El toc de reconeixement. Revista SEGARRA Núm. 336, desembre 2024- El Turista Pregunta

 El Toc de Reconeixement

El propassat 17 de novembre es va fer un acte de reconeixement al saló de plens de la Paeria de la ciutat de Cervera, i en el moment que el paer en cap Jan Pomés feia el lliurament de la medalla, el grup de Campaners de Cervera posaren en moviment les campanes del campanar de Santa Maria per fer el Toc de Reconeixement a una persona, i fou llavors quan jo, per primera vegada, vaig preguntar: "Quan es crearen aquest toc i les seves particularitats?" I la resposta molt ben documentada me la va donar el grup de Campaners.

L'any 2012 es van commemorar els 90 anys del professor, editor, escriptor, poeta, etc, Ramon Turull (1922-2003), i el dia 17 d'abril d'aquell any va tenir lloc una ruta literària que finalitzà a la plaça Major amb un toc de campanes. El Centre Municipal de Cultura, que coordinava l'activitat, va proposar al grup de Campaners la possibilitat d'oferir un toc diferent aquell mateix dia, i els campaners no solament acceptaren de col.laborar-hi sinó que durant la junta del dia 12 d'abril acordaren personalitzar-lo en reconeixement a qui fou cerverí d'excepció, el Ramon Turull, i a la vegada deixaren establert aquest toc per a successives ocasions i circumstàncies en què els campaners creguin adient retre un especial record a persones o entitats que en puguin ser mereixedores. 

El toc és així: uns repicons donen pas a un bilandó curt i l'entrada en solitari de la campana Carranca, la qual, amb l'excepció del Seny Major, tindrà l'acompanyament de les quatre campanes restants, que de petita a gran van entrant en joc. La durada és la que es considera oportuna i el toc s'acaba en sentit invers al de l'entrada, ja que les quatre campanes van callant per deixar el protagonisme a la Carranca, per tal que tanqui en solitari aquest toc, el qual es repetirà en tres ocasions amb idèntica execució.

No oblidaré ami aquell 17 de novembre de 2024 i l'emoció que vaig experimentar al sentir els tocs de les campanes que tant estimo, en el moment que el paer en cap em feia entrega de la primera medalla de Cervera, i que tocaven per a mi!!! 

I una vegada més vull agrair a tot el consistori i l'acompanyament en aquest acte, així com també a la família, al grup de Campaners, a tantes persones que hi van assistir i a tantes que no però que m'ho han fet saber per diferents mitjans, i a Protocol de la Paeria per la perfecta organització.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 336, desembre 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 37

El Casal. Revista SEGARRA- Núm. 317, maig 2023. El Turista Pregunta

 

EL CASAL

A l'acompanyar turistes per diferents llocs de la ciutat de Cervera, sempre trobem dades, dates i edificis que destaquen molt entre els altres i que desperten l'atenció dels visitants, i això vol dir preguntes. Quan deixem Cap Corral i entrem a la plaça Santa Anna, al veure la façana del Casal de Cervera, pregunten: "Què és el Casal de Cervera?" I és clar, la resposta pot ser molt curta o llarguíssima. El Casal de Cervera, personalment per a mi, té connotacions històriques, ja que l'any 2022 i durant quatre anys vaig ser-ne vocal de cultura, però sobretot familiars. L'any 1925 el Casal es fundà per promoure la cultura, l'esbarjo i l'esport, i el primer president fou el meu padrí, l'Armand Llamas, propietari de la impremta Minerva, primer al carrer Major i actualment a l'avinguda del Polígon Industrial.

El Casal de Cervera ho té tot d'acord amb l'objectiu amb que es creà, i era i és un punt de trobament per a totes les edats, ja sigui per cultura, esbarjo, esport o celebració, i només cal mirar el bagatge que al llarg de 98 anys ha desenvolupat i que ho continua fent.

