Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 159 Preguntes. Mostrar tots els missatges

El Campanar de Sant Antoni

EL CAMPANAR DE SANT ANTONI

Dir campanar a les dues columnes de totxo i una petita campana, pot semblar exagerat. Tanmateix l'església de Sant Antoni Abat de Cervera i el seu campanar tenen una de les històries més belles i velles de la ciutat. Ës veritat que el seu aspecte en general no hi ajuda gaire, motiu pel qual en una visita turística, un turista preguntà: "Vostè ens ha parlat d'un campanar alt, romànic, esvelt i, francament, no l'hem vist". Resposta: "És veritat. El motiu és perquè iniciem l'explicació a la façana principal (carrer General Güell) i la finalizarem al de Manuel Ibarra, on contemplarem què hi ha del campanar.

La façana fou finalitzada el 1787, tot i que es pot veure una cariàtide amb la data de 1598; tota la façana es construí amb restes de construccions anteriors i fou llavors quan el crist que s'hi venera fou col.locat en un cambril de l'altar major i aquella església que fou consagrada el 1374 a Sant Antoni, seguí el seu pas dels anys, sota l'advocació del Sant Crist de Sant Antoni. Una imatge que segons la vella tradició fou trobada en una de les cambres que dos pelegrins hi pernoctaren una nit. Meravellats per la troballa, els confrares de l'església deduïren que una imatge de tan extraordinària bellesa i dimensions, i que en una sola nit esculpiren, no podia ser menys que de dos àngels pelegrins.

En el segle XIII el mal del foc, la pesta que vingué, produí molts morts i moltíssims malalts, i per paliar-ho, el 1389, Berenguer de Castelltort, un simple mercader, molt pròsper, això si, donà diners per aixecar el primer hospital que es construí a la península ibèrica per guarir aquest mal. Ja cap al 1400 la pesta s'extingí i els frares antonians marxaren a Barcelona i la casa continuà com a hostatge de transeünts.

S'hi dignificaren dues cambres reials per al rei i la reina per poder-s'hi hostatjar al viatjar cap a Barcelona o cap a Lleida i, això comportava que molta noblesa s'afinqués a Cervera per allò de deixar-se veure o demanar algun favor.

Ja a l'exterior contemplem el campanar, que el 1847, en una guerra carlina, fou reduït en la seva alçada, atès que la Universitat, l'edifici veí, era en aquells anys una caserna de tropa i per evitar que des del campanar es pogués disparar contra ells, es rebaixà a l'alçada actual, tot i que en el seu moment s'hi col.locà els dos pilars de totxana i la campana, i el campanar continuà fins avui ferm i sòlid, donant testimoni i força a l'edifici que fou capella, hospital per guarir, hostatgeria de pelegrrins i de monarques, origen de la festa major, baluard militar i, fins avui, "notari" de bateigs, primeres comunions, casaments, defuncions... de centenars de cerverins i cerverines durant més de set segles.

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019, Pàg.47

La 100

LA 100

Han passat nou anys. durant els quals he tingut el privilegi i l'honor de fer un article mensual publicat a la Revista SEGARRA, basat en preguntes i respostes dels visitants o turistes que vénen a descobrir i conèixer la nostra ciutat. Cervera, i també la nostra comarca; o sota aquest context he pensat sempre que la resposta donada a aquell home, dona, noi, noia i també infants, si bé arribava a trenta, quaranta o cinquanta persones d'un grup, cosa prou important, també i, sempre dins la meva més estricta humilitat, podria arribar a interessar a altres i, amb aquesta premissa hem arribat als cent articles d'El Turista Pregunta.

Molt sovint, tractant amb persones, es produeixen fets, anècdotes, comentaris o preguntes que aporten molta riquesa a la teva manera de pensar, de parlar, d'interpretar el patrimoni...

Albert Einstein va dir: "hi ha només dues formes de viure la vida, una és com si res fos un miracle, l'altra és com si tot ho fos". I jo interpreto les preguntes i els comentaris com si tot fos un miracle. Val a dir també que alguns comentaris, anècdotes i situacions t'empenyen a escriure per donar-les a conèixer. En una de les visites turístiques a Cervera i com és el meu costum, després de donar la benvinguda al grup em presento amb el meu nom, etc., i quan ja anàvem finalitzant l'itinerari, una persona del grup en pregunta: "vostè és l'Armand Forcat que escriu articles sobre Cervera a la Revista Segarra? "Efectivament", li responc, i ell continua: "és que nosaltres, la meva família, vivim en un pis a Barcelona, i el veí sovint ens ensenya i explica coses de Cervera que llegeix a la Revista Segarra, signades per un tal Armand Forcat". "Doncs moltes gràcies a vostè i al seu veí".

