El Campanar de Sant Antoni

 

EL CAMPANAR DE SANT ANTONI

Dir campanar a les dues columnes de totxo i una petita campana, pot semblar exagerat. Tanmateix l'església de Sant Antoni Abat de Cervera i el seu campanar tenen una de les històries més belles i velles de la ciutat. Ës veritat que el seu aspecte en general no hi ajuda gaire, motiu pel qual en una visita turística, un turista preguntà: "Vostè ens ha parlat d'un campanar alt, romànic, esvelt i, francament, no l'hem vist". Resposta: "És veritat. El motiu és perquè iniciem l'explicació a la façana principal (carrer General Güell) i la finalizarem al de Manuel Ibarra, on contemplarem què hi ha del campanar. 

La façana fou finalitzada el 1787, tot i que es pot veure una cariàtide amb la data de 1598; tota la façana es construí amb restes de construccions anteriors i fou llavors quan el crist que s'hi venera fou col.locat en un cambril de l'altar major i aquella església que fou consagrada el 1374 a Sant Antoni, seguí el seu pas dels anys, sota l'advocació del Sant Crist de Sant Antoni. Una imatge que segons la vella tradició fou trobada en una de les cambres que dos pelegrins hi pernoctaren una nit. Meravellats per la troballa, els confrares de l'església deduïren que una imatge de tan extraordinària bellesa i dimensions, i que en una sola nit esculpiren, no podia ser menys que de dos àngels pelegrins.

En el segle XIII el mal del foc, la pesta que vingué, produí molts morts i moltíssims malalts, i per paliar-ho, el 1389, Berenguer de Castelltort, un simple mercader, molt pròsper, això si, donà diners per aixecar el primer hospital que es construí a la península ibèrica per guarir aquest mal. Ja cap al 1400 la pesta s'extingí i els frares antonians marxaren a Barcelona i la casa continuà com a hostatge de transeünts.

S'hi dignificaren dues cambres  reials per al rei i la reina per poder-s'hi hostatjar al viatjar cap a Barcelona o cap a Lleida i, això comportava que molta noblesa s'afinqués a Cervera per allò de deixar-se veure o demanar algun favor.

Ja a l'exterior contemplem el campanar, que el 1847, en una guerra carlina, fou reduït en la seva alçada, atès que la Universitat, l'edifici veí, era en aquells anys una caserna de tropa i per evitar que des del campanar es pogués disparar contra ells, es rebaixà a l'alçada actual, tot i que en el seu moment s'hi col.locà els dos pilars de totxana i la campana, i el campanar continuà fins avui ferm i sòlid, donant testimoni i força a l'edifici que fou capella, hospital per guarir, hostatgeria de pelegrrins i de monarques, origen de la festa major, baluard militar i, fins avui, "notari" de bateigs, primeres comunions, casaments, defuncions... de centenars de cerverins i cerverines durant més de set segles.

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019, Pàg.47

El Carrer Burgos. Revista SEGARRA , Núm. 339, març 2025. El Turista Pregunta

 EL CARRER BURGOS

Una bona nit, explicava una part de la tercera guerra carlina i ens trobàvem a l'inici de la plaça Universitat cantonada amb el carrer Burgos, i a l'esmentar el nom del carrer un visitant d'entre el grup que fèiem l'itinerari preguntà: "Com és que Cervera té un carrer amb aquest nom?" I la resposta fou que aquest carrer tingué una importància molt notable en aquella guerra carlina que finalitzà el 1876. Ja feia més de quaranta anys que les dues forces enfrontades, és a dir, els partidaris de Carles M. Isidre de Borbó, coneguts com a carlins o carlistes i el partit dels liberals. Cervera ja s'havia mostrat liberal i el seu exèrcit controlava totalment l'edifici de la Universitat convertit en caserna, i a l'exterior, al carrer Burgos (avui més conegut com carrer Travesser) hi havia un regiment de tropa anomenat Burgos, origen d'aquest nom.

El comandant, de cognom Ballesteros, que controlava el baluard que representava la Universitat, la feu fortificar aparedant un tram a cada finestra i especialment les portes, amb partes esmerletades i espitlleres, on col.locà tambors per vigilar a dreta, a esquerra i al davant, a més de soldats que vigilaven les vint-i-quatre hores del dia; i per si això no fos prou, ordenà l'enderrocament de l'alçada d'algunes edificacions que sobrepassessin l'alçada de la Universitat, i així fou com el campanar de l'església de Sant Antoni quedà tal i com encara es veu avui, amb el magnífic campanar romànic rebaixat i que mai més s'ha recuperat.

Cal recordar que el comandant Ballesteros va ordenar a la Paeria  de Cervera que executés aquesta ordre. La Paeria, però, s'hi va negar i llavors el comandant proclamà un decret adreçat a la població per mobilitzar uns quants obrers, però no se'n va presentar ni un. Aleshores ho va ordenar als soldats i  l'església es va quedar sense el campanar i també sense la teulada.  La Universitat quedà malmesa i altres edificis també, i com sempre el que hem de lamentar és la pèrdua de persones innocents, mortes, perquè dos mandataris i l'estructura que arrosseguen provoquen una guerra, i sacrifiquen persones de totes les edats que per força hi han de participar.

Al finalitzar el conflicte bèl.lic queden les seqüeles; els morts, els ferits, les destruccions i el trist record dels llocs, com els carrers Combat (per això té aquest nom), que fou un escenari terrible en la lluita cos a cos, o Victòria, que es troba a tocar i està dedicat als guanyadors. Al carrer Combat hi havia un petit canó, situat al terrat d'una casa, que disparava contra l'enemic; l'impacte dels projectils es podien observar a la casa que feia cantonada entre l'avinguda Catalunya i el carrer Victòria, avui enderrocada per la construcció de ls rotonda actual. I també se'n poden observar actualment a la façana de la Universitat, a la torre que avui allotja la seu de la UNED.

Aquella guerra finaltzà i alguns noms de carrers quedaren per al record: Combat, Burgos, Victòria i també carrer Sòria, en record del nom d'un regiment militar. La Universitat quedà molt malmesa i fou un presidi fins que el 1887 es va cedir l'edifici als pares Claretians, els quals el van dignificar plenament i hi van adaptar un col.legi públic fins al juliol de  1936, quan passà a ser un hospital amb 750 llits; per aquest motiu va ser bombardejat i a partir de 1939 convertit en camp de concentració militar. Amb el pas dels anys, però, i fins avui, és un baluard de la cultura, l'ensenyament i la informació.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 339, març 2025

Secció: El turista pregunta, pàg. 22.