No cal seguir un ordre cronològic per veure la immensa activitat durant aquests primers noranta-vuit anys: compta amb un teatre-cinema professional i també amateur; té unes dependències magnífiques per a la Penya Blaugrana de Cervera i Rodalies per visionar partits de futbol o altres esports; un extraordinari Club de Billar que ha fomentat aquest esport al més alt nivell i ha tingut el mèrit i l'honor d'organitzar un Campionat del Món el 2009; un important Club d'Escacs, i una biblioteca. Durant molts anys, quan se celebraven els saraus (verbenes) de Sant Joan i Sant Pere, i també per les fires de Sant Tomàs i Sant Isidre, el Casal posava en funcionament un giny extraordinari i potser únic: una plataforma que sosté el pati de butaques, lleugerament inclinat com en gairebé totes les sales, i que té un mecanisme que permet posar-la perfectament plana per poder-hi ballar un cop retirades bona part de les butaques.

L'esport sempre ha estat present al Casal. Fa molts anys, quan el camp de futbol estava situat a la Pineda, al final de l'avinguda Catalunya, i no tenia vestidors per als jugadors, el Casal habilità un espai per tenir-ne i així els jugadors, un cop equipats, anaven a peu fins al camp a jugar el partit, i al finalitzar-lo retornaven per l'avinguda Catalunya, el passeig del Portalet i la Plaça Santa Anna, acompanyats sempre per molts aficionats que feien el mateix recorregut. I al Casal s'iniciava la tertúlia i la discussió de les jugades del partit! 

Entremig de les nombroses activitats sempre hi ha estat present la gran cafeteria, i fa uns anys també un restaurant.

És molt bo recordar que La Passió de Cervera inicià les seves representacions l'any 1481 a l'església de Santa Maria, fins que el Concili de Trento (segle XVI) determinà que no es fessin representacions a l'interior dels temples. Llavors començà a representar-se en alguns carrers i altres espais. El 1935 es va començar a representar al Teatre Principal, avui en dia desaparegut. Finalitzada la Guerra Civil es reprengueren les representacions però al Casal (on sinó?), fins al 1962; fou un període de temps on La Passió agafà una embrazida en tots els aspectes, amb riuades d'espectadors que ompliren a vessar durant dues dècades el teatre del Casal, amb un escenari que incorporava totes les tecnologies més modernes d'aquell temps. Així, durant tots els dies festius de la Quaresma, la ciutat vivia un ambient multitudinari: a l'estació del ferrocarril hi arribava el tren ple d'espectadors que s'encaminaven vers el Casal, on omplien el teatre de gom a gom; no cal dir que una de les atraccions per a tothom era el retorn a l'estació o a la parada d'autocars un cop acabada la representació.

Al Casal hi ha hagut moltes més activitats que les esmentades en aquest escrit, però són una mostra que és una casa plena de vida i d'acord al projecte dels seus fundadors. Ha passat un segle i avui podem felicitar aquelles persones que tingueren l'encert de fundar el Casal a la Plaça Santa Anna, la plaça més sardanista de totes les places.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 317, maig 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 23

Una Campana condemnada a Mort- Revista SEGARRA, Núm. 316, abril 2023. El Turista Pregunta

 UNA CAMPANA CONDEMNADA A MORT

Avui dia ens arriben notícies d'arreu del món, en abundància i amb tanta informació i de tants mitjans que inclús a vegades costa d'assumir-les. Potser a causa de tantes, moltes ja no ens sorprenen. Tanmateix n'he llegit una que tot i que succeí ja fa 300 anys, m'ha sorprès i molt.

Sortosament no és la mort de ningú, però sí la d'una campana: fou el 1714 quan finalitzà la terrible guerra, dita de Successió. Les autoritats borbòniques guanyadores d'aquell conflicte bèl.lic despenjaren la campana anomenada Honorata del campanar de la catedral de Barcelona i la fongueren com a represàlia, perquè durant el setge a la ciutat de Barcelona de 1713-1714 havia tocat a sometent!!! S'ha de ser molt curt de gambals, per no dir una altra cosa, per fondre i fer desaparèixer una campana perquè havia sonat a sometent. Els guanyadors de guerres, de barrabassades n'han fet com vulgarment es diu, i més en aquest cas, de l'alçada d'un campanar.

