Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revista SEGARRA 2025. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revista SEGARRA 2025. Mostrar tots els missatges

El Carrer Burgos. Revista SEGARRA , Núm. 339, març 2025. El Turista Pregunta

 EL CARRER BURGOS


Una bona nit, explicava una part de la tercera guerra carlina i ens trobàvem a l'inici de la plaça Universitat cantonada amb el carrer Burgos, i a l'esmentar el nom del carrer un visitant d'entre el grup que fèiem l'itinerari preguntà: "Com és que Cervera té un carrer amb aquest nom?" I la resposta fou que aquest carrer tingué una importància molt notable en aquella guerra carlina que finalitzà el 1876. Ja feia més de quaranta anys que les dues forces enfrontades, és a dir, els partidaris de Carles M. Isidre de Borbó, coneguts com a carlins o carlistes i el partit dels liberals. Cervera ja s'havia mostrat liberal i el seu exèrcit controlava totalment l'edifici de la Universitat convertit en caserna, i a l'exterior, al carrer Burgos (avui més conegut com carrer Travesser) hi havia un regiment de tropa anomenat Burgos, origen d'aquest nom.


El comandant, de cognom Ballesteros, que controlava el baluard que representava la Universitat, la feu fortificar aparedant un tram a cada finestra i especialment les portes, amb partes esmerletades i espitlleres, on col.locà tambors per vigilar a dreta, a esquerra i al davant, a més de soldats que vigilaven les vint-i-quatre hores del dia; i per si això no fos prou, ordenà l'enderrocament de l'alçada d'algunes edificacions que sobrepassessin l'alçada de la Universitat, i així fou com el campanar de l'església de Sant Antoni quedà tal i com encara es veu avui, amb el magnífic campanar romànic rebaixat i que mai més s'ha recuperat.



Cal recordar que el comandant Ballesteros va ordenar a la Paeria  de Cervera que executés aquesta ordre. La Paeria, però, s'hi va negar i llavors el comandant proclamà un decret adreçat a la població per mobilitzar uns quants obrers, però no se'n va presentar ni un. Aleshores ho va ordenar als soldats i  l'església es va quedar sense el campanar i també sense la teulada.  La Universitat quedà malmesa i altres edificis també, i com sempre el que hem de lamentar és la pèrdua de persones innocents, mortes, perquè dos mandataris i l'estructura que arrosseguen provoquen una guerra, i sacrifiquen persones de totes les edats que per força hi han de participar.


Al finalitzar el conflicte bèl.lic queden les seqüeles; els morts, els ferits, les destruccions i el trist record dels llocs, com els carrers Combat (per això té aquest nom), que fou un escenari terrible en la lluita cos a cos, o Victòria, que es troba a tocar i està dedicat als guanyadors. Al carrer Combat hi havia un petit canó, situat al terrat d'una casa, que disparava contra l'enemic; l'impacte dels projectils es podien observar a la casa que feia cantonada entre l'avinguda Catalunya i el carrer Victòria, avui enderrocada per la construcció de ls rotonda actual. I també se'n poden observar actualment a la façana de la Universitat, a la torre que avui allotja la seu de la UNED.


Aquella guerra finaltzà i alguns noms de carrers quedaren per al record: Combat, Burgos, Victòria i també carrer Sòria, en record del nom d'un regiment militar. La Universitat quedà molt malmesa i fou un presidi fins que el 1887 es va cedir l'edifici als pares Claretians, els quals el van dignificar plenament i hi van adaptar un col.legi públic fins al juliol de  1936, quan passà a ser un hospital amb 750 llits; per aquest motiu va ser bombardejat i a partir de 1939 convertit en camp de concentració militar. Amb el pas dels anys, però, i fins avui, és un baluard de la cultura, l'ensenyament i la informació.


Autor: Armand Forcat
aforcat.blogspot.com
Revista Segarra, Núm. 339, març 2025
Secció: El turista pregunta, pàg. 22.