Tres Personatges Austriacistes. Revista SEGARRA, Núm. 327, març 2024. El Turista Pregunta

 Tres Personatges Austriacistes

Moltes vegades, al sortir de la visita a la Universitat de Cervera, d'entre els visitants sorgeix una pregunta-comentari: "A mi sempre m'havien explicat que un cop finalitzada la guerra de Successió, Felip V volgué premiar  la constante lealtad de Cervera a mi persona durant aquella guerra". Però aquesta argumentació xoca amb diferents fets que desmenteixen aquella constante lealtad a mi persona, sobretot quan ensenyem el llibre de Consells de la Paeria, on s'explica l'acord de continuar la guerra contra aquest monarca; també aconsellem que visitin l'Arxiu Comarcal, ubicat al mateix edifici de la Universitat, o que comprin el llibre Documents de la Cervera austriacista durant la guerra de Successió (1705-1713) del doctor en Història, Josep M. Llobet i Portella, ja que tant a l'Arxiu com al llibre podran llegir els 120 documents que mostren i demostren la realitat del que succeí. Després emprenem el camí fins a la plaça Major i en el seu trajecte anem trobant els llocs històrics on succeïren uns fets relacionats amb aquell enfrontament bèl.lic que s'iniciava, després de la mort de Carles II de Castella, entre Felip d'Anjou (Felip V) i Carles III.

Deambulant pel recorregut ens aturem al punt més trist d'aquella guerra: la plaça Santa Anna, on es mobilitzaren 60 homes per  anar a la defensa de Barcelona, i en una altra data, 140 homes per anar a fortificar Lleida. Entrem al carrer Major i molt aviat trobem la casa dels Montaner, on Joan de Montaner organitzà, juntament amb altres prohoms, el sometent amb 60 homes; o també que Josep de Montaner era paer quan s'acordà per unanimitat enviar el síndic a la Junta de Braços de Barcelona amb el mandat de continuar la guerra contra Felip V.

Continuant pel carrer Major ens aturem a la casa Sabater (en altres temps col.legi de la Sagrada Família per a noies) on Miquel de Montserrat organitzà tropes per anar a defensar Barcelona, cosa que li valgué perdre tot el patrimoni a més d'haver d'exiliar-se per salvar la vida. Hem conegut unes cases i uns personatges, però cal recordar que tots els acords esmentats i altres eren avalats no solament per les autoritats, sinó també per nombrosos personatges i prohoms de la ciutat, ja que trobem reunions de fins a 60 i 70 persones, cosa que vol dir que a Cervera hi havia més cases i persones que formaren la Cervera austriacista.

I arribem a la plaça Major on hi ha la Paeria (la casa de la ciutat com sempre deia el meu pare, i jo afegeixo el cor de la ciutat), on entre altres es prengué l'acord que hem recordat a l'inici del recorregut. Davant de la vidriera de l'Arxiu Comarcal i de cara al pati de la Universitat podem mirar i llegir el llibre de Consells de la Paeria, on trobem el text ratllat per ordre de Felip V. Des de Segòvia ordenà que tots els ajuntaments de Catalunya que durant la guerra de Successió, finalitzada l'11 de setembre de 1714, s'haguessin mostrat favorables a l'arxiduc Carles d'Àustria, esborressin els acords. Per això el llibre de Consells està ratllat, cosa que desmenteix i molt aquella constante lealtad...

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 327, març 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Una Protecció Inadequada- Revista SEGARRA, Núm. 324, desembre 2023- El Turista Pregunta

 Una Protecció Inadequada

L'edifici històric que atreu més els visitants a Cervera en un sentit o altre és la Universitat: la magnitud de l'edifici (deu mil metres quadrats) ja és un bon motiu, però l'arquitectura, el contingut cultural, la història i les contínues i constants activitats culturals, recreatives i festives fan difícil trobar a tot el país un edifici amb tanta vida intel.lectual, i més si hi sumem l'activitat quotidiana d'un institut amb centenars d'estudiants, cinc biblioteques, arxiu històric, dipòsits, la UNED, festivals i cursos internacionals de música, trobades d'entitats, etc.

Actualment s'estan canviant tots els vidres de les finestres per vidres de doble càmera, fet que significarà un gran estalvi energètic i a l'ensems confort per als usuaris i molta més llum natural. Quan es construí, a partir de 1717, s'optà per una pedra molt propera i per tant econòmica pel que fa al transport. Aquesta pedra, però és saulonenca i les humitats l'erosionen fàcilment, motiu pel qual sovint se'n desprenen petits trossos, i això comporta un perill per a les persones que hi transiten: centenars d'alumnes, centenars de turistes que la visiten i centenars més de les diferents activitats que s'hi organitzen gairebé tots els caps de setmana durant l'any.

Fa un temps que dintre del perímetre dels tres grans patis interiors s'hi han instal.lat unes plataformes, a l'alçada dels arcs dels porxos, de plàstic transparent, sostingudes per uns envigats de fusta amb una estètica adequada a l'edifici, que eviten que tot el que pugui caure de dalt quedi recollit, i vaig pensar que aquesta instal.lació tan ben feta, sòlida i adequada seria per molt temps. Uns dies després s'instal.laren davant de la portalada principal de l'entrada a l'edifici, i també a la portalada de la segona façana, uns entramats de ferro que vaig pensar que serien per restaurar les extraordinàries i majestuoses façanes. Han passat setmanes i mesos i sembla ser que també són per evitar que algun despreniment faci mal a les persones, i això està bé, ja que per damunt de tot hi ha la seguretat de les persones.