A Cervera hem tingut la gran sort de tenir sis campanes, estimades per tothom, i per això durant la Guerra Civil de 1936-39, tant els vençuts com els guanyadors les respectaren i protegiren, cosa que ja he explicat en diversos articles a SEGARRA de 2010, 2014 i 2016. Tal i com ens explica el doctor en Història, Josep M. Llobet i Portella, l'any 1379 el campanar ja disposava de campanes, és a dir, fa més de 600 anys que Cervera té campanar i campanes a l'església de Santa Maria, i el que és més important, tenim les suficients persones que tot sovint ens les fan sertir de forma manual. És per això que la UNESCO ha declarat Patrimoni Immaterial el toc de campanes manual. La història de les campanes és molt gran i traspassa països i fins i tot continents: ja sonaven a Egipte i a Grècia, i durant el segle V l'esglèsia catòlica a Irlanda ja la incorporà per convocar els fidels.

Es diu que potser els orígens de la campana podrien venir de la regió italiana de Camparia o Campània, que la crearen per donar senyal (signum), seny. També es diu que la campana més gran del mon, la Kolokol, de 216 tones de pes, 6,14 m d'alçada i 6,60 m de diàmetre, es troba a Moscou (Rússia), però malauradament no es pot sentir ja que està esquerdada.

Al segle XII ja es comença a donar nom a les campanes, a vegades per agraïment al mestre fonedor o per un fet commemoratiu. I així neix un nexe entre els campaners i les campanes i les persones, i sorgeixen padrinatges, i moltíssimes persones en tenim una o més com a éssers estimats; i és que quan sentim el seu so ja sabem que a dalt del campanar hi ha la teva o les teves, que t'anuncien festa, tempesta, defunció... I així, des del 1424 i fins avui, la Seny Major, la més gran amb els seus 4.200 kg, juntament amb la Tibau, la Nova, la Carranca, la Trinitat i l'Onzena, la més petita amb 319 kg, un incomparable grup de persones de totes les edats i durant sis segles han pujat i pugen quan "toca" els 132 graons per agafar les cordes de les sis campanes i donar testimoni vivent de l'actualitat. Moltes gràcies i per molts anys!

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 316, abril 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Què vol dir Completes? Revista SEGARRA, Núm. 314, febrer 2023-- El Turista Pregunta

QUÈ VOL DIR COMPLETES?

Ho va preguntar un alumne d'un dels col.legis al quals ensenyava la capella del Santíssim Misteri de Cervera. Cada any, i en fa uns quants, els dies propers a la Festa Major, dels dia 6 de febrer, els col.legis de Cervera tenen el bon costum de portar els alumnes i les alumnes a conèixer la història de Cervera, i en aquest cas sobre la Festa Major d'Hivern. L'itinerari s'inicia a la Paeria i finalitza a l'església de Santa Maria, a la capella dedicada al Santíssim Misteri de Cervera. I així, a la planta noble de la Paeria i de forma molt planera s'exhibeixen els vestuaris i objectes que al llarg dels segles han servit per il.lustrar i ensenyar el bon govern de la vila, poble i finalment ciutat. En primer lloc la senyera on llueix l'escut amb els quatre pals vermells sobre daurat (de la qual n'expliquem el seu origen), i damunt el cérvol, símbol i també origen del nom Cervera, el qual Hug Dalmau, carlà del castell, afegí degut a l'abundància de cérvols que hi havia a tot l'entorn. Tot seguit i al costat hi ha la vestimenta dels portants de la senyera, després el timbaler i davant seu les timbales o trampes i els seus dos portants, si les timbales no anaven a cavall, i molt a prop la vara del paer en cap i la venera, el distintiu dels paers, i al final els dos macers amb les maces d'argent que acompanyen el paer. Després retornem a l'exterior de la Paeria i davant de la façana admirem les 15 mènsules, principalment les dels cinc sentits corporals.

Continuem fins a Santa Maria, però abans hem de fer una aturada abans d'entrar-hi perquè gairebé tots els nens i nenes coneixen i comenten la gàbia de ferro que penja de la paret de l'antiga capella de Santa Eulàlia, on un temps s'hi exhibí el cap de Joan Balaguer després de ser condemnat i penjat a la forca, per ser l'inductor del robatori de la relíquia i el reliquiari del Sant Misteri. 

