Motos i Motoristes. Revista SEGARRA, Núm. 346 octubre 2025. El Turista Pregunta

 

MOTOS I MOTORISTES

Ja fa una quants anys que a Cervera el so de les motos circulant, o aparcades, és més que habitual. Això passa d'ençà que el Marc Márquez, i ara també el seu germà Àlex, fan sentir el nom de Cervera arreu del món. Tots dos triomfen en les curses de motos en què participen i sovint guanyen. Aquests dos fills de Cervera ens donen la satisfacció, l'orgull i l'alegria quan guanyen i quan ho fan posen el nom de la nostra ciutat en molts punts de tot el món.

És per això que esperem que per molts anys puguem gaudir de les seves gestes tots els cerverins i cerverines. Des del primer títol que guanyaren, en aquest cas el Marc com a Tro de Cervera, ja va quedar associat al nom de Cervera. I és que també el nom de Cervera és únic, i per això al principi quan algú buscava als mapes per situar-lo ràpidament, aviat quedà palès que parlaven de l'única ciutat que porta el nom de Cervera sense cap afegit. Si mirem mapes trobem Cervera del Río Alhama, Cervera de Pisuerga, Cervera del Maestrat, de la Marenda, de Buitrago... Però per trobar la Cervera dels germans Márquez només cal trobar Cervera, sense cap afegit i sense cap dubte, capital de la comarca de la Segarra, una comarca de Catalunya.

Fa uns dies, ensenyant Cervera, a l'acabar de seguir el Cap Corral, al final del carrer Santa Anna i a l'inici de la rambla de Lluís Sanpere, trobàrem un aparcament ple de motos que gairebé sempre està ple, i per aquest motiu el visitant preguntà: "Teniu moltes motos a la ciutat, oi?" I la resposta invariable va ser que sí, que a la ciutat en circulen moltes però no són totes aquí. 

La realitat és que els germans Márquez atreuen molts visitants, sobretot joves que volen gaudir de prop tot el que es refereix a aquest esport i que els Márquez han popularitzat amb el triomf de campions del món diverses vegades, fets que han convertit Cervera en un pol d'atracció, especialment en aquesta cantonada on hi ha una gran botiga on hi trobem records de tot el que han aconseguit. També en trobem en forma d'imatges d'audiovisual que fan reviure als i les fans els triomfs aconseguits.

I a tot això cal afegir-hi, i no menys important, que a l'entrar al carrer Major, i concretament al 93 metres (l'any que nasqué el Marc), hi trobem el museu ubicat a la planta baixa de la Casa Duran, i que ha esdevingut un dels museus més visitats, molt més enllà de les fronteres municipals. Un museu on el contingut explica els triomfs i tot el que envolta aquest món de la moto.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 346, octubre 2025

Secció: El turista pregunta, pàg. 20.

Un Balcó Panoràmic- Revista SEGARRA, Núm. 340 abril 2025. El Turista Pregunta

 UN BALCÓ PANORÀMIC

En un temps no gaire llunyà, els carrers majors de pobles i ciutats, generalment, eren els més importants, i per això se'ls anomenava "major". Tanmateix en aquests últims anys han perdut bona part dels motius pels quals eren els "majors". Habitualment eren residència de persones representants d'entitats, càrrecs polítics, la rectoria, el degà, el síndic, etc. Avui encara s'hi observen i s'hi mantenen uns quants testimonis amb edificis i persones amb activitat comercial, intel.lectual, o judicial que el dignifiquen al més alt nivell.

Gairebé tots els itineraris turístics que efectuem passen pel carrer Major, i molts visitants observen i comenten el poc moviment de persones i activitats, i pregunten el perquè, tot i que molts també afirmen que hi ha molts pobles on també veuen el mateix context: poc moviment. Naturalment avui seria impossible ubicar-hi aquella activitat intel.lectual, comercial o festiva; la població és més nombrosa i la forma de viure ha canviat. 

Tanmateix és bo recordar aquell carrer Major pletòric d'activitat comercial, intel.lectual i política, i el gran paper que hi tenien els balcons que amb la seva perspectiva eren llocs per  contemplar i gaudir de l'"espectacle".

Al carrer Major hi ha un balcó que sobresurt de la mateixa casa i per tant la visió és llarguíssima i permet veure gairebé tot el carrer sense molestar ningú, i es conta que fou un regal del senyor de la casa a la seva esposa en un temps que no existia la televisió i hi havia poca ràdio, i per tant la vista des del balcó, amb el moviment comercial, intel.lectual o festiu era tot un món digne de ser gaudit. El balcó es coneix popularment com el de la senyora.

Sortosament el balcó encara hi és i ens fa reviure i recordar temps passats.