Actualment quan ensenyem la Universitat i n'expliquem la història, característiques i símbols, moltes  vegades hi ha algú que pregunta: "Per què hi ha aquestes estructures davant de les dues façanes?" I un cop explicat perquè hi són, comenten: "No es podria haver fet d'una forma més adequada?" I tenen raó, ja que com és possible que davant de dues extraordinàries i monumentals portalades d'entrada s'hi hagin muntat unes estructures de ferro de tan mal aspecte, a més de rovellades, brutes i velles que rebaixen i molt la categoria de la institució i del que és actualment: un gran focus d'arquitectura i cultura al més alt nivell, ateses les activitats diàries d'ensenyament, turisme o lúdiques que tenen lloc cada dia de tot l'any.  Esperem que es treguin ben aviat i se n'instal.lin unes de noves ben estructurades, netes i ben pintades, tal i com es mereixen la institució, la ciutat i tots els usuaris.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 324, desembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 21

La Universitat a Tocar. Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023. El Turista Pregunta

 La Universitat a Tocar

Situem-nos uns anys enrere, és a dir als anys seixanta (1960-70), quan amb tota la família, a l'estiu, alguns diumenges amb una furgoneta DKW anàvem a la platja de Cambrils o Salou. Un d'aquells diumenges i durant el trajecte, un cop passat Tàrrega, a l'indret de Verdú un cotxe que ens precedia tingué una avaria que el precipità a la vorada i tot seguit es tombà i caigué un tram avall al fons del marge. Naturalment vàrem aturar el nostre vehicle i baixàrem a ajudar-los a sortir del cotxe, i atès que només tenien diverses contusions i cops els poguérem posar dintre del nostre vehicle i els portàrem als seu domicili (eren de Tàrrega). Després contactàrem amb un mecànic perquè anés a recollir el cotxe espatllat. Sortosament no estaven ferits greument i nosaltres continuàrem el viatge. Era un temps en què no existia el telèfon mòbil, ni el 061, ni gairebé res del que gaudim ara, com una extraordinària xarxa de serveis on disposem de bombers a l'instant, mossos, ambulàncies, hospitals, serveis d'urgència les 24 hores del dia... 

Passaren cinquanta anys i un bon dia un grup de turistes vingueren a visitar Cervera. Era un grup amb una forta disminució física, eren cecs!!!, i naturalment la visita fou entranyable. Les explicacions varen ser molt diferents, atès que quan estem davant d'un objecte, d'un edifici o d'una figura procurem descriure'ls amb més detall ja que no es veuen. A l'arribada del grup esmentat vaig fer una salutació i benvinguda i vaig explicar el que aniríem a conèixer. Un dels visitants alçà la mà i preguntà: "Que és l'Armand Forcat de Cervera vostè?" La resposta fou que sí i ell continuà: "L'he conegut per la veu!" Llavors explicà al grup tot el que havíem viscut aquells anys seixanta en aquella carretera propera a Verdú, i va agrair una vegada més l'ajuda que els havíem donat en aquell accident. Tot seguit iniciàrem el recorregut turístic davant de la Universitat. Vaig explicar totes les característiques de la institució i vaig fer tocar la porta, la pedra i fins i tot les minúscules falques de fusta que, tot i no tenir més de 3 mm de gruix per anivellar les pedres, després de 300 anys encara hi són!!!

La part de la pedra que ha anat decaient ells la pogueren "veure" passant-hi la mà per damunt, la qual quedava impregnada de la sorra de la pedra desfeta. Després seguírem cap als patis on vidrieres, portes i finestres seguiren donant testimoni de la magnitud de l'edifici, fins arribar a les portes del paranimf, i un cop a l'interior tot encara fou més laboriós i efectiu, ja que ens situàrem als peus del retaule que el presideix, la patrona de l'Acadèmia flanquejada per uns quants àngels majors, menors i petits esculpits per Jaume Padró el 1780, amb alabastre de Segueró, i situats sobre peanyes de marbre.

Jaume Padró primer escrivia la seva obra i el sentit que hi volia donar: en primer lloc que tot fos com real i jo puc assegurar que ho aconseguí, ja que quan persones cegues toquen els peus, les cames o els mantells de les figures, així ho noten, inclús un senyal com el dit gros del peu (que s'alça quan una persona fa força). Els dos àngels majors que hi ha al retaule i que sostenen simbòlicament dues torres de Jerusalem, també ho fan!!!

Tot seguit palparen i se sorprengueren que a tota la base del retaule l'escultor hi esculpís bona part dels fruïts de la Segarra, tals com raïm, peres, pomes, magranes... És a dir, tot un conjunt que fa més de 240 anys que tothom admira i se'n meravella per com amb els mitjans que tenien podien fer obres tan perfectes i significatives com el retaule del paranimf de la Universitat.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 23

El Bronze: un material molt perseguit. Revista SEGARRA Núm. 313, gener 2023-El Turista Pregunta

 EL BRONZE: UN MATERIAL MOLT PERSEGUIT

El bronze, almenys a Cervera i comarca durant el període 1936-39, fou un material molt valuós, atès que era utilitzat per fabricar armes.

La façana principal de la Universitat de Cervera estava fins al 1936 profusament ornamentada amb figures, escuts, grans gerros i escrits fets amb coure, aram i bronze. Tot estava conjuntat amb la pedra per dignificar un edifici destinat a ser durant gairebé un segle i mig l'única universitat per a tot el Principat de Catalunya. I tot i que es tancà la universitat, l'ornamentació subsistí fins al 1936, moment en què es donà l'ordre que tot el que fos de bronze o coure calia fondre-ho per fer armes i munició.  Gairebé tot fou llençat de dalt a baix. Amb el pas dels anys s'ha anat recuperant parcialment l'ornamentació, també perquè alguna peça no es destruí del tot. La magnitud de l'edifici i encara més la façana desperten sempre l'admiració dels visitants i les preguntes sovintegen. Per exemple: "en aquelles dues peanyes buides, què hi havia?" Es tracta de dues peanyes de pedra que hi ha a cada costat  de la façana, sense res al damunt, on hi havia dues peces de bronze molt significatives: l'escut de la monarquia a la dreta i l'escut papal a l'esquerra, atès que la Universitat fou pontifícia.

També s'hi tornà a situar la imatge de la Puríssima com a patrona de l'acadèmia i símbol d'edifici importantíssim, i la façana tornà a coronar-se com havia estat fins al 1936, amb la corona reial, malgrat que es feu amb ferro com també els quatre grans gerros del conjunt. Estem parlant de l'any 1975, quan amb més bona voluntat que no pas diners s'obtà per aquesta solució que crec que serà transitòria. Al centre de la façana s'hi pot observar un gran medalló on escrit amb llatí es fa referència al que es dedicava la institució, i és l'única que ha estat sempre al seu lloc, des del dia de la seva instal.lació. I és de coure! Tanmateix s'hi reflecteix la incultura que a vegades predomina en la societat del moment: hi podem observar uns quants forats de tirs de fusell.

