EL CAMPANAR DE SANT ANTONI
Dir campanar a les dues columnes de totxo i una petita campana, pot semblar exagerat. Tanmateix l'església de Sant Antoni Abat de Cervera i el seu campanar tenen una de les històries més belles i velles de la ciutat. Ës veritat que el seu aspecte en general no hi ajuda gaire, motiu pel qual en una visita turística, un turista preguntà: "Vostè ens ha parlat d'un campanar alt, romànic, esvelt i, francament, no l'hem vist". Resposta: "És veritat. El motiu és perquè iniciem l'explicació a la façana principal (carrer General Güell) i la finalizarem al de Manuel Ibarra, on contemplarem què hi ha del campanar.
La façana fou finalitzada el 1787, tot i que es pot veure una cariàtide amb la data de 1598; tota la façana es construí amb restes de construccions anteriors i fou llavors quan el crist que s'hi venera fou col.locat en un cambril de l'altar major i aquella església que fou consagrada el 1374 a Sant Antoni, seguí el seu pas dels anys, sota l'advocació del Sant Crist de Sant Antoni. Una imatge que segons la vella tradició fou trobada en una de les cambres que dos pelegrins hi pernoctaren una nit. Meravellats per la troballa, els confrares de l'església deduïren que una imatge de tan extraordinària bellesa i dimensions, i que en una sola nit esculpiren, no podia ser menys que de dos àngels pelegrins.
En el segle XIII el mal del foc, la pesta que vingué, produí molts morts i moltíssims malalts, i per paliar-ho, el 1389, Berenguer de Castelltort, un simple mercader, molt pròsper, això si, donà diners per aixecar el primer hospital que es construí a la península ibèrica per guarir aquest mal. Ja cap al 1400 la pesta s'extingí i els frares antonians marxaren a Barcelona i la casa continuà com a hostatge de transeünts.
S'hi dignificaren dues cambres reials per al rei i la reina per poder-s'hi hostatjar al viatjar cap a Barcelona o cap a Lleida i, això comportava que molta noblesa s'afinqués a Cervera per allò de deixar-se veure o demanar algun favor.
Ja a l'exterior contemplem el campanar, que el 1847, en una guerra carlina, fou reduït en la seva alçada, atès que la Universitat, l'edifici veí, era en aquells anys una caserna de tropa i per evitar que des del campanar es pogués disparar contra ells, es rebaixà a l'alçada actual, tot i que en el seu moment s'hi col.locà els dos pilars de totxana i la campana, i el campanar continuà fins avui ferm i sòlid, donant testimoni i força a l'edifici que fou capella, hospital per guarir, hostatgeria de pelegrrins i de monarques, origen de la festa major, baluard militar i, fins avui, "notari" de bateigs, primeres comunions, casaments, defuncions... de centenars de cerverins i cerverines durant més de set segles.
FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019, Pàg.47