El progrés canvia les coses i els llocs, però els edificis importants encara hi són, i ens omple d'orgull tenir un carrer Major que no es veu com anys enrere, i per això al passar-hi turísticament ens sorprèn en tots els sentits. En el context actual seria gairebé impossible celebrar-hi el mercat setmanal que ocupa tot el carrer Guineguilda, la plaça Universitat, carrer i plaça Santa Anna i rambla Lluís Sanpere, però per contra al carrer Major tot l'any s'hi celebren activitats de tot tipus perquè compta amb els edificis adequats: la Casa Duran, Sant Agustí, la casa Dalmases, l'auditori municipal, la residència Mare Janer i Sant Joan, i en tots ells s'hi desenvolupen activitats culturals, econòmiques, residencials, musicals o comercials.

Quan ho comparem amb temps passats sembla talment com si no s'hi fes res, però són centenars de persones les que durant l'any deambulen pel carrer Major en un sentit o altre per diferents motius, i ho aniran fent com s'ha fet durant segles. Hem parlat del moviments interior del carrer però cal tenir presents les vistes panoràmiques del darrere de les cases-habitacle que donen tant a sol ponent com a sol ixent, i és un privilegi per als que hi viuen.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 340, abril 2025

Secció: El turista pregunta, pàg. 29.

"L'Agrícol" Revista SEGARRA. Núm. 334, Octubre 2024. El Turista Pregunta

 "L'Agrícol"

En aquests últims vint anys he respost a El Turista Pregunta sobre moltes cases, institucions, persones, personatges, congregacions, convents, celebracions, fets polítics, etc., en el marc del Carrer Major de Cervera, un carrer que al llarg dels segles ha viscut i guardat molts dels fets més importants de la vila, poble o ciutat de Cervera, en les seves cases, famílies, persones i persontages. He pogut respondre en més de vint-i-cinc escrits, cosa que agraeixo als mitjans que ho han publicat.

Fa ben poc, en un itinerari nocturn, ens situàrem enfront de la casa on actualment "descansen" alguns estris i vestimentes que algunes entitats utilitzen per alegrar-nos les festes populars de la ciutat. Al llarg dels segles, però, també ha estat una casa-palau, on en el segle XV ja la Generalitat de Catalunya hi establí una de les deu delegacions que repartides per tot el Principat donaven assistència administrativa als ciutadans.

És per això que a la llinda d'un dels balcons de l´edifici hi ha l'escut de la Generalitat amb la creu de Sant Jordi i la data de 1576, i tota la casa s'habilità per a aquesta institució de la mà dels mestres d'obres, de molt reconegut prestigi, Antoni Sala i Bernat Giral.

Els anys van passant i els segles també, i aquesta casa ha tingut moltes altres activitats administratives, culturals, educatives, econòmiques i esportives. Per tant no és estrany que hagi arribat als nostres dies amb servei i utilitat, perquè sempre se li ha trobat una forma o altra d'utilització. En aquest últim itinerari sorgí la pregunta: "Per què durant un temps aquesta casa fou coneguda com l'Agrícol? I la resposata fou: "L'any 1900, en l'edifici s'hi instal.là la Cambra Agrícola, que al cap d'un temps es popularitzà com l'Agrícol, degut a altres activitats que s'hi realitzaren".

Anem uns anys enrera, quan el 1895  naixia a París el cinema de cara al públic, i el dia 3 de juliol de 1905 arribava a Cervera, al teatre Principal. A Cervera sorgí un empresari, el Josep Prunés, que l'any 1907 instal.là al carrer Major, en el lloc on havia desenvolupat les seves activitats la Cambra Agrícola, una sala edicada a projectar-hi cinema, no cal dir que amb gran èxit, que esdevingué popularment com l'Agrícol. Les persones que podien pagar 0,15 cèntims de pesseta, els diumenges ja podien visionar cine, i molts dels assistents també seure en una cadira, un fet important ja que no tothom podia fer-ho. Amb els temps s'amplià l'oferta a nens i nenes de fins a 10 anys, mitjançant el pagament de 0,10 cèntims. No cal dir que les pel.lícules eren mudes. Ja el 1918 l'empresari introduí música de piano i en diferents pauses explicava de viva veu l'argumentari de la pel.lícula, i un anys després  les pel-lícules ja es podien veure amb electricitat, tot un esdeveniment!!!

El 1936, el Casal de Cervera estrenava a la seva sala una pel.lícula sonora!!! Havien passat molts anys, però moltes generacions gaudiren d'aquell fenomen de veure cinema en una pantalla, de veure persones representant uns fets o de llocs que només havien pogut veure en una fotografia o un dibuix. L'Agrícol va permetre durant uns anys veure les primeres projeccions de cinema, només els calia anar al carrer Major de Cervera i pagar 0,15 cèntims.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 334, octubre 2024

Secció: El turista pregunta, pàg. 35