El Carrer Barcelona. Revista SEGARRA. Núm. 337, gener 2025. El Turista Pregunta

 El Carrer Barcelona


Una nit que realitzàvem un titnerari per l'exterior de Cervera, férem una aturada a tocar del riu Ondara des d'on es podia comtemplar, amb molta perspectiva, la ciutat protegida per la muralla, i també pels tres portals d'entrada, els quals s'anaren obrint d'acord a les noves formes de viatjar o transportar mercaderies. Cervera havia nascut cimbellada per protegir-se i protegir les persones que transportaven tota classe de mercaderies d'un lloc a un altre, i des d'aquell indret podíem observar el nivell on situaren els esmentats portals: el més planer, obert a l'actual plaça de Sant Cristòfol; el del mig, a l'actual plaça de Catalunya, i el dels Pous, el més elevat.

Cervera naixia a principis del segon mil.leni i es consolidava com a punt de referència i seguretat, ja que Lleida l'any 1149 ja fou el punt més avançat del Principat de Catalunya, i per tant el trànsit de persones i mercaderies s'intensificà i naturalment modernitzà. El portal més elevat, el dels Pous, ja no era adequat per a carros amb mula, i per això s'obrí el del la plaça de  Catalunya, més planer, i amb l'edificació i obertura del carrer Barcelona es va facilitar l'accés des del portal de Sant Cristòfol, on era més fàcil accedir-hi amb carros de mules i carruatges.

Llavors un participant de la ruta preguntà: "Per això el carrer es diu de Barcelona?" Resposta: per això i molts  altres motius. Amb l'adveniment del trànsit de carros, tartanes i carruatges sorgiren altres vies alternatives. És per això que Cervera va quedar molt apartada del trànsit general, ja que la vall de l'Ondara  era més planera i la feia servir el trànsit provinent de Barcelona o de Lleida. Tant si era per l'est com per l'oest, de forma natural Cervera  quedava  al marge de gairebé  tot el trànsit. El que venia de Barcelona, a l'arribar a Montmaneu seguia cap a Sant Antolí, Sant Pere dels Arquells, Vergós i, seguint el riu, cap a Tàrrega. Per tant Cervera quedava aïllada, i l'altre camí pla era Montmaneu, la Manresana, Guissona i el riu Sió, i per tant també quedava fora de la circulació per aquests camins.

Calia cercar solucions i es van fer proves per canviar la situació, com per exemple allotjar personatges i acompanyants. Es tancava el camí reial i es desviava el trànsit de compradors i venedors cap a dins de la vila, on un vigilant cobrava un peatge; però això eren mesures excepcionals i impopulars, i al tornar a la normalitat la vila quedava relativament aïllada i també molt perjudicada ecòmicament.

Ja el 1440 els paers de Cervera feren una petició al comte de Barcelona, Joan I, per tal que els camins s'anomenessin camí del blat Cervera-Barcelona, i fou un encert ja que Barcelona creixia fortament i per tant el consum, i a l'ensems s'acordà donar el sobremon a la Segarra com el graner de Catalunya.  A tot això al llarg dels anys s'hi afegiren les ametlles, les olives o la vinya, i també prosperaren les fàbriques de farina, pasta de sopa, vins i alcohols, galetes, oli, embotits o seleccionadores d'ametlles. Més endavant, el 1862, arribà el ferrocarril que amplià la prosperitat extraordinàriament, encara que també alguna guerra ho canvià tot, com la més recent, la del 1936-39, ja que un cop acabada els guanyadors optaren per un altre transport més contaminant: les carreteres, que actualment estan farcides de camions en detriment del ferrocarril. L'Estat espanyol és a la cua d'Europa en transport per ferrocarril, molt més econòmic i menys contaminant.


Autor: Armand Forcat
Revista SEGARRA Núm. 337, gener 2025.
Secció El Turista Pregunta. Pàg. 37
aforcat.blogspot.com


El Campanar de Sant Antoni

  EL CAMPANAR DE SANT ANTONI Dir campanar a les dues columnes de totxo i una petita campana, pot semblar exagerat. Tanmateix l'església ...