El Carrer Barcelona. Revista SEGARRA. Núm. 337, gener 2025. El Turista Pregunta

 El Carrer Barcelona

Una nit que realitzàvem un titnerari per l'exterior de Cervera, férem una aturada a tocar del riu Ondara des d'on es podia comtemplar, amb molta perspectiva, la ciutat protegida per la muralla, i també pels tres portals d'entrada, els quals s'anaren obrint d'acord a les noves formes de viatjar o transportar mercaderies. Cervera havia nascut cimbellada per protegir-se i protegir les persones que transportaven tota classe de mercaderies d'un lloc a un altre, i des d'aquell indret podíem observar el nivell on situaren els esmentats portals: el més planer, obert a l'actual plaça de Sant Cristòfol; el del mig, a l'actual plaça de Catalunya, i el dels Pous, el més elevat.

Cervera naixia a principis del segon mil.leni i es consolidava com a punt de referència i seguretat, ja que Lleida l'any 1149 ja fou el punt més avançat del Principat de Catalunya, i per tant el trànsit de persones i mercaderies s'intensificà i naturalment modernitzà. El portal més elevat, el dels Pous, ja no era adequat per a carros amb mula, i per això s'obrí el del la plaça de  Catalunya, més planer, i amb l'edificació i obertura del carrer Barcelona es va facilitar l'accés des del portal de Sant Cristòfol, on era més fàcil accedir-hi amb carros de mules i carruatges.

Llavors un participant de la ruta preguntà: "Per això el carrer es diu de Barcelona?" Resposta: per això i molts  altres motius. Amb l'adveniment del trànsit de carros, tartanes i carruatges sorgiren altres vies alternatives. És per això que Cervera va quedar molt apartada del trànsit general, ja que la vall de l'Ondara  era més planera i la feia servir el trànsit provinent de Barcelona o de Lleida. Tant si era per l'est com per l'oest, de forma natural Cervera  quedava  al marge de gairebé  tot el trànsit. El que venia de Barcelona, a l'arribar a Montmaneu seguia cap a Sant Antolí, Sant Pere dels Arquells, Vergós i, seguint el riu, cap a Tàrrega. Per tant Cervera quedava aïllada, i l'altre camí pla era Montmaneu, la Manresana, Guissona i el riu Sió, i per tant també quedava fora de la circulació per aquests camins.

Calia cercar solucions i es van fer proves per canviar la situació, com per exemple allotjar personatges i acompanyants. Es tancava el camí reial i es desviava el trànsit de compradors i venedors cap a dins de la vila, on un vigilant cobrava un peatge; però això eren mesures excepcionals i impopulars, i al tornar a la normalitat la vila quedava relativament aïllada i també molt perjudicada ecòmicament.

Ja el 1440 els paers de Cervera feren una petició al comte de Barcelona, Joan I, per tal que els camins s'anomenessin camí del blat Cervera-Barcelona, i fou un encert ja que Barcelona creixia fortament i per tant el consum, i a l'ensems s'acordà donar el sobremon a la Segarra com el graner de Catalunya.  A tot això al llarg dels anys s'hi afegiren les ametlles, les olives o la vinya, i també prosperaren les fàbriques de farina, pasta de sopa, vins i alcohols, galetes, oli, embotits o seleccionadores d'ametlles. Més endavant, el 1862, arribà el ferrocarril que amplià la prosperitat extraordinàriament, encara que també alguna guerra ho canvià tot, com la més recent, la del 1936-39, ja que un cop acabada els guanyadors optaren per un altre transport més contaminant: les carreteres, que actualment estan farcides de camions en detriment del ferrocarril. L'Estat espanyol és a la cua d'Europa en transport per ferrocarril, molt més econòmic i menys contaminant.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 337, gener 2025.

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 37

aforcat.blogspot.com

Benvingut Ferrocarril. Revista SEGARRA, Núm. 331, juliol 2024. El Turista Pregunta

 Benvingut Ferrocarril

Quan l'any 1860 arribà el ferrocarril a Cervera, el tren provocà un trasbals positiu en tots els ordres: económic, industrial, social, cultural... El  ferrocarril canvià totalment la manera de viure de moltes famílies, i en general la de tothom. El nou model de transport de persones i de béns amb el ferrocarril transformà la forma de viure de Cervera i de la comarca, i moltíssimes persones s'incorporaren a aquest món laboral i social d'una manera o altra: des de maquinistes, fogoners, interventors, caps d'estació, caps de taller, caps de brigada, sobreestants, caporals i càrrecs del més alt nivell, fins a obrers per al manteniment de l'estació, vies, magatzems, tallers...