Entrem a l'església fins a la capella de Sant Nicolau, on a les 3 de la tarda del dia 6 de febrer de l'any 1540 intentaren partir un estella de fusta de la creu on morí Jesús, cosa que no aconseguiren perquè esclatà un gran tro i la fusta es partí en tres, motiu pel qual el degà de la ciutat ordenà que mai més s'intentés partir el tros de fusta, perquè "la Providència ens ha avisat que no es fes". No cal dir que el fet provocà molta fama a la vila i per això el 1633 es projectà i edificà una capella molt més gran, on el 1789 Jaume Padró hi construí el baldaquí de planta rodona, i al centre hi adaptà la vitrina que Joan Tico, alcaid de Neopàtria, havia donat a Cervera. En tot el conjunt hi situà onze figures d'àngel de diferents edats, amb diferents símbols, dos dels quals al davant de tot i sostenint dos canelobres per a il.luminar la capella, amb la particularitat que són de condició femenina. 

Mentre els visitants admiren el conjunt, fem escoltar un tram de la música de les Completes que cada 5 de febrer, davant de l'altar major, interpreten més de cent cantaires i més de cinquanta músics; llavors és quan es fa la pregunta: "què vol dir Completes?"

Doncs les Completes són una composició sobre textos d'una oració del dia, les matines, tal i com molt bé explica el seu actual director, Xavier Puig i Ortiz, en el llibre Completes, i concretament de l'últim responsori de cada nocturn de les matines, i que arribats al 1844-45, Salvador Vidal i Joan Pont hi donen la forma amb moltes dificultats. Cal recordar que durant la Guerra Civil (1936-1939) es cremà l'arxiu parroquial i conseqüentment totes les partitures, i al finalitzar la guerra es reuniren diversos cantants i músics al voltant de Josep Sancho Marraco per reescriure la partitura, cantant de memòria i amb algun text particular. El 1974 es reintrodueixen dones al cor. Les Completes és una tradició local, però avui podem dir amb legítim orgull que ultrapassen de llarg aquest àmbit, ja que són moltes les persones d'altres comarques i més enllà que assisteixen a la celebració de la festa per escoltar les Completes, una música eminentment d'església amb tocs de ball. Ja al 1844 es diu que un dels autors, Joan Pont, s'hagué de defensar quan l'acusaven de banalitzar les Completes, i ell deia: "el meu objectiu és atreure els fidels a la celebració de les festivitats que l'església solemnitza".

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 314, febrer 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

ARMAND FORCAT A LA TELEVISIÓ- 2 de febrer de 2023-Tot es mou de TV3

 

ARMAND FORCAT A LA TELEVISIÓ

El programa de TV3 "Tot es mou" emès el dijous 2 de febrer entre les 10:30 i les 13:00 va recomanar la visita a Cervera per a conèixer l'origen del Santíssim Misteri de Cervera, que s'explica i es mostra durant la visita a l'església de Santa Maria de la capital de la Segarra. El Santíssim Misteri ha donat origen a la Festa Major d'Hivern de Cervera.

L'espai, conduït pel periodista Jaume Recasens Bel, es va enregistrar el dia 31 de gener al matí a l'església de Santa Maria de Cervera. Intervingué l'intèrpret del patrimoni Armand Forcat

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/tot-es-mou-02022023/video/6201201/

La "Catedral" de Santa Maria. Revista SEGARRA. Núm. 310, octubre 2022. El Turista Pregunta

 La "Catedral" de Santa Maria

L'església de Santa Maria de Cervera, al llarg dels segles, ha quedat situada en un lloc on no té una perspectiva exterior gaire bona. La Paeria ja en tapa una bona part i alguna casa a tocar, també, i si anem seguint pel carrer Santa Maria fins a la plaça del Fossar passa el mateix, i segueix la mateixa tònica de no poder-la veure per culpa de l'església dels Dolors i la capella de Sant Martí. Després ve un tram de carrer estretíssim que sí que ens deixa veure i admirar la porta principal, però no n'augmenta la perspectiva, i així arribem a la porta lateral del temple, compartida però amb l'antiga capella de Santa Eulàlia (posteriorment Taula de Canvi i avui secretaria municipal), i tanca tot el cercle la primera presó de la Paeria. Per tant totes aquestes edificiacions priven de contemplar la magnitud exterior, i per això quan entrem a l'nterior de Santa Maria fem passar els visitants fins al fons del temple i llavors encenem els llums i la sorpresa és extraordinària!!!