És fàcil comprendre que l'edifici reflecteix com ha viscut i sobreviscut. Un cop complert el segle i mig de vida universitària fou utilitzat com a caserna de soldats del bàndol liberal en la tercera guerra carlina del 1872 al 1876. Després fou presó, i el 1887 es cedí als pares claretians, els quals, a part de preparar nois per ser missioners, establiren col.legi i bona part de la canalla i joves de Cervera i comarca hi anàrem fins al 1936, quan es clausurà i llavors continuàrem al Grup Escolar (avui Jaume Balmes) amb una gran sorpresa per a nosaltres, atès que per primera vegada compartíem col.legi i pupitre amb nenes! Tot plegat fins al 1938, quan el col.legi fou declarat hospital militar, amb 228 llits, juntament amb la Universitat, també hospital amb 734 llits, amb la qual cosa Cervera es convertí en un dels punts més importants d'aquella guerra, i també objectiu militar ja que es lluitava a Balaguer, Sort, Tremp... Precisament en aquells indrets va desaparèixer per sempre més el meu germà gran de 18 anys, que també fins al 1936, anava a col.legi amb els pares claretians.

L'activitat hospitalària augmentà de forma terrible amb una allau de ferits cap als dos centres, i ja no es deturà fins al 1939. Els registres de morts en les dues dependències constaten més de 300 morts.

A la Universitat s'hi instal.là el XII Cos de l'Exèrcit, i al 1939, un cop finalitzada la guerra, l'edifici fou declarat camp de concentració, i per agreujar més el terrible fet de la guerra arribà la pesta del tifus. De fet totes aquestes activitats de guerra convertiren la ciutat en objectiu militar, motiu pel qual Cervera fou bombardejada diverses vegades. És per això que al cementiri s'hi habilità una fosa comuna on hi ha més de 400 persones enterrades. Han passat els anys i avui podem constatar amb gran satisfacció que l'antic edifici universitari està pletòric de cultura, d'ensenyament i informació amb biblioteques, institut, arxiu, UNED, cursos i festivals internacionals de música, trobades d'entitats diverses i, en els espais oberts, fires, festes i un llarg etcètera.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 313, gener 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 22

I 200.Revista SEGARRA Núm.312, desembre 2022. El Turista Pregunta

 

I 200

No he hagut de pensar molt per posar títol a l'article d'avui, ja que si un dia en vaig escriure un amb el títol I 100 per explicar que era l'article publicat número 100 d'El Turista Pregunta, doncs ara com és natural és l'article número 200 de la secció, la qual durant dues dècades el consell de redacció de Segarra ha tingut l'amabilitat de publicar, i als quals des d'aquí agraeixo la seva continuada amabilitat. També vull expressar el meu agraïment a les lectores i lectors de Segarra que han llegit els meus articles, ja que sense el seu testimoni no hauria estat possible arribar a aquestes xifres, i també vull manifestar el meu agraïment als cerverins i cerverines, comarcans i de més enllà que al llarg dels segles ens han bastit i fet dipositaris d'un enorme patrimoni històric, monumental i artístic de primeríssim ordre, atès que seria molt difícil trobar una altra ciutat del nostre entorn i molt més enllà on la història hagi estat tan generosa.

En primer lloc amb nombrosos personatges del món de l'art, la cultura, la política, la religió, la ciència i el treball, i en segon amb edificis del més alt nivell històric i fets de la més gran rellevància històrica, local, comarcal i nacional.

Durant tot aquest període hi han hagut algunes preguntes que han estat molt repetides, especialment referides a la Universitat (no debades com deia Duran i Sanpere, la Universitat de Cervera ha estat més aviat criticada que estudiada), com "Aquesta Universitat ha estat la primera de Catalunya?" És clar que la resposta era no,  però sí que fou durant 126 anys l'única a Catalunya. I una altra pregunta: "És veritat que Cervera demanà tenir port de mar i els reis els donà la Universitat perquè estudiessin que no era possible que el mar arribés a 556 metres sobre el seu nivell?" Sovint també es comenta que Cervera té la Universitat perquè Felip V volia agrair als cerverins la "fidelitat" durant la Guerra de Successió. 

Una altra pregunta que sovinteja és: "És veritat que Cervera durant la Guerra de Successió es mostrà favorable a Felip V? Doncs la resposta tampoc fou afirmativa, atès que aquella "constante i leal fidelitat a mi persona" que alguns escriptors o historiadors atribueixen al monarca, queda molt qüestionada si mirem el llibre de Consells que mostrem als visitants de la Universitat i que està exposat a l'Arxiu Comarcal, ubicat al mateix edifici, on es veu la part on línia a línia està ratllat l'acord de la Paeria de lluitar a favor de Carles d'Àustria i enviar el síndic a la Junta de Braços de Barcelona amb el mandat de no rendir-se a Felip V, el qual havia anunciat que si guanyava la guerra aboliria les instruccions de Catalunya, com així feu. El llibre està ratllat per complir l'ordre que Felip V donà des de Segovia, l'any 1717, a tots els ajuntaments de Catalunya que durant la Guerra de Successió s'havien mostrat favorables a l'arxiduc Carles, per tal que esborressin aquelles actes. Si a tot això hi afegim  els 135 documents explicitats en el llibre Documents de Cervera austriacista del doctor en història, Josep M. Llobet i Portella, és fàcil deduir que aquella "constante i leal" fidelitat no té base fidedigna. En el llibre  del Josep M. Llobet ens mostra l'acord comentat que diu: "Fonc per dita reverent i il.lustre junta deliberat que se done la obediència al senyor Carles III".

No cal dir que segurament dintre dels 200 articles publicats he comès errors, pels quals demano perdó, però tanmateix m'agrada pensar, encara que potser molt agosaradament i molt humilment, qua he ajudat a conèixer més Cervera, la comarca i una mica més enllà.

