de defensar quan l'acusaven de banalitzar les Completes, i ell deia: "el meu objectiu és atreure els fidels a la celebració de les festivitats que l'església solemnitza".
Autor: Armand Forcat
aforcat.blogspot.com
Revista SEGARRA, Núm. 314, febrer 2023
Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15