Quan s'inicià el projecte poc es podia pensar l'extraordinària repercussió (o sí) que tindria, malgrat que 150 anys enrere en general es tocava molt de peus a terra, com se solia dir. El projecte havia de moure unes 20 persones com a passatgers i per altra banda havia de transportar gra, farina, vi, palla, bestiar i adobs, en total i aproximadament uns cinquanta quintars de càrrega!!! I tot aquest moviment es materialitzava a banda i banda de les vies del tren de l'estació actual, en una esplèndida realitat amb centenars de viatgers i milers de tones de productes transformats, i així gairebé durant un segle. Fou aquí, explicant tota aquesta argumentació a uns visitants nocturns, quan em preguntaren: "I així com canvià aquesta forma o tendència?" L'any 1923 (fa cent anys) arribà a Cervera la carretera N-II, que anava de Madrid a la Jonquera. Va ser una obra molt ben construïda, ja que actualment encara podem veure i trepitjar les llambordes originals a Vergós i també a Sant Francesc, a Cervera, serpentejant fins a l'entrada de l'actual túnel (una autèntica meravella).

Finalitzada la Guerra Civil, el 1939 vingueren altres polítiques amb criteris ben diferents i gairebé tot el transport s'inicià i continuà per carretera. Tot aquell moviment  comportà la vinguda de treballadors i famílies d'altres contrades que s'incorporaren a les activitats culturals i intel.lectuals, als col.legis o a les associacions esportives. A Cervera en tenim molts exemples de persones que passaren a formar part de la nostra xarxa, i en aquest cas que explico som família. A la foto del present article hi ha el maquinista de vapor, el Joaquim Sarrate, a qui no vaig conèixer, però sí que vaig conèixer el seu descendent Joaquim Sarrate, casat amb la meva cosina Carme Llamas Forcat i pares de l'Armand Sarrate. Aquest es va casar amb la Montserrat Canal i van tenir dues filles, la Montserrat i la Judit. Elles tres actualment porten de forma magistral la impremta Minerva fundada pel meu padrí, l'Armand Llamas.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 331 juliol 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 37 

L'Avinguda Francesc Macià. Revista SEGARRA, Núm. 328, abril 2024. El Turista Pregunta

L'Avinguda Francesc Macià

Era l'any 2009 quan, com cada any (i ja en fa vint que ho fem els dimarts d'agost a la nit) fèiem un itinerari per donar a conèixer coses de Cervera, i en aquest cas portava per títol Carrers per a la Història i Història dels Carrers. És natural que a l'explicar l'avinguda Francesc Macià sorgís una pregunta: "I quina vinculació tingué Francesc Macià amb Cervera?" Resposta: Doncs molta i molt important, ja que vingué a Cervera com a president de la Generalitat de Catalunya el 25 de maig de 1931, i aquell dia es donà el seu nom al que fins aleshores era el carrer de les Verges. Tot seguit, aclamat per la gentada que omplia els carrers, anà fins a la Paeria. 

Cal recordar que a Cervera, el dia 14 d'octubre de l'any 1359, fou elegit Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, com a primer president de la Generalitat de Catalunya, la institució governamental més antiga del món, i és per això que no sorprèn que Francesc Macià, al visitar la ciutat, fos aclamat per doble motiu: pel que representava i perquè a més era un home molt apreciat, i allà on anava provocava un entusiasme extraordinari, especialment entre el que llavors s'anomenava classe obrera, la qual desitjava fer realitat el que l'Avi (així era conegut Francesc Macià) reclamava per a tothom, tindre una "caseta i l'hortet". Sortosament moltes famílies ho aconseguiren i avui em podem veure exemples al carrer Verge del Camí i a les avingudes de Manresa, del Mil.lenari o de Catalunya... Jo mateix vaig poder gaudir-ne a la casa pairal, fins al dia del meu casament.

Amb el pas dels anys i potser perquè les circumstàncies van canviant, en aquell cas sortíem d'una dictadura, recordo  que als anys trenta l'entusiasme era molt potent (1930 al 1936). El diputat Joan Comorera vingué a Cervera i en el seu recorregut anà cap al passeig de l'Estació (hi havia molta gent) a visitar el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana, on des de la finestra faria una al.locució. I jo hi vaig ser perquè anava amb els meus germans, el Manel i el Josep Maria, 9 i 5 anys més grans que jo. 

Això avui no tindria gaire importància, però en aquells anys la canalla no podíem anar al passeig de l'Estació perquè era a tocar d'on passava el ferrocarril!!! 

