La Universitat a Tocar. Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023. El Turista Pregunta

 La Universitat a Tocar

Situem-nos uns anys enrere, és a dir als anys seixanta (1960-70), quan amb tota la família, a l'estiu, alguns diumenges amb una furgoneta DKW anàvem a la platja de Cambrils o Salou. Un d'aquells diumenges i durant el trajecte, un cop passat Tàrrega, a l'indret de Verdú un cotxe que ens precedia tingué una avaria que el precipità a la vorada i tot seguit es tombà i caigué un tram avall al fons del marge. Naturalment vàrem aturar el nostre vehicle i baixàrem a ajudar-los a sortir del cotxe, i atès que només tenien diverses contusions i cops els poguérem posar dintre del nostre vehicle i els portàrem als seu domicili (eren de Tàrrega). Després contactàrem amb un mecànic perquè anés a recollir el cotxe espatllat. Sortosament no estaven ferits greument i nosaltres continuàrem el viatge. Era un temps en què no existia el telèfon mòbil, ni el 061, ni gairebé res del que gaudim ara, com una extraordinària xarxa de serveis on disposem de bombers a l'instant, mossos, ambulàncies, hospitals, serveis d'urgència les 24 hores del dia... 

Passaren cinquanta anys i un bon dia un grup de turistes vingueren a visitar Cervera. Era un grup amb una forta disminució física, eren cecs!!!, i naturalment la visita fou entranyable. Les explicacions varen ser molt diferents, atès que quan estem davant d'un objecte, d'un edifici o d'una figura procurem descriure'ls amb més detall ja que no es veuen. A l'arribada del grup esmentat vaig fer una salutació i benvinguda i vaig explicar el que aniríem a conèixer. Un dels visitants alçà la mà i preguntà: "Que és l'Armand Forcat de Cervera vostè?" La resposta fou que sí i ell continuà: "L'he conegut per la veu!" Llavors explicà al grup tot el que havíem viscut aquells anys seixanta en aquella carretera propera a Verdú, i va agrair una vegada més l'ajuda que els havíem donat en aquell accident. Tot seguit iniciàrem el recorregut turístic davant de la Universitat. Vaig explicar totes les característiques de la institució i vaig fer tocar la porta, la pedra i fins i tot les minúscules falques de fusta que, tot i no tenir més de 3 mm de gruix per anivellar les pedres, després de 300 anys encara hi són!!!

La part de la pedra que ha anat decaient ells la pogueren "veure" passant-hi la mà per damunt, la qual quedava impregnada de la sorra de la pedra desfeta. Després seguírem cap als patis on vidrieres, portes i finestres seguiren donant testimoni de la magnitud de l'edifici, fins arribar a les portes del paranimf, i un cop a l'interior tot encara fou més laboriós i efectiu, ja que ens situàrem als peus del retaule que el presideix, la patrona de l'Acadèmia flanquejada per uns quants àngels majors, menors i petits esculpits per Jaume Padró el 1780, amb alabastre de Segueró, i situats sobre peanyes de marbre.

Jaume Padró primer escrivia la seva obra i el sentit que hi volia donar: en primer lloc que tot fos com real i jo puc assegurar que ho aconseguí, ja que quan persones cegues toquen els peus, les cames o els mantells de les figures, així ho noten, inclús un senyal com el dit gros del peu (que s'alça quan una persona fa força). Els dos àngels majors que hi ha al retaule i que sostenen simbòlicament dues torres de Jerusalem, també ho fan!!!

Tot seguit palparen i se sorprengueren que a tota la base del retaule l'escultor hi esculpís bona part dels fruïts de la Segarra, tals com raïm, peres, pomes, magranes... És a dir, tot un conjunt que fa més de 240 anys que tothom admira i se'n meravella per com amb els mitjans que tenien podien fer obres tan perfectes i significatives com el retaule del paranimf de la Universitat.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 23

Fou un Home Valent. REVISTA SEGARRA, Núm. 292 abril 2021. El Turista Pregunta

 Fou un Home Valent

Que Cervera compta amb patrimoni monumental és més que evident, i un dels testimonis més destacats n'és el retaule del paranimf de la Universitat, una obra que, el 1780, Jaume Padró esculpí en alabastre de Segueró i marbre de Tortosa i Amposta.