Els comentaris són més que abundants al contemplar les tres naus de 50 metres de llargada, 22,5 d'amplada, més les capelles, i 21 metres d'alçada. I pregunten: "És catedral? És una col.legiata?" I la resposta és no, ja que no ha tingut col.legi ni Cervera bisbat.

Tanmateix és una gran església en tots els sentits i ha acollit grans efemèrides religioses, culturals, acadèmiques i polítiques com les primeres representacions de la Passió de Crist de Cervera, que ha esdevingut la més antiga d'Europa i que anualment es representa al Gran Teatre. També quan la Universitat funcionava com a única a tot Catalunya, i encara no disposava del paranimf, acollia els inicis i cloendes dels cursos acadèmics, així com molts més actes, atès que quan es tracta de donar una gran solemnitat a un fet, la gran església té tot el que cal per fer-ho.

Fa pocs dies jo estava ensenyant l'església a un grup de turístes que comentaven si catedral o col.legiata, i jo els deia que no és catedral perquè el bisbat és a Solsona i ja fa més de quatre segles. Justament en aquest moment estaven deambulant per l'església el bisbe de Solsona, Sr. Francesc Conesa, el rector de Cervera, mossèn Xavier Romero, i el nou vicari Bernat Weimberg, a més d'alguns familiars, motiu pel qual vaig aprofitar l'avinentesa per explicar-los el tema de sí o no catedral, i no és catedral perquè no té bisbe. I arran d'això sorgí un comentari molt agut: "Avui sí que és catedral, ja que té bisbe!!!", i el comentari fou molt celebrat i comentat pels dos grups. Després finalitzàrem la visita i el grup es dirigí al restaurant enmig d'un ambient festiu i distès com sempre. 

Un cop tancada l'església i com que mossèn Xavier sempre té l'agradable manera d"eixamplar" el seu entorn, jo vaig tenir l'honor d'explicar algunes coses i cases del carrer Major, entre les quals l'església de Sant Ignasi (avui auditori), la residència Mare Janer i bona part de l'abundant història de l'edifici, però especialment la capella ubicada entre les dues institucions dedicada a Sant Bernat, cosa que provocà una agradable sorpresa al nou vicari de Cervera, ja que precisament es diu Bernat. Estic segur que cada dia quan passi pel carrer Major, i concretament per davant de la capella de Sant Bernat, se sentirà més cerverí.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 310, octubre 2022

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 31

Un Orgue molt Avaluat. Revista SEGARRA Núm. 298, octubre 2021- El Turista Pregunta

 Un Orgue molt Avaluat

Eren els anys 1936-39 quan tot el país estava immers en la Guerra Civil espanyola, la qual provocà una situació molt propícia perquè els vàndals poguessin fer tot tipus de barbaritats.  Cervera, ciutat històrica per excel.lència, com he afirmat moltes vegades, es veié molt afectada per la pèrdua de patrimoni monumental, artístic i religiós, i en molts casos per la incultura que generalment apareix quan hi ha situacions extremadament violentes. En tenim exemples ben recents: es convoca una manifestació eminentment pacífica i a partir de quan hi entren grups mancats totalment de la més elemental ètica, converteixen l'acte en una destrossa que no té absolutament res a veure amb l'objectiu de l'esmentada manifestació. També en aquells tres anys de guerra hi havia grups que actuaven de forma vandàlica i destrossaven tot el que volien o els manaven. És per això que un dia  entreren a l'església de Santa Maria de Cervera amb l'objectiu de trencar i cremar el magnífic orgue situat al lateral de la girola o desambulatori. Com tot el que servia per a combustible el portaren al camp de futbol, situat en aquells anys al final de l'avinguda Catalunya, on es convertí en cendra.

Un dia, explicant l'interior de l'església a uns visitants, comentaren i preguntaren com és que una església tan important no disposava d'un bon orgue, i la resposta fou clara i contundent: "El varen cremar!"