Les visites, com és natural, són molt variades en tots els sentits: poden ser culturals, acadèmiques , divertides , amb persones de la tercera edat i, fins i tot de la quarta, amb joves, amb nens, amb estudiosos, etc. Tanmateix, algunes deixen una forta petjada al seu interior. Són visites de persones amb diferents graus de disminució física, de persones cegues... En finalitazar una visita, una parella s'apropà a mi i la dona em digué: "li vull agrair la visita que ens ha fet, ja que amb les seves explicaions he tornat a veure les coses talment com les podia veure abans de perdre la vista". Jo, extraordinàriament sorprès, li agraeixo la seva amabilitat i li pregunto: "Vostè és cega?" I em diu: "sí, als 8 anys i a conseqüència d'un accident, vaig perdre la vista". Davant d'un comentari com aquest penses si més no que amb el teu treball has ajudat a una persona i, això és el millor premi que pots tenir.

De fet, si tens un grup de l'ONCE, és a dir persones cegues que de vegades han vingut a visitar Cervera, ja parles i expliques diferent, però si dintre de qualsevol grup hi ha una persona cega ens expliquem com sempre; per això el comentari d'aquella persona cega em produí un gran impacte emocional que recordaré sempre.

Era el dia 5 de febrer de 2009, quan abans d'iniciar-se el cant de les Completes a l'església de Santa Maria jo havia fet un guiatge amb final a l'església amb un grup de diputats catalans al Parlament europeu. Un cop fet el comiat, un grup de persones s'aproparen a mi i amb cara riallera em comentaren: "Ja ho veu, hem tornat a Cervera!" Jo els comento si varen venir l'any passat a escoltar les Completes i, em responen que no, que varen venir a Cervera en visita turística i que com que jo els ho vaig pintar tan bé, havien tornat. En aquest cas, cal dir que al visitar Santa Maria fem parada especial a la capella del Sant Misteri, on l'obra de Jaume Padró esclata davant dels ulls dels visitants amb la força d'onze àngels d'alabastre de diferents edats, amb la sensació que estan en moviment i la perfecció de les formes humanes que l'escultor hi va saber donar i, sota aquesta sensació fem sentir un tram gravat de les Completes, la qual cosa fa que alguns visitants s'emportin la sensació que potser cal retornar a Cervera, si més no el dia 5 de febrer.

De fet han estat cent preguntes que gràcies al consell de redacció de SEGARRA han vist la llum. Els agraeixo públicament l'atenció i també a totes aquelles persones que han formulat les preguntes, i no solament les que han estat publicades, sinó a les moltes més sense excepció, m´han ajudat molt en aquesta tasca d'explicar i ensenyar per mitjà de dates, dades, edificis i fets històrics de Cervera i la comanca.

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.225

LLIBRE

159 PREGUNTES - CENT CINQUANTA-NOU RESPOSTES

d'Armand Forcat

159 articles amb 159 fotografies publicats a la REVISTA SEGARRA, plens d'història, de fets apassionants, i com no podia ser d'una altra manera, plens d'anècdotes curioses dels milers i milers de turistes que han visitat la nostra ciutat.

Encara es pot adquirir a les llibreries de Cervera

I si així ho desitgen, dedicat per l'autor...

Un Nefast Decret

UN NEFAST DECRET

Durant els últims nou anys la Paeria i el CAT han organitzat itineraris turístics nocturns durant els mesos d'agost i setembre per exlicar i donar a conèixer un lloc, una vila, una ciutat, Cervera, mitjançant dades, dates, documents, edificis i fets històrics i, un dels quatre últims d'enguany versà sobre la Guerra de Successió i la incidència que tingué a Cervera, una guerra que finalitzà l'11 de setembre de 1714. Aquest itinerari s'iniciava a la Paeria de Cervera, on els participants a l'itinerari podien contemplar una fotocòpia ampliada d'un document en què Cervera es mostrava partidària a retre obediència a l'arxiduc Carles d'Àustria. Tanmateix també s'observava al document que, en les línies on es mostrava el suport a l'arxiduc, les paraules estaven ratllades, per complir l'ordre que FelipV donà a tots els ajuntaments de Catalunya que s'havien manifestat a favor de l'arxiduc.