I no voldria finalitzar aquest escrit sense espressar el meu desig que per molts anys puguem continuar aquest retrobament mensual de Segarra.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 312, desembre 2022

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Antònia Cous Revista SEGARRA, Núm. 308, agost 2022. El Turista Pregunta

Antònia Cous 

Ara fa sis anys vaig fer un article publicat a Segarra a l'abril de 2017, on em referia a dones emprenedores, entre les quals hi havia l'Antònia Cous. També m'hi vaig referir en el cicle d'itineraris nocturns de l'any 2018, el del dia 28 d'agost, titulat Tan importants com desconegudes.

El dia 5 de juny de 2022, a Cervera, s'organitzà una trobada de corals de diferents llocs sota el títol Lleida canta a la Cultura. En diferents espais de la ciutat actuaren corals de dues en dues, i un dels espais on es cantà fou la plaça Joan Salat, al costat mateix del carrer Manuel Ibarra. En cada punt on hi havia cantada, prèviament s'explicava un retall d'història. Jo vaig tenir l'honor d'explicar un retall d'història del lloc on érem (cinc vegades), una història que vaig argumentar sobre part de la Universitat i l'Antònia Cous. A l'iniciar la primera, unes noies em preguntaren: "Qui fou l'Antònia Cous?" La resposta fou clara i concreta: fou una dona valenta, intel.ligent i emprenedora! 

Situem-nos al 1714 quan finalitza la Guerra de Successió i el Principat de Catalunya veu com Felip V aboleix totes les institucions: Generalitat, Parlament, Consell de Cent... amb "el Decreto de Nueva Planta para el Principado de Cataluña, y las leyes, usos, idioma y costumbres seran las de Castilla", i a més ordena "cerrar todos los estudios universitarios y universidades existentes en Cataluña y se construya una y unica en sitio de menos concurso", que volia dir un lloc tranquil, i així s'establí a Cervera.

Gairebé a tocar de la Universitat i per a la Universitat s'hi instal.là la impremta universitària, peça cabdal per a la institució, al front de la qual es nomenà Manuel Ibarra com a director, un home de molta vàlua, procedent de l'Aragó, i que malauradament l'any 1747 morí a la jove edat de 48 anys, quan la universitat estava al màxim nivell d'estudiants i de prestigi; tanmateix tot eren homes, ni una dona al recinte universitari! L'any 1747, quina perspectiva podia tenir una dona vídua amb una filla i sense ofici? 

Sabem, però, que l'Antònia era valenta, intel.ligent i emprenedora, i és per això que lluità contra totes les dificultats i impediments que tenia pel fet de ser una dona en aquells temps i per poder administrar una impremta, i més si la impremta era universitària on tan sols hi havia homes. Es posà al font de l'empresa i precisament a partir d'aquell moment n'augmentà el seu prestigi, i fins i tot en alguns cercles es considerà que la sensibilitat femenina era més apropiada sobretot en les enquadernacions i ornamentació dels treballs. 

Passat un temps incorporà la seva filla a la impremta, però per arribar a aquest punt calgué aprendre l'ofici, i per això alguns treballs els signava com A. Ibarra, tot i que es deia Cous! La història segueix els seus camins i en el seu moment es donà el nom de carrer Manuel Ibarra al carrer que va paral.lel entre l'església de Sant Antoni i el costat de la Universitat. Els anys passen i estem al 2022, i seguim comentant, escrivint i parlant de la desigualtat entre homes i dones i encara les dificultats que pateixen per dirigir i ocupar càrrecs importants. 

La història de l'Antònia Cous es remunta al 1747, fa 275 anys!!! I tant, doncs, que devia ser molt valenta, intel.ligent i emprenedora per dirigir una impremta universitària en el segle XVIII. Potser per recuperar el sentit comú en aquest cas, crec que al carrer  Manuel Ibarra, que sense cap mena de dubte porta un nom totalment merescut, cal incorporar-hi el de l'Antònia Cous, i així seria el carrer de Manuel Ibarra i Antònia Cous, directors de la impremta universitària. I crec també que les plaques que porten noms propis, haurien de portar data de mort i naixement i càrrec o ofici que ostentaren, fet que suposaria portar cutura al carrer a l'abast de tothom.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 308, agost 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 31

Uns bons Bancs per Reflexionar. Revista SEGARRA, Núm. 306, juny 2022. El Turista Pregunta

 UNS BONS BANCS PER REFLEXIONAR 

Un dels punts turístics més importants de Cervera és, sens dubte, la Universitat. Per això al llarg de l'any hi passen centenars de persones de totes les edats, i com és natural l'interès és divers, ja que pot ser polític, cultural, històric... Són tres-cents anys en què l'edifici ha esdevingut una peça important, no solament en la història de Cervera sinó també en la del Principat de Catalunya, i és per aquest motiu que diferents autors, tant de la mateixa ciutat com del país, tant en positiu com en negatiu, han escrit sobre la institució: "Fou un premi a la constant fidelitat al rei Felipe V", "Els cerverins volien tenir port de mar i a canvi els donaren la Universitat perquè estudiessin ja que això era totalment impossible", o "Fou un càstig a les altres universitats existents, que foren suprimides i així encara avui l'edifici provoca controvèrsia tot i que han passat segles". Es confirma la raó que tenia Augustí Duran i Sanpere quan afirmava que la Universitat de Cervera "ha estat més aviat criticada que estudiada".

En les visites turístiques a vegades sorgeixen preguntes o afirmacions d'algunes persones sobre el que han llegit on queda palesa la reflexió de Duran i Sanpere. L'imponent edifici amb un perímetre de 10.000 metres quadrats està situat en un lloc idoni, gairebé diria que privilegiat de Cervera, amb molt i variat aparcament proper per a vehicles i molt espai obert. També tenim una gran lluminositat de la qual en poden gaudir les cinc biblioteques en ús, el dipòsit d'arxius, l'Arxiu Comarcal, l'institut amb centenars d'alumnes, la Universitat Nacional a Distància i, no cal dir-ho, les diverses manifestacions culturals, recreatives, comercials o esportives que durant l'any hi tenen lloc: cursos internacionals de música, festivals internacionals, Festival de Pasqua de Música Clàssica o visites teatralitzades, i als patis: Fira del Pa, l'Aquelarre... Actualment al visitar-la hi ha sorgit un altre atractiu: als patis on juguen o fan esport els i les estudiants s'hi han instal.lat uns quants bancs per seure, i jo afegeixo per reflexionar, atès que als respatllers hi ha escrit pensaments de diferents persones sàvies.