Era un gran i espectacular orgue, però l'any 1936 un grup de vàndals el trencaren i posteriorment el cremaren. Tanmateix la ciutat no es quedà sense orgue perquè a l'església de Sant Agustí n'hi havia un que sobrevisqué. Un cop cremat el de Santa Maria, el següent havia de ser el de Sant Agustí. És ben sabut que en situacions extremes també sorgeixen persones que, amb el seu bon fer, introdueixen arguments, i algunes vegades arriscant la pròpia vida per intentar evitar mals irreparables. En aquest cas fou per salvar un orgue, i parlaren amb els destructors argumentant: "Escolteu, aquest orgue té una melodia tan maca que si no el trenqueu, quan finalitzi la guerra el situarem a la sala de ball", situada on actualment hi ha un bloc de pisos (enfront del CAP), i no caldrà llogar una pianola o gramola per ballar com es feia en aquella època. no cal dir que s'ho varen creure i tot esperant el final de la guerra l'orgue es quedà on és actualment. Al llarg dels anys ha fet diversos concerts, ja que tal com diuen els experts té una extraordinària sonoritat que hem pogut gaudir fins a l'actualitat.

La història i les vicissituds d'aquest orgue no finalitzen aquí. Segurament per la seva excel.lència és molt cobejat, tant que en un cert moment sorgí la proposta que fos traslladat i instal.lat a l'església de Santa Maria, atès que des de 1936, quan fou destuït, tot i ser una església tan important no n'ha tingut mai més.

El tema, com és natural suscità molta controvèrsia, i finalment calgué dirimir el que era més raonable, ja que com gairebé sempre passa, tothom tenia part de raó. Es cercà la solució amb una consulta a l'autoritat religiosa, i el bisbe, després d'estudiar el cas, dictaminà: "Allí donde está, allí bien está", i la polèmica finalizà. 

Els orgues també formen part del paisatge arquitectònic i artístic, i quan viatjant es visiten països veiem com a les esglésies els orgues són fotografiats, i no cal dir que escoltats, atès que és molt freqüent poder assistir a un concert d'orgue, especialment a centre-Europa, on proliferen molt. Han passat anys, ha vingut la pandèmia i sembla ser que entrem en una certa normalitat, i així potser a l'orgue de l'església de Sant Agustí tornarà a sonar aquella "melodia tan maca".

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 298, octubre 2021

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 31

El Cérvol de Santa Maria

EL CÉRVOL DE SANTA MARIA

La "font" turística de Santa Maria de Cervera no té límit, i és tan abundant que podríem passar molt temps parlant-ne, sense por d'esgotar-la. Cada pedra, cada racó, cada espai, per insignificant que sigui, té la seva importància. Si a això hi afegim tota la vessant arquitectònica i tot el conjunt, amarat de religiositat i la fe que s'hi respira, és una "font" que brolla sense aturador, des del segle XIII.

Fins al moment actual en què es destapà i netejà la totalitat de la pedra i s'hi instal.laren els nous llums, que il.luminen esplèndidamennt tot el sostre i per extensió tot el temple, la veritat és que no miràvem molt cap a dalt, tret de mirar els vitralls, les rossasses, els arcs...

Avui amb els llums esmentats i per la claror dels vitralls, i també pels finestrals destapats amb motiu de l'obra, mentre s'espera la col.locació de vitralls, cal mirar i fer mirar i admirar tot l'esplèndid sostre. 

Arribats a la part central del creuer i davant de l'altar major,  fem observar les claus de volta, ja que totes i cadascuna tenen el seu significat, i així d'esquerra a dreta podem veure els passatges més significatius de Jesús: l'anunciació, el naixement al mig i a la dreta l'adoració dels tres reis, i en el braç central, damunt del presbiteri, un cérvol, símbol i origen del nom de Cervera, i mirant en direcció a la porta principal del temple, veiem l'entrada a Jerusalem.. I continuem explicant: el cérvol, situat en el punt més important del temple, al capçal del creuer, és el cérvol de la ciutat, i atès que la família dels Cervera s'havia extingit, l'últim fou abat de Poblet, el poble passà a la jurisdicció reial i així seguí, i a l'edificar Santa Maria els habitants decidiren que el temple no fos presidit per cap senyor, però que hi figurés un bon fermall, i per aquesta condició hi ha el cérvol.