L'itinerari anà transcorrent per diferents llocs on aquesta guerra incidí sobre la població, com la casa delmera de la Generalitat que fou suprimida en ser abolida aquesta i totes les institucions catalanes; moltes cases hagueren d'allotjar tropes, oficials i cavalleries i, cal dir que els oficials tenien dret a seient a la vora del foc, a llum, sal, vinagre i estable per als cavalls i per a la tropa i, palla per dormir a les entrades de les cases... També remarcàrem els llocs on s'hagueren de mobilitzar homes per lluitar a Lleida i Barcelona a favor de l'arxiduc i, també el lloc d'on marxaren 140 homes cap a la fortificació de Lleida. El més terrible de tot és que amb aquestes mobilitacions per lluitar, molts cerverins, massa, moriren. Finalitzàrem l'itinerari a l'interior del primer pati de la Universitat, on explicàrem del Decret de Nova Planta.

En finalitzar l'explicació unes persones preguntaren: "què fou i què significà aquest decret?". Resposta: per si no n'hi hagué prou de provocar una guerra per ocupar tot el poder més absolut, amb centenars de morts i empresonats, el document fou una ordre taxativa i d'obligat compliment que canvià totalment el funcionament del país: s'aboliren totes les institucions catalanes, totes les lleis pròpies i s'implantaren les del conqueridor i, per primer cop en la història es prohibí la llengua pròpia en tot l'àmbit públic català: col.legis, universitats, nomenclàtor de carrers i places, fins i tot els noms de les persones, calgué inscriure-les en castellà; es feren tancar totes les universitats i estudis generals i s'ordenà construir aquesta de Cervera com a única a tot el Principat.

En aquest punt el turista puntualitzà: "per això es diu que aquesta Universitat fou un premi a Cervera? I jo concreto: Felip V signà el decret a Segòvia on diu: "...i teniendo muy presente mi gratitud cuanto he debido al amor i constante lealtatd de la fidelissima ciudad de Cervera en todo el tiempo que ocuparon los enemigos aquel principado" un dels motius principals de l'establiment de la nova universitat borbònica a Cervera, segons s'afirma al decret de la seva creació. Aquest decret expressa "una constante lealtad de la fidelissima ciudad de Cervera" que queda desmentida totalment pel treball exhaustiu i rigorós de l'historiador Josep Maria Llobet i Portella, que ha localitzat, transcrit i publicat 120 documents que demostren que lluny de mantenir una constant lleialtat a Felip V, els cerverins romangueren fidels a Carles III una bona part de la Guerra de Successió: des del mes de setembre de 1705 fins al mes de febrer de 1711 i, gairebé tota la segona meitat de l'any 1712 i la primera del 1713. I encara, el seu síndic fou un dels membres de la junta de braços que aquell any 1713 aprovà continuar la guerra contra els exèrcits de Felip V per intentar aconseguir que Catalunya pogués conservar les seves llibertats tradicionals.

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.223

El Cérvol de Santa Maria

EL CÉRVOL DE SANTA MARIA

La "font" turística de Santa Maria de Cervera no té límit, i és tan abundant que podríem passar molt temps parlant-ne, sense por d'esgotar-la. Cada pedra, cada racó, cada espai, per insignificant que sigui, té la seva importància. Si a això hi afegim tota la vessant arquitectònica i tot el conjunt, amarat de religiositat i la fe que s'hi respira, és una "font" que brolla sense aturador, des del segle XIII.

Fins al moment actual en què es destapà i netejà la totalitat de la pedra i s'hi instal.laren els nous llums, que il.luminen esplèndidamennt tot el sostre i per extensió tot el temple, la veritat és que no miràvem molt cap a dalt, tret de mirar els vitralls, les rossasses, els arcs...

Avui amb els llums esmentats i per la claror dels vitralls, i també pels finestrals destapats amb motiu de l'obra, mentre s'espera la col.locació de vitralls, cal mirar i fer mirar i admirar tot l'esplèndid sostre.

