Fou un Home Valent. REVISTA SEGARRA, Núm. 292 abril 2021. El Turista Pregunta

 Fou un Home Valent

Que Cervera compta amb patrimoni monumental és més que evident, i un dels testimonis més destacats n'és el retaule del paranimf de la Universitat, una obra que, el 1780, Jaume Padró esculpí en alabastre de Segueró i marbre de Tortosa i Amposta.

Es tracta d'un conjunt d'àngels de diferents edats (majors, menors i petits) i a la part central una imatge de la Verge Maria com a patrona de l'Acadèmia, molt semblant a la que presideix la façana principal com a símbol d'edifici important, però en aquest cas de bronze. Cal recordar que aquesta imatge és relativament nova, atès que es restituí durant la postguerra civil de 1936-39, i que uns vandàlics trencaren amb l'excusa que tot el que era de bronze calia fondre-ho per fer bales i canons. Amb aquesta esmentada restitució s'inicià la recuperació de l'edifici.

Molt sovint ensenyem el paranimf als visitants i després de conèixer el patiment de l'edifici universitari durant l'esmentada Guerra Civil, sovint em pregunten: "I doncs, com se salvaguardà aquest magnífic retaule?" I la invariable resposta fou que gràcies a una persona molt valenta. Crec que és molt bó recordar les persones que sense tenir molt de protagonisme, en moment determinats demostren la vàlua dels seus sentiments. A partir de 1936, la Paeria de Cervera qudà formada per diferents partits i sindicats, i al llarg de la lesgislatura es produïren diferents canvis i coalicions. Així, el 22 d'octubre de 1936 entrà a formar part de l'equip  de govern l'Antoni Gil i Ortín, que fou nomenat regidor de Cultura, Educació i Finances.

L'Antoni era barber i tenia la barberia al carrer Major; estava afiliat a la CNT i era molt sensible a tot el que era art, cultura, educació, humanisme, etcètera, cosa que demostrà durant el temps que ocupà la regidoria d'Educació i Finances. Un bon dia anà a parlar amb l'arxiver municipal, en Frederic Gómez (també barber) i li manifestà que tot el pressupost que tenia per a Cultura el volia dedicar a protegir les obres més importantants del patrimoni municipal,  i així posà a disposició recursos materials, humans i económics per salvar el que es pogués, i ambdós acordaren protegir el retaule del paranimf. Mentre alguns camarades de la CNT es dedicaven a destruir, ell facilitava l'aixecament d'una paret de maons davant del retaule, i malgrat que l'edifici va patir els bombardejos i va ser un camp de concentració, avui el retaule encara presideix el paranimf. Per tant, aquella paret fou un gran encert. El dia 1 de gener de 1939, en un bombardeig nocturn a les 4 de la matinada, en el qual al carrer Combat hi moriren nou persones (sis de les quals van ser tota la família Aldabó), una de les bombes caigué davant de la cúpula del paranimf, i el retaule no patí cap dany.

L'Antoni fou, a més, una persona molt activa en tot el sentit de la paraula, ja que promogué entre altres accions la recuperació económica de la Paeria, que es trobava en situació molt precària. Va treballar per liquidar els deutes; per pagar les subvencions als mestres i per pagar el lloguer dels seus pisos; introduí l'abonament de material escolar per als alumnes que fins aquells moment no tenien cap ajut; també va posar el nom de Ramón y Cajal a l'institut d'ensenyament de la ciutat (nom que encara figura a la façana de la torre de la UNED); organitzà concursos de poesia amb premis que eren material escolar, per estimular l'interès per la poesia, i promogué dotar els alumnes dels col.legis de coneixements musicals per tal de completar la seva formació intel.lectual. 

L'any 1937, però, l'Antoni fou mobilitzat i enviat al front d'Aragó, i el 1938 caigué presoner de l'exèrcit de Franco; posteriorment fou denunciat per un ciutadà cerverí, jitjat i condemnat a 12 anys de presó. Tanmateix reduí la pena treballant, i per bona conducta als 33 mesos va sortir de la presó. Un cop fora anà a viure a Barcelona, obrí un comerç i envià una carta a la Paeria on prometis que mai  més tornaria a Cervera, ja que considerava que el seu comportament durant la guerra no era punible de delicte, ans al contrari.

M'agrada molt explicar aquesta petita història, perquè tinc el privilegi de comptar amb un testimoni excepcional: el meu pare.

L'any 1936 (jo tenia 8 anys), el meu pare fou regidor a la Paeria i vocal representant de l'Ajuntament al Consell Local d'Ensenyament, d'acord al Decret de 27 de setembre de 1936, i entre altres iniciatives va proposar que l'alcaldia adrecés una instància al Ministeri d'Instrucció Pública amb la sol.licitud de creació d'un parvulari (tal com explica l'Albert Llona en el seu llibre L'ensenyament primari a Cervera, 1875-1939).

Autor: Armand Forcat

Revista Segarra. Núm. 292, abril 2021

Secció: El Turista Pregunta. Pàg. 31

aforcat.blogspot.com