Un bon dia, deambulant pels patis amb un grup de visitants, els vaig descobrir i fotografiar, i quan ho comento als visitants, puc assegurar que passen a ser els bancs més comentats i fotografiats de la ciutat. És per això que aprofito per felicitar els autors o autores de la idea, ja que són en un lloc on cada dia centenars de nens i nenes, nois i noies i visitants hi passen per davant, s'hi asseuen i ho llegeixen, i si més no els fotografien i ja formen part del paisatge cultural de l'edifici. I és que les frases i el sentit són adequades i útils per a tots els dies i per a totes les edats, atès que als bancs hi podem llegir coses com:

"L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món. Nelson Mandela"; "La vida és una obra de teatre que no permet assaigs. Per això canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida, abans que el teló baixi i l'obra s'acabi sense aplaudiments. Charles Chaplin"; "El fracàs és una gran oportunitat per començar amb més intel.ligència. Henry Ford"; "La ment és com un paracaigudes, només serveix si s'obre. Albert Einstein"; "A penes tenim temps de dir les coses de cada dia. Mesurem doncs bé el gest, els silencis i les paraules. Miquel Martí Pol"; "Digues-m'ho i ho oblido, ensenya-m'ho i ho recordo, involucra-m'hi i ho aprenc. Benjamin Franklin"; "Hi ha dues maneres de difondre la llum: ser espelma o bé el mirall que la reflecteix. Edith Wharton". o "No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la ment. Virginia Woolf".

És molt bó que estiguin a la vista i a l'abast en un lloc tan concorregut amb persones de totes les edats i d'activitat diversa durant tot l'any, ja que tant a l'edifici com als patis les activitats culturals, esportives, comercials i recreatives són més que abundants. És evident que moltes d'aquestes frases sàvies les hem llegides i en certa mesura practicat, però crec que és bó que ens les recordin, perquè a vegades el quefer diari o la proliferació d'informació diària i l'abundància d'activitats no deixen temps de seure en un banc per descansar o simplement per reflexionar.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 306, juny 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 31

Unes Finestres molt Estimades REVISTA SEGARRA Núm. 299, novembre 2021- El Turista Pregunta

 UNES FINESTRES MOLT ESTIMADES

Apadrinar sempre ha estat un gran honor. Apadrinar un nadó o un  casament potser són dos exemples dels més coneguts, però també s'han apadrinat obres, edificis, institucions i un llarg etcètera, i l'edifici de la Universitat de Cervera n'ha estat un bon exemple. Durant el periode de 1936 a 1949, l'edifici patí un extraordinari deteriorament degut a les circumstàncies excepcionals que succeïren a partir del juliol de 1936, quan esclatà la Guerra Civil espanyola. Això comportà que el 1938 es disposés l'ocupació dels baixos de l'edifici com a hospital militar del XVIII cos de l'exèrcit, amb més de 700 llits, un fet que comportà l'arribada de centenars de ferits dels fronts de batalla a Cervera, on eren guarits i assistits durant la seva convalescència. Per aquest motiu l'edifici fou un objectiu militar i com a tal va ser bombardejat, especialement el dia 1 de gener de 1939.

Finalitzada la guerra l'edifici fou convertit en camp de concentració, i posteriorment alguns trams foren habilitats per a altres activitats que d'alguna manera ajudaven a no abandonar-lo; la caserna provisional del la guàrdia civil, el Servicio Nacional del Trigo per a emmagatzematge, l'Acció Catòlica o la Mútua Escolar, fins que s'entrà en la total recuperació de la qual avui podem gaudir. Han passat molts anys i són moltes les persones que hi dedicaren molta part del seu temps per cercar solucions a mig i llarg termini per instal.lar-hi diferents entitats culturals, educatives, festives i turístiques, fins a ocupar-ne la pràctica totalitat, des de les golfes fins a la planta baixa.

Quan explico la forma, els materials i les condicions en què fou construït  l'edifici, en destaco la lluminositat de tots els àmbits, és a dir, totes les dependències amb llum natural, i per tant les finestres i especialment els finestrons situats a sobre, que n'augmenten molt més la llum. Després de tantes vicissituds continuen en tot l'edifici i amb tota la plenitud, tot i que fa gairebé 300 anys que hi foren instal.lades. Llavors un visitant pregunta: "I com s'ha restaurat un edifici tan grandiós?" Bé, sabem que aquella fusta fou tallada durant la lluna adequada i assecada durant 6 anys a sol i serena, però la destrucció que provocà la Guerra Civil a tot l'edifici, juntament amb les inclemències del temps, van malmetre especialment la fusta de les finestres. 

Cal destacar, però, un fet que jo diria que és cabdal i d'extraordinària estimació cap a l'edifici, i és que l'any 1939, quan la imatge de la Universitat invitava més aviat a abandonar-la definitivament, unes quantes persones i entitats ho veieren molt diferent, i crec que aquest fou el detonant que incentivà a creure que era totalment recuperable. L'estimació cap a l'edifici va fer que l'any 1955 nasqués a Cervera una entitat amb un títol ben significatiu: Comisión "Finestres" Pro-Ventanas Universidad, a la qual s'hi adheriren diverses famílies o persones individualment, les quals apadrinaren una finestra, és a dir, pagaren la restauració de la fusta i els vidres de diverses finestres i finestrons que fins avui donen llum directa i abundant a tot l'edifici de la Universitat, i per això avui es pot gaudir de tot l'interior amb plena activitat i qualitat.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 299, novembre 2021

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 17

Fou un Home Valent. REVISTA SEGARRA, Núm. 292 abril 2021. El Turista Pregunta

 Fou un Home Valent

Que Cervera compta amb patrimoni monumental és més que evident, i un dels testimonis més destacats n'és el retaule del paranimf de la Universitat, una obra que, el 1780, Jaume Padró esculpí en alabastre de Segueró i marbre de Tortosa i Amposta.