Posterioment hi van posar diversos trams de tanca, des del pas a nivell de la carretera de les Oluges fins al camí de Tordera. Una tanca que cal admirar, no solament per la seguretat que donava, també per la seva forma, construcció i cost econòmic.

La línia Lleida-Cervera-Manresa fou importantíssima per a Cervera, i ho demostra que a Cervera s'hi instal.là el dipòsit de màquines del ferrocarril, on s'hi feia el manteniment i la restauració de les màquines del tren i d'on precisament sortien bona part de les tanques de protecció que he esmentat. Les màquines funcionaven a vapor i al redós de la caldera on cremava el carbó hi havia uns tubs d'uns 6 mm de diàmetre i 5 m de llarg plens d'aigua que la caldera feia bullir per fer el vapor i posar en funcionament la màquina. Els esmentats tubs, naturalment es desgastaven amb el foc constant, i al posar-ne de nous, què en feien dels tubs vells? Es guardaven i després es tallaven a mida per fer les tanques de protecció que privaven l'accés de persones a la via del tren!!! En alguns trams encara els podem admirar, fins i tot en algunes ocasions la companyia del ferrocarril els posava a la venda i eren transformats en baranes de balcó o tanques que encara també podem veure. 

Això era una economia totalment diferent, ja que l'esperit de l'estalvi imperava en tots els sectors.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 328, abril 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 33

Una Marquesina molt Significativa REVISTA SEGARRA Núm. 302, febrer 2022. El Turista Pregunta

 Una Marquesina molt Significativa

Sense cap mena de dubte l'arribada del ferrocarril a Cervera marcà una època que significà un abans i un després. L'economia del país es transformà totalment, per tant també a la Segarra i especialment a Cervera, i a l'ensems canvià la vida de moltes famílies.

Era l'any 1860 quan arribà el ferrocarril, i el 1862 s'inaugurava l'estació per als passatgers, alhora que a l'altra banda de les vies se n'inaugurava una altra per a les mercaderies; i molt a prop també el dipòsit-taller per a la reparació de les màquines del tren.

Tot quedava preparat per tal que cada dia, a l'estació de Cervera, vint persones utilitzessin aquesta novíssima forma de viatjar, que a més transportaria cinquanta quintars de mercaderies diverses. Durant molts anys, tot el conjunt anà augmentant en serveis, qualitat i activitat i tots aquests factors feren de l'estació de Cervera un punt de vital importància, per a la indústria, l'agricultura i la població en general.

Una nit que efectuàvem una itinerari historicoturístic per donar a conèixer i recordar què significà aquesta transformació, una persona del grup preguntà: "Tan important fou el ferrocarril?" I la resposta fou sí, i molt, ja que el transport per carretera era gairebé inexsistent, atès que la carretera nacional II de Madrid a la Jonquera encara no estava oberta al trànsit, i cal recordar que el 1923 encara s'estava construint el tram Vergós-Cervera-la Curullada. Per tant el ferrocarril fou un gran motor que impulsà una economia fins aquell moment impensable. 

Naturalment, dins el context ciutadà també canviarien els costums, les formes i un llarg etcètera de qüestions per adaptar-se a aquell novíssim sistema de transport, i sobretot amb molt repecte, ja que recordo que als anys 30 la canalla que vivíem en els carrers propers a la via o a l'estació del tren teníem prohibit severament apropar-nos-hi per veure'l de prop, i en tot cas calia anar acompanyats d'una persona adulta. En un context tan pròsper, Cervera esdevenia una ciutat capdavantera, ben recolzada per una agricultura comarcal que amb el ferrocarril trobà una porta oberta de bat a bat per produïr, manufacturar i facturar en abundància.

És per això que proliferaren molins d'oli, fàbriques de farina, de pasta de sopa, de galetes, d'alcohols i vins, d'embotits... I tot eren productes de proximitat!!! Alhora s'hi afegia tot un  teixit industrial i variat com fàbriques de sabates, gorres, teixits, metres, ciments, guix... Fruit de tot aquest moviment industrial, l'àrea de l'estació s'amplià i davant mateix a l'altra banda de les vies s'hi construí un moll on diàriament una brigada d'homes carregaven i descarregaven milers de quilos de blat, farina, palla...; milers de litres de vins, alcohols, aigües...; i manufacturats de tota una gama de productes transformats.

