LA FORÇA D'UNA POLITJA
Fa uns dies vaig tenir el privilegi d'entrar a la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca i explicar-ne alguns fets, anècdotes i funcionament, i també recordar situacions que gràcies al meu pare vaig poder viure, atès que ell hi entrà a treballar, primer quan es construïa, i seguidament com a operari durant 39 anys i fins a la jubilació. Treballava a la secció dita d'empacar, és a dir, quan el gra i la farina han fet tot el procés i s'arriba al lloc on es posa la farina al sac i aquesta surt preparada per a la seva comercialització. El pare habitualment feia deu o dotze hores diàries, i així una setmana li portava el dinar i una altra el sopar. Era l'any 1918 quan es donava forma a aquell projecte on l'incentiu més important era el lema ajuda'm i t'ajudaré, i així ho entengueren les famílies pageses de la Segarra quan compraren accions a 0,60 cèntims de pesseta per aconseguir 9.500 pessetes que facilitaren la compra de la finca on s'instal.laria tot el complex industrial, amb els forns de fer pa, el molí d'oli, la ferreria i l'extraordinari i modernista edifici principal (sota la direcció i disseny de Cèsar Martinell) de la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca.
Per la seva estructura i les més de 300 finestres que té tot l'edifici tenia llum natural, fins i tot als baixos construïts per sota de nivell de carrer. Era natural, doncs, que amb legítim orgull els homes i dones d'aquell temps relatessin que Cervera gaudia de les tres "punxes" més significatives d'una ciutat important: la del campanar de Santa Maria com a símbol de la fe; la de la Universitat com a símbol de la ciència i el coneixement, i la torre de la farinera com a símbol del treball. Quan a l'Anglaterra del segle XIX, Simon Blake iniciava el Modernisme, aquest fou un estil que aviat quallà a Europa. Els dos nuclis més importants foren Bèlgica i Catalunya, i Cervera no en quedà al marge, al contrari, ateses les diferents i nombroses construccions encara vigents, i l'exemple més fefaent és la farinera, que tal i com construïa Simon Blake, en Cèsar Martinell aplicà en l'edifici la idea de construir amb els materials i operaris de l'entorn, i això volia dir economia, però especialment era bo per a la salut dels treballadors i treballadores, atès que realitzaven el seu treball en llocs molt semblants als carrers i cases on vivien, i en el cas de la Segarra es feia treball amb pedra, ciment i argila, i sobretot llum natural.
Però la farinera no tan sols fou un gran i bon model d'edificiació, fou també un model de producció que en aquells anys fou considerat com el millor d'Europa. Actualment les indústries funcionen amb diferents i abundants motors elèctrics, però fins als anys cinquanta (1950) un sol motor feia funcionar diverses màquines d'un taller o fàbrica mitjançant embarrats, politges i corretges de cuir transmisores d'un lloc a l'altre, i d'una planta a una altra, o d'un pis a l'altre en el cas de la farinera.
Un motor situat a la planta més baixa portava en el seu eix una politja que arrossegava una gran corretja que envoltava una politja molt més gran que la del motor, per imprimir més velocitat, i estava fixada en un eix que portava més politges que també portaven més corretges que movien altres politges de diferents diàmetres segons la velocitat que es necessitava, i que estaven fixades a altres eixos i així es movien totes les màquines d'una planta; però el seu moviment no finalitzava aquí perquè altres politges dels eixos arrossegaven corretges que amb obertures adequades als sostres transportaven el moviment a les altres plantes! Cal recordar que els eixos giraven deu o dotze hores seguides, i giraven sobre un coixinet de metall sempre banyat d'oli.
Cal recordar que el producte, el gra, des de l'entrada a la farinera fins a convertir-se en farina anava d'una planta a una altra amb canals de fusta, on per dintre hi circulava una cinta proveïda de canastrons plens del producte. I amb la força d'aquella gran politja, cada quatre minuts es produïa una saca de farina de 100 kg, a més de sèmola, segó. terceres, grapissols...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada