A JOVA
Un bon dia estava ensenyant la muralla que encerclava la Cervera del segle XIII, que manà construir a jova Pere III. I un turista em preguntà; "què vol dir a jova?" I la reposta podria ser molt simple, treballar sense cobrar!, i també molt concloent, però sempre i per norma cal argumentar-la. Sabem que el seu origen és feudal i que era obligatori complir-lo, però avui en dia es donen molts casos i circumstàncies que per solidaritat també es fan treballs comunitaris, sense cobrar.
En temps del feudalisme, del segle IX al XIII, es creà la jova per sotmetre a explotació els camperols per part de la noblesa, és a dir, l'obligació de llaurar la terra del senyor durent tot un dia i amb dues bèsties. Més modernament era la prestació personal i obligatòria a un treball d'utilitat pública.
Quan el 1368 Pere III manà als paers que construïssin la muralla que avui podem contemplar i admirar, els paers també aplicaren la jova i a tothom des dels 13 anys d'edat i sense límit, fins i tot vídues, clergues i militars, perquè "tothom té quelcom a guardar".
Un altre exemple i ben visible el tenim en el mur fet de pedra que aguanta les terres on descansa la coneguda Pèrgola, a la plaça Pius XII. En aquest cas, el mur té unes connotacions molt personals per a mi, atès que el meu germà gran, el Manel, hi treballà a jova l'any 1933; era nascut l'any 1921 i per tant tenia 12 i 13 anys! Malauradament no en pogué gaudir molt de l'obra acabada, ja que fou mobilitzat i enviat al front de batalla de la Guerra Civil, i el dia 10 de gener de 1939 (tenia 18 anys) a casa arribà l'última carta d'ell i mai més s'ha sabut com o de quina forma desaparegué, talment com si mai hagués existit. Fa molts anys i molt sovint porto turistes a la Pèrgola, un lloc on amb una ullada veiem més de 1000 anys d'història de la ciutat: el campanar, la Paeria, la residència Mare Janer, la casa dels jesuïtes, el col.legi dels 80 i la residència de professors en temps de la Universitat, l'església de Sant Ignasi, el Monument a la Generalitat... Tot encerclat per la muralla, i més enllà, el paisatge amb els sembrats, les cabanes, els marges, el barri de la Ribera (o de Sant Francesc) el riu d'Ondara... I al posar les mans, sobre la carena del mur que suporta la Pèrgola, sento l'orgull que el mur també és una mica meu, ja que el meu germà hi posà unes quntes de les pedres que l'aguanten, aquell llunyà 1933.
Si admirem el mur des de la muralla (i la foto adjunta de l'escrit n'és un bon exemple) en primer terme veiem els safaretjos públics construïts amb una donació de Lluis Sanpere, i a la façana d'accés per la part de la rambla, que precisament porta el seu nom, hi figurava en agraïment per la donació una inscripció ben il.lustrativa: Lavaderos públicos con preferencia para las clases menesterosas. Tot seguit hi havia una caserna de la Guardia Civil, i a la planta baixa, per la part del darrere, la vaqueria del Cosme Junyent (el meu oncle), i a continuació del mur es veu el grup escolar (avui Jaume Balmes) que fou inaugurat el 1936. Aquell any s'iniciava la Guerra Civil i el col.legi dels Pares Claretians, ubicat a l'ala oest de la Universitat, fou clausurat, i els nens i nois que hi anàvem passàrem al Grup Escolar. Una anècdota: la vaqueria del meu oncle era tan propera al col.legi que va esdevenir un privilegi per a mi: al sortir de classe passava per la vaqueria de l'oncle on munyia les vaques per portar la llet a la botiga, i llavors omlia una mesura directament de la galleda encara calenta, i això per a mi era un bon berenar! Ja suposo que avui es diria que era un disbarat alimentari, però us puc ben assegurar que l'any 1936 per a mi era un gran privilegi que esperava amb ganes i gana.
Autor: Armand Forcat
aforcat.blogspot.com
Revista Segarra Núm. 280 març 2020. Secció: El Turista Pregunta, pàg. 29