Arribats a la part central del creuer i davant de l'altar major, fem observar les claus de volta, ja que totes i cadascuna tenen el seu significat, i així d'esquerra a dreta podem veure els passatges més significatius de Jesús: l'anunciació, el naixement al mig i a la dreta l'adoració dels tres reis, i en el braç central, damunt del presbiteri, un cérvol, símbol i origen del nom de Cervera, i mirant en direcció a la porta principal del temple, veiem l'entrada a Jerusalem.. I continuem explicant: el cérvol, situat en el punt més important del temple, al capçal del creuer, és el cérvol de la ciutat, i atès que la família dels Cervera s'havia extingit, l'últim fou abat de Poblet, el poble passà a la jurisdicció reial i així seguí, i a l'edificar Santa Maria els habitants decidiren que el temple no fos presidit per cap senyor, però que hi figurés un bon fermall, i per aquesta condició hi ha el cérvol.

Un cop explicat aquest tram, un turista pregunta: "Sí, que veiem el cérvol, però, com és que també al baldaquí de l'altar major hi ha altres animals?" Resposta: "Oh hi tant!, però aquests, tots i cadascun, tenen el seu significat. Els quatre evangelistes de la cristiandat: a san Joan, sant Lluc, sant Marc i sant Mateu se'ls representa acompanyats per uns símbols que entronquen amb la seva manera d'escriure i, així a sant Joan l'acompanya una àliga (ell escrigué amb immensa perspectiva, a vista d'àliga); a sant Lluc l'acompanya un brau, per això el seu evangeli té aquella força de brau, d'empenta; sant Marc té un lleó, no debades les seves escriptures reflecteixen el geni, el nervi..., i a sant Mateu l'acompanya la creu i l'home, reflectint la pau i l'amor, i com sant Joan fou apòstol. Per tot això, a Santa Maria i en moltíssimes esglésies del món només hi ha els quatre símbols: aquí als quatre angles del baldaquí, però també són en cada un dels angles que formen la creu del temple en el punt més alt de les quatre columnes on comencen els arcs de volta, tanmateix quan visitarem el paranimf de la Universitat veurem a la cúpula els quatre evangelistes acompanyats dels respectius símbols".

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.45

El Fantasma del Castell de Florejacs

EL FANTASMA DEL CASTELL DE FLOREJACS

Florejacs és un dels castells que es poden visitar, turísticament parlant, a la Segarra. Florejacs tot i que té molts i diversos atractius i fets molt remarcables, com per exemple que en la guerra de Successió, finalitzada el 1714, en Josep Antoni de Ribera, senyor de Florejacs, lluità a favor de l'arxiduc Carles, amb el grau de lloctinent de Rafael Casanova, i que al perdre la guerra davant d'exèrcit de Felip V s'hagué d'exiliar a Àustria juntament amb l'arxiduc Carles, retornant al cap d'uns anys, ja que si no s'hagués exiliat possiblement hauríem d'explicar una altra història.

Sovint, algun turista, especialment joves, pregunta: "I la fantasma del castell, que la podrem veure?" Resposta: "Això no els ho puc assegurar, però sí que puc explicar de camí a la masmorra i , amb una raó ben convincent ja que tenim documentació, que en un temps llunyà la senyora del castell era una dona molt formosa (maca) però també molt perversa, i es diu que li agradaven molt els nois i, així en conquistava tants com podia, però quan es cansava d'ells els feia olorar una flor de lis (símbol i origen del nom de Florejacs) que prèviament havia emmetzinat i, així d'aquesta manera es deslliurava d'ells. Ella abusà molt d'aquesta nefasta pràctica durant molt de temps, però finalment tant ho allargà que el cas arribà a orelles del rei, el qual la féu empresonar i posteriorment ordenà que la decapitessin, i de llavors ençà es diu que la senyora passeja pel castell amb la flor de lis a la mà i sense cap!

Després d'observar els habituals somriures i comentaris de si la veurem o agafarà, un turista de nou anys exclama: "A mi rai que no m'agafarà", i jo li dic: "Ah no?", i ell insisteix "No perquè a mi no em pot veure", i llavors li pregunto: "Perquè no et pot veure?", i ell respon contundent: "Perquè no té cap!"

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.31.