Es tracta d'un conjunt d'àngels de diferents edats (majors, menors i petits) i a la part central una imatge de la Verge Maria com a patrona de l'Acadèmia, molt semblant a la que presideix la façana principal com a símbol d'edifici important, però en aquest cas de bronze. Cal recordar que aquesta imatge és relativament nova, atès que es restituí durant la postguerra civil de 1936-39, i que uns vandàlics trencaren amb l'excusa que tot el que era de bronze calia fondre-ho per fer bales i canons. Amb aquesta esmentada restitució s'inicià la recuperació de l'edifici.

Molt sovint ensenyem el paranimf als visitants i després de conèixer el patiment de l'edifici universitari durant l'esmentada Guerra Civil, sovint em pregunten: "I doncs, com se salvaguardà aquest magnífic retaule?" I la invariable resposta fou que gràcies a una persona molt valenta. Crec que és molt bó recordar les persones que sense tenir molt de protagonisme, en moment determinats demostren la vàlua dels seus sentiments. A partir de 1936, la Paeria de Cervera qudà formada per diferents partits i sindicats, i al llarg de la lesgislatura es produïren diferents canvis i coalicions. Així, el 22 d'octubre de 1936 entrà a formar part de l'equip  de govern l'Antoni Gil i Ortín, que fou nomenat regidor de Cultura, Educació i Finances.

L'Antoni era barber i tenia la barberia al carrer Major; estava afiliat a la CNT i era molt sensible a tot el que era art, cultura, educació, humanisme, etcètera, cosa que demostrà durant el temps que ocupà la regidoria d'Educació i Finances. Un bon dia anà a parlar amb l'arxiver municipal, en Frederic Gómez (també barber) i li manifestà que tot el pressupost que tenia per a Cultura el volia dedicar a protegir les obres més importantants del patrimoni municipal,  i així posà a disposició recursos materials, humans i económics per salvar el que es pogués, i ambdós acordaren protegir el retaule del paranimf. Mentre alguns camarades de la CNT es dedicaven a destruir, ell facilitava l'aixecament d'una paret de maons davant del retaule, i malgrat que l'edifici va patir els bombardejos i va ser un camp de concentració, avui el retaule encara presideix el paranimf. Per tant, aquella paret fou un gran encert. El dia 1 de gener de 1939, en un bombardeig nocturn a les 4 de la matinada, en el qual al carrer Combat hi moriren nou persones (sis de les quals van ser tota la família Aldabó), una de les bombes caigué davant de la cúpula del paranimf, i el retaule no patí cap dany.

L'Antoni fou, a més, una persona molt activa en tot el sentit de la paraula, ja que promogué entre altres accions la recuperació económica de la Paeria, que es trobava en situació molt precària. Va treballar per liquidar els deutes; per pagar les subvencions als mestres i per pagar el lloguer dels seus pisos; introduí l'abonament de material escolar per als alumnes que fins aquells moment no tenien cap ajut; també va posar el nom de Ramón y Cajal a l'institut d'ensenyament de la ciutat (nom que encara figura a la façana de la torre de la UNED); organitzà concursos de poesia amb premis que eren material escolar, per estimular l'interès per la poesia, i promogué dotar els alumnes dels col.legis de coneixements musicals per tal de completar la seva formació intel.lectual. 

L'any 1937, però, l'Antoni fou mobilitzat i enviat al front d'Aragó, i el 1938 caigué presoner de l'exèrcit de Franco; posteriorment fou denunciat per un ciutadà cerverí, jitjat i condemnat a 12 anys de presó. Tanmateix reduí la pena treballant, i per bona conducta als 33 mesos va sortir de la presó. Un cop fora anà a viure a Barcelona, obrí un comerç i envià una carta a la Paeria on prometis que mai  més tornaria a Cervera, ja que considerava que el seu comportament durant la guerra no era punible de delicte, ans al contrari.

M'agrada molt explicar aquesta petita història, perquè tinc el privilegi de comptar amb un testimoni excepcional: el meu pare.

L'any 1936 (jo tenia 8 anys), el meu pare fou regidor a la Paeria i vocal representant de l'Ajuntament al Consell Local d'Ensenyament, d'acord al Decret de 27 de setembre de 1936, i entre altres iniciatives va proposar que l'alcaldia adrecés una instància al Ministeri d'Instrucció Pública amb la sol.licitud de creació d'un parvulari (tal com explica l'Albert Llona en el seu llibre L'ensenyament primari a Cervera, 1875-1939).

Autor: Armand Forcat

Revista Segarra. Núm. 292, abril 2021

Secció: El Turista Pregunta. Pàg. 31

aforcat.blogspot.com

Una Biblioteca Sense Llibres. REVISTA SEGARRA Núm. 285, setembre 2020. El Turista Pregunta

 UNA BIBLIOTECA SENSE LLIBRES

Durant més d'un segle la Universitat de Cervera fou l'única que funcionà a Catalunya, i l'antiga biblioteca universitària fou considereda com el màxim exponent del que ha de ser una biblioteca del més alt prestigi. La seva història, encara que dramàtica, és habitual atès que per als conqueridors és el principal enemic a batre. L'any 1714 finalitzà la Guerra de Successió i Catalunya (el Principat de Catalunya) finalment al cap dels anys, va quedar reduïda a quatre províncies de l'Estat espanyol (província en llenguatge de l'imperi romà volia dir territori conquerit). El rei de Castella, Felip V, proveït d'un poderós exercit, guanyà, arrasà i promulgà el Decreto de Nueva Planta para el Principado de Cataluña, que entre altres coses ordenava "cerrar todos los estudios generales i universidades de aquel Principado i erigir una de sola en sitio de menos concurso", que volia dir un lloc tranquil pero important, i Cervera tenia aquestes condicions.  Després ordenà : "las leyes, usos, idioma i costumbres, seran las de Castilla". 

Passen els anys i el 1808, durant la Guerra del Francès, l'exercit francès arrasa tot el que vol i la biblioteca universitària és destruïda totalment. Efectuant una visita a la universitat i conseqüentment a l'antiga biblioteca amb un grup turístic, algú em preguntà: "I ara per a què s'utilitza aquest espai?" 