Un cop explicat aquest tram, un turista pregunta: "Sí, que veiem el cérvol, però, com és que també al baldaquí de l'altar major hi ha altres animals?" Resposta: "Oh hi tant!, però aquests, tots i cadascun, tenen el seu significat. Els quatre evangelistes de la cristiandat: a san Joan, sant Lluc, sant Marc i sant Mateu se'ls representa acompanyats per uns símbols que entronquen amb la seva manera d'escriure i, així a sant Joan l'acompanya una àliga (ell escrigué amb immensa perspectiva, a vista d'àliga); a sant Lluc l'acompanya un brau, per això el seu evangeli té aquella força de brau, d'empenta; sant Marc té un lleó, no debades les seves escriptures reflecteixen el geni, el nervi..., i a sant Mateu l'acompanya la creu i l'home, reflectint la pau i l'amor, i com sant Joan fou apòstol. Per tot això, a Santa Maria i en moltíssimes esglésies del món només hi ha els quatre símbols: aquí als quatre angles del baldaquí, però també són en cada un dels angles que formen la creu del temple en el punt més alt de les quatre columnes on comencen els arcs de volta, tanmateix quan visitarem el paranimf de la Universitat veurem a la cúpula els quatre evangelistes acompanyats dels respectius símbols".

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.45

La Força d'un Contrafort. Revista SEGARRA Núm.282 juny 2020. El Turista Pregunta

LA FORÇA D'UN CONTRAFORT

L'església de Santa Maria de Cervera és una font inesgotable. Tant és així que durant molts anys n'he parlat a milers de persones, i en els últims setze anys també n'he pogut escriure fins a vint-i-sis articles. Tanmateix, queda molt per fer, ja que com he dit és una font o  una mina, plena de cultura, religiositat, arquitectura, monumentalitat, bellesa i història, on tothom troba un nexe amb la seva manera de pensar, tant si s'és jove, gran, nen, creient, agnòstic, estudiant, professor o simplement turista. Si ens situem en el temps, al segle XII, quan la vila comptava uns dos mil habitants, sorprèn enormement quan van afirmar: "farem una església on hi puguem cabre dues mil persones!".

Habitualment s'hi accedeix per una porta lateral, on al costat mateix d'aquesta portalada, i abans d'entrar-hi, hi trobem un contrafort d'una bellesa i efectivitat extraordinàries, i on gravada a la pedra hi ha una creu que al veure-la un visitant del grup que entràvem a l'església, preguntà: "té algun significat aquesta creu gravada al mur?" I la resposta és: amb la creu, els constructors i promotors volgueren indicar el gran esforç que representà haver pogut finalitzar l'obra i immortalitzar el moment, i afirmar que "hem fet tot el que hem pogut i que Deu nostre senyor hi faci més que nosaltres", i així gràcies a aquest contrafort i els seus efectes, se'ns permet contemplar una obra que penso que per les seves característiques, és única. Un cop hem entrat al temple ens situem a tocar de la porta principal, i situats d'esquena a la porta fem observar les dues primeres columnes, després del cor (com es veu en una de les fotos de l'article) inclinades a dreta i esquerra, ben diferents de totes les altres del temple, perfectament verticals. Després anem deambulant pel temple per admirar les capelles, el presbiteri, tota la girola, els vitralls, l'escala del campanar i finalment la capella amb la pica de batejar. Hem tingut la sort de viatjar per gairebé tot Europa i molt més enllà, i  naturalment visitar molt bona part del que tots els països posen a l'abast del turisme, autèntiques meravelles arquitectòniques i naturalment esglésies, catedrals i col·legiates, i això moltes vegades et porta a fer comparacions que desperten aquell punt de curiositat per descobrir originalitats, i fins avui, encara no he trobat una església de tres naus on les dues primeres columnes estiguin inclinades a dreta i esquerra i exactament amb la mateixa inclinació!