Explicant tot això que he viscut des de la meva infantesa i joventut he deixat de banda el motiu que encapçala aquest ecrit: una marquesina. Cervera tenia el màxim prestigi i condicions per tenir una bona estació per al ferrocarril, i així fou que tingué una estació molt important i especial, ja que disposava d'una gran marquesina per resguardar de la pluja els passatgers que utilitzaven el tren, i aqui cal destacar que en tot el trajecte que anava de Lleida a Manresa, no hi havia cap estació que disposés de marquesina, fet que donava un plus important, significatiu i especial. Recordo que a vegades això provocava alguna que altra discussió amb poblacions del mateix trajecte, per allò que es diu de tenir una mica d'enveja, encara que sana.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 302, febrer 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 31

En un tram del Ferrocarril. Revista SEGARRA, Núm. 287 novembre 2020. El Turista Pregunta

 EN UN TRAM DEL FERROCARRIL

L'any 1860 el ferrocarril arribà a Cervera, i l'estació ho feu dos anys després. Fou un gran esdeveniment, i també un fet extraordinàriament positiu per a la ciutat i per a tota la comarca, atès que el transport per carretera era pràcticament nul. El transport per ferrocarril agafà una empremta de gran envergadura amb mercaderies de tot tipus: gra, farina, vins, palla, adobs, bestiar... gairebé tot. De fet, quan es projectà el ferrocarril, en el tram d'influència de Cervera, les previsions foren que transportaria una mitjana de vint persones diàries i cinquanta quintars de càrrega! Segurament ningú, l'any 1860, es podia imaginar el que el ferrocarril protagonitzà en diferents períodes i en aquest tram.

Fa ben poc, en un itinerari turístic nocturn, i aturats amb el grup davant d'una placa amb text i fotografies on es fa referència al que fou aquest lloc els anys 1938, 39 i 40, una persona del grup preguntà: "Ens pot explicar quelcom d'aquest lloc?" Sí, vaig respondre, i més recordant unes quantes vicissituds viscudes personalment en aquest sector. 

L'any 1938 (jo tenia 9 anys) la canalla de l'entorn (l'avinguda Catalunya finalitzava aproximadament on avui hi ha el carrer Girona) teníem com a gran distracció anar davant del magatzem d'adobs al qual arribava un ramal de la via del ferrocarril des del moll de l'estació, i on vagons carregats d'adob arribaven davant del magatzem per posteriorment ser distribuits a la pagesia. El nostre al.licient era contemplar com de la part més alta del magatzem i mitjançant un carril aeri apareixia una vagoneta que baixava verticalment fins a sobre el vagó del tren, s'omplia d'adob i iniciava el retorn a l'interior del magatzem, on deixava anar la càrrega, i tot automàtic! Per a nosaltres això era un gaudi extraordinari. 

Una altra situació o experiència encara que molt trista fou quan l'any 1939 a la parcel.la de la dreta, a tocar del mateix magatzem de la Cros, instal.laren un camp de presoners envoltat de filferro on s'hi ubicaren uns centenars de soldats republicans capturats per l'exèrcit de Franco, alguns dels quals, molt assedegats, ens donaven les cantimplores perquè anéssim a la font de l'¨arrabal¨(avinguda Catalunya amb el carrer Combat) i els les retornéssim plenes d'aigua. Recordo que alguns intentaren donar-me unes monedes d'agraïment, i cal recordar que estaven a sol i serena, és a dir, sense teulada! I a més tot l'entorn estava molt cobert de polsim del nitrat de quan es descarregaven els vagons del ferrocarril al magatzem, cosa que encara provocava més set.

L'any 1944, la Segona Guerra Mundial ja avançava cap al final i els aliats anaven recuperant territoris europeus fins aquell moment ocupats per l'exèrcit alemany.

Durant els anys 1940, 41 i 42 ja es podien veure imatges de com aquells soldats entraven victoriosos i de forma estrident i espectacular a ciutats i països europeus que ocupaven militarment: Bèlgica, Holanda, Polònia, França, etc. Per això, quan l'agost de 1944 a Cervera saltà la notícia que a l'estació del tren hi havia centenars de soldats alemanys, molta gent s'hi apropà per veure'ls, i no cal dir la canalla. I efectivament eren soldats alemanys que per evitar caure presoners dels aliats creuaren la frontera i arribaren fins a Cervera, dormiren a la Universitat i l'endemà, amb altres presoners alemanys procedents de Girona, foren traslladats en ferrocarril a Miranda de Duero, fins al final de la guerra, i posteriorment repatriats a Alemanya. 

Han passat 160 anys i el tren ha anat circulant i protagonitzant molts fets històrics. Tot i que per moltes i diferents circumstàncies, actualment i en el mateix tram, transporta gairebé el mateix que en els seus inicis, quan es projectà: vint persones i cinquanta quintars de càrrega.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

REVISTA SEGARRA, Núm. 287 novembre 2020. Secció El Turista Pregunta, pàg. 21.