Es tracta d'un conjunt d'àngels de diferents edats (majors, menors i petits) i a la part central una imatge de la Verge Maria com a patrona de l'Acadèmia, molt semblant a la que presideix la façana principal com a símbol d'edifici important, però en aquest cas de bronze. Cal recordar que aquesta imatge és relativament nova, atès que es restituí durant la postguerra civil de 1936-39, i que uns vandàlics trencaren amb l'excusa que tot el que era de bronze calia fondre-ho per fer bales i canons. Amb aquesta esmentada restitució s'inicià la recuperació de l'edifici.

Molt sovint ensenyem el paranimf als visitants i després de conèixer el patiment de l'edifici universitari durant l'esmentada Guerra Civil, sovint em pregunten: "I doncs, com se salvaguardà aquest magnífic retaule?" I la invariable resposta fou que gràcies a una persona molt valenta. Crec que és molt bó recordar les persones que sense tenir molt de protagonisme, en moment determinats demostren la vàlua dels seus sentiments. A partir de 1936, la Paeria de Cervera qudà formada per diferents partits i sindicats, i al llarg de la lesgislatura es produïren diferents canvis i coalicions. Així, el 22 d'octubre de 1936 entrà a formar part de l'equip  de govern l'Antoni Gil i Ortín, que fou nomenat regidor de Cultura, Educació i Finances.

L'Antoni era barber i tenia la barberia al carrer Major; estava afiliat a la CNT i era molt sensible a tot el que era art, cultura, educació, humanisme, etcètera, cosa que demostrà durant el temps que ocupà la regidoria d'Educació i Finances. Un bon dia anà a parlar amb l'arxiver municipal, en Frederic Gómez (també barber) i li manifestà que tot el pressupost que tenia per a Cultura el volia dedicar a protegir les obres més importantants del patrimoni municipal,  i així posà a disposició recursos materials, humans i económics per salvar el que es pogués, i ambdós acordaren protegir el retaule del paranimf. Mentre alguns camarades de la CNT es dedicaven a destruir, ell facilitava l'aixecament d'una paret de maons davant del retaule, i malgrat que l'edifici va patir els bombardejos i va ser un camp de concentració, avui el retaule encara presideix el paranimf. Per tant, aquella paret fou un gran encert. El dia 1 de gener de 1939, en un bombardeig nocturn a les 4 de la matinada, en el qual al carrer Combat hi moriren nou persones (sis de les quals van ser tota la família Aldabó), una de les bombes caigué davant de la cúpula del paranimf, i el retaule no patí cap dany.

L'Antoni fou, a més, una persona molt activa en tot el sentit de la paraula, ja que promogué entre altres accions la recuperació económica de la Paeria, que es trobava en situació molt precària. Va treballar per liquidar els deutes; per pagar les subvencions als mestres i per pagar el lloguer dels seus pisos; introduí l'abonament de material escolar per als alumnes que fins aquells moment no tenien cap ajut; també va posar el nom de Ramón y Cajal a l'institut d'ensenyament de la ciutat (nom que encara figura a la façana de la torre de la UNED); organitzà concursos de poesia amb premis que eren material escolar, per estimular l'interès per la poesia, i promogué dotar els alumnes dels col.legis de coneixements musicals per tal de completar la seva formació intel.lectual. 

L'any 1937, però, l'Antoni fou mobilitzat i enviat al front d'Aragó, i el 1938 caigué presoner de l'exèrcit de Franco; posteriorment fou denunciat per un ciutadà cerverí, jitjat i condemnat a 12 anys de presó. Tanmateix reduí la pena treballant, i per bona conducta als 33 mesos va sortir de la presó. Un cop fora anà a viure a Barcelona, obrí un comerç i envià una carta a la Paeria on prometis que mai  més tornaria a Cervera, ja que considerava que el seu comportament durant la guerra no era punible de delicte, ans al contrari.

M'agrada molt explicar aquesta petita història, perquè tinc el privilegi de comptar amb un testimoni excepcional: el meu pare.

L'any 1936 (jo tenia 8 anys), el meu pare fou regidor a la Paeria i vocal representant de l'Ajuntament al Consell Local d'Ensenyament, d'acord al Decret de 27 de setembre de 1936, i entre altres iniciatives va proposar que l'alcaldia adrecés una instància al Ministeri d'Instrucció Pública amb la sol.licitud de creació d'un parvulari (tal com explica l'Albert Llona en el seu llibre L'ensenyament primari a Cervera, 1875-1939).

Autor: Armand Forcat

Revista Segarra. Núm. 292, abril 2021

Secció: El Turista Pregunta. Pàg. 31

aforcat.blogspot.com