De fet puc donar testimoni que aquestes característiques del temple de Cervera desperten molta admiració i comentaris entre els visitants, sobre l'alçada, el diàmetre i les formes, des dels plints fins al gòtic arc ogival que les enllaça fortament i preguntar-se el perquè. I tot amb gran profusió de fotografies. Han passat anys i segles i l'església, amb totes les seves espectaculars columnes, es manté ferma, tan ferma com la fe d'aquells homes i dones del segle XIII que volgueren tenir una església on hi poguessin cabre tots els habitants de la vila.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 282, juny 2020

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 29

Una capella i el seu combori- Revista SEGARRA. Núm. 279, febrer 2020-El Turista Pregunta

Era el segle XII quan a Cervera els pares Predicadors fundaven un convent davant la plaça Nova (avui plaça Sant Domènec, i per a molta gent Sant Domingo segons la placa indicadora), sota l'advocació i nom de Sant Domènec, i durant més de sis segles hi desenvoluparen una tasca cultural i religiosa del més alt nivell. Tant és així que durant el funcionament de la Universitat de Cervera com a única en tot el país, durant més d'un segle, ells hi tingueren permenentment dues càtedres: una de Teologia i una de Filosofia. I també en el segle XIII demanaren i aconseguiren, quan es construïen les muralles i per motius de seguretat, que com a protecció del convent aquestes s'edifiquessin deixant-lo a l'interior, tal i com encara actualment podem observar.

Una nit que ensenyava Sant Domènec i la muralla, una visitant em preguntà: "Així doncs, el convent fou molt important?" Oh, i tant!, fou la resposta. Durant segles fou el punt de trobada de pelegrins, devots, estudiosos i personatges il.lustres, i esdevingué un centre cultural del més al prestigi.

Un fet que ajudà el conjunt  fou quan l'any 1409 hi tingué estada sant Vicent Ferrer, a qui segons la tradició o la llegenda se li aparegué sant Domènec, i fruit d'aquest fet i del gran prestigi de la comunitat, el convent rebé nombrosos obsequis en forma de llibres, imatges, etc. Només per citar-ne alguns: l'arquebisbe de Neopàtria donava al convent el cos de sant Felip Neri, i l'alcaid de Nàpols (el cerverí Joan Picó) el 1318, una creu d'argent i una vitrina que l'any 1789 l'escultor Jaume Padró incorporava el centre del baldaquí que presideix la capella del Santíssim Misteri, i on actualment i durant 11 dies s'hi dipositen el reliquiari i la relíquia per commemorar la festa que s'originà a la capella de sant Nicolau, l'any 1540.

Però l'any 1810 arribà l'ocupació francesa amb el seu exèrcit i el convent fou saquejat i espoliat, i s'emporteren les coses de més valor i la resta ho destruïren, i així arribà la decadència. Tanmateix però, així i tot queda molt palès i visible que fou un convent d'una magnitud extraordinària, juntament amb l'església de grans capelles i un conjunt arquitectònic on destaquen i molt la capella i el seu cimbori, dedicada a sant Tomàs d'Aquino i construïda durant el segle XVIII en un moment de gran prosperitat. Aquesta dedicació no hi podia faltar atès que fou el més important predicador de tots els temps.

Sant Tomàs d'Aquino va néixer l'any 1225 al castell de Roccasecca (Itàlia), i als 16 anys d'edat rebé la primera educació a l'abadia de Montecassino. A aquesta edat ja freqüentava la comunitat dels pares Predicadors i als 19 ingressava a l'ordre del Predicadors, tot i que això li comportà que la seva família el segrestés i el tanqués a la garjola durant sis mesos, d'on aconsegí sortir-ne i marxar a estudiar a París, on de forma incansable es dedicà a escriure i predicar per tot Europa, on fou elogiat i reconegut. La seva fama ultrapassà fronteres, fins que el dia 7 de març de l'any 1274 moria jove a l'edat de 49 anys, a l'abadia de Fossanova. Tot i la seva relativament curta vida és reconegut arreu amb diferents  distincions, com quan el dia 4 d'agost de 1880 fou proclamat patró de totes les universitats i escoles catòliques del món. Per tant fou natural i fins i tot necessari que al convent dels pares Predicadors de Sant Domènec de Cervera hi figurés, i de forma molt destacada, la capella dedicada a sant Tomàs d'Aquino, coronada pel cimbori que avui hi podem contemplar sobre el cos cilíndric ben fonamentat com a base de la cúpula, que descansa sobre els seus arcs formant un conjunt arquitectònic històric i molt significatiu.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 279, febrer 2020

Secció: El turista pregunta, pàg. 13