Doncs ara aquesta gran sala que allotjava la biblioteca universitària és un espai molt important de l'edifici, atès que s'hi celebren actes acadèmics, exàmens de la UNED, de l'Institut Antoni Torroja i molts d'altres relacionats amb la cultura i l'ensenyament, encara que no com a biblioteca. Tanmateix, però, en el conjunt de l'edfici universitari hi ha ubicades cinc biblioteques: la pública Josep Finestres, la de l'institut, la de la UNED, la de Barcelona i l'auxiliar de l'Arxiu Comarcal: tot un món al servei de l'estudi i la lectura.

Quan ensenyem la Universitat als grups turístics, sempre que no sigui en horari lectiu, tenim el privilegi d'entrar a l'antiga biblioteca i explicar-ne la seva història, i gaudir de l'admiració que provoca als visitants la magnitud de l'espai i la seva estructura i lluminositat natural que li donen les nombroses finestres i finestrons situats en tres de les quatre parets de la gran sala, la qual també ha tingut un gran paper en la història contemporània. En una de les parets laterals hi ha una placa de marbre que perpetua la reunió del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya el dia 26 de setembre de 1982, que per primera vegada en la seva història es reuní en sessió de treball fora de l'edifici de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El motiu ve de molt lluny, i és que l'any 1359, Pere III el Cerimoniós convocà Corts Catalanes a Cervera, i el dia 19 de desembre, els 74 diputats convocats a Corts fixen el nom definitiu de Generalitat de Catalunya i elegeixen Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, com a primer president de la institució, fet que suposava el naixement de la Generalitat. Així doncs, aquell dia 26 de setembre de 1982, i després de celebrada la sessió de treball del govern català, tots els seus membres i representants de totes les institucions catalanes s'encaminaren vers la muralla de Pere III per inaugurar la nova plaça de les Corts Catalanes i un monument obra de Josep M. Subirats que simbolitza el redreçament de la Generalitat, que fins aquell moment havia estat proscrita, prohibida i en bona part oblidada. 

El monument consta de quatre columnes que simbolitzen la bandera catalana, tres de les quals inclinades i la quarta que està totalment vertical, i a la base de la qual hi diu: Naixença de la Generalitat. Cervera 1359, Pere III el Cerimoniós.   

Autor: Armand Forcat   aforcat.blogspot.com

REVISTA SEGARRA Núm. 285, setembre 2020. Secció: El Turista Pregunta, Pàg. 21

Una capella i el seu combori- Revista SEGARRA. Núm. 279, febrer 2020-El Turista Pregunta

Era el segle XII quan a Cervera els pares Predicadors fundaven un convent davant la plaça Nova (avui plaça Sant Domènec, i per a molta gent Sant Domingo segons la placa indicadora), sota l'advocació i nom de Sant Domènec, i durant més de sis segles hi desenvoluparen una tasca cultural i religiosa del més alt nivell. Tant és així que durant el funcionament de la Universitat de Cervera com a única en tot el país, durant més d'un segle, ells hi tingueren permenentment dues càtedres: una de Teologia i una de Filosofia. I també en el segle XIII demanaren i aconseguiren, quan es construïen les muralles i per motius de seguretat, que com a protecció del convent aquestes s'edifiquessin deixant-lo a l'interior, tal i com encara actualment podem observar.

Una nit que ensenyava Sant Domènec i la muralla, una visitant em preguntà: "Així doncs, el convent fou molt important?" Oh, i tant!, fou la resposta. Durant segles fou el punt de trobada de pelegrins, devots, estudiosos i personatges il.lustres, i esdevingué un centre cultural del més al prestigi.

Un fet que ajudà el conjunt  fou quan l'any 1409 hi tingué estada sant Vicent Ferrer, a qui segons la tradició o la llegenda se li aparegué sant Domènec, i fruit d'aquest fet i del gran prestigi de la comunitat, el convent rebé nombrosos obsequis en forma de llibres, imatges, etc. Només per citar-ne alguns: l'arquebisbe de Neopàtria donava al convent el cos de sant Felip Neri, i l'alcaid de Nàpols (el cerverí Joan Picó) el 1318, una creu d'argent i una vitrina que l'any 1789 l'escultor Jaume Padró incorporava el centre del baldaquí que presideix la capella del Santíssim Misteri, i on actualment i durant 11 dies s'hi dipositen el reliquiari i la relíquia per commemorar la festa que s'originà a la capella de sant Nicolau, l'any 1540.

Però l'any 1810 arribà l'ocupació francesa amb el seu exèrcit i el convent fou saquejat i espoliat, i s'emporteren les coses de més valor i la resta ho destruïren, i així arribà la decadència. Tanmateix però, així i tot queda molt palès i visible que fou un convent d'una magnitud extraordinària, juntament amb l'església de grans capelles i un conjunt arquitectònic on destaquen i molt la capella i el seu cimbori, dedicada a sant Tomàs d'Aquino i construïda durant el segle XVIII en un moment de gran prosperitat. Aquesta dedicació no hi podia faltar atès que fou el més important predicador de tots els temps.

Sant Tomàs d'Aquino va néixer l'any 1225 al castell de Roccasecca (Itàlia), i als 16 anys d'edat rebé la primera educació a l'abadia de Montecassino. A aquesta edat ja freqüentava la comunitat dels pares Predicadors i als 19 ingressava a l'ordre del Predicadors, tot i que això li comportà que la seva família el segrestés i el tanqués a la garjola durant sis mesos, d'on aconsegí sortir-ne i marxar a estudiar a París, on de forma incansable es dedicà a escriure i predicar per tot Europa, on fou elogiat i reconegut. La seva fama ultrapassà fronteres, fins que el dia 7 de març de l'any 1274 moria jove a l'edat de 49 anys, a l'abadia de Fossanova. Tot i la seva relativament curta vida és reconegut arreu amb diferents  distincions, com quan el dia 4 d'agost de 1880 fou proclamat patró de totes les universitats i escoles catòliques del món. Per tant fou natural i fins i tot necessari que al convent dels pares Predicadors de Sant Domènec de Cervera hi figurés, i de forma molt destacada, la capella dedicada a sant Tomàs d'Aquino, coronada pel cimbori que avui hi podem contemplar sobre el cos cilíndric ben fonamentat com a base de la cúpula, que descansa sobre els seus arcs formant un conjunt arquitectònic històric i molt significatiu.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 279, febrer 2020

Secció: El turista pregunta, pàg. 13