UNA VITRINA AMB HISTÒRIA
Era l'any 1633 quan la comunitat de Cervera feia construir una capella per ubicar-hi "molt dignament" la relíquia del Santíssim Misteri. Posteriorment, el 1789, l'escultor Jaume Padró hi construïa el baldaquí-retaule per donar el marc adequat a tot el conjunt barroc: vuit metres d'alçada amb arcs creuats i finalitzats al centre amb clau de volta, sostinguts amb pilastres de marbre que descansen sobre mènsules d'alabastre. Tot un conjunt circular, però obert per davant per la millor visibilitat del retaule, i on al bell mig del centre hi ha una vitrina adequada per guardar i enseyar el reliquiari i la reliquia esmentada.
Quan ens els primers dies de febrer de cada any esenyem i expliquem l'obra de Jaume Padró, i també els orígens de la festa major del Sant Misteri, als alumnes dels col.legis, molts pregunten: "Que podrem veure la relíquia que es guarda a la vitrina?" I la resposta és sí, però per fer.ho caldria que assistíssiu a la novena a al Cant de les Completes del dia 5, o a l'ofici del dia 6 de febrer a l'església de Santa Maria, on la reliquia presideix de forma solemne cada celebració.
Quan l'any 1318 la corona cataloaragonesa estava estesa per la Mediterrània, l'alcaid de Nàpols era el cerverí Joan Picó, el qual va regalar a la vila de Cervera una vitrina que fou dipositada i guardada al convent de Sant Domènec, un lloc que en aquells anys gaudia d'un prestigi religiós i cultural del més alt nivell, i allí restà fins al 1789. En aquell moment Jaume Padró estava construint el retaule-baldaquí creat per recordar el fet que el dia 6 de febrer de 1540 succeí a la capella de Sant Nicolau, origen de la festa esmentada, i fou llavors quan l'escultor considerà que el lloc adequat per a la vitrina guardada a Sant Domènec era el centre del baldaquí, i així la incorporà al conjunt, amb un mecanisme adequat perquè fos giratòria i envoltada de quatre figures d'àngels d'alabastre sobre mènsules de marbre.
De fet l'obra tal com s'acostuma a dir, no deixa indiferent ningú, sigui creient o agnòstic, home o dona, jove, gran o nen, ja que tot el baldaquí està "custodiat" per onze figures en forma d'àngel: a la part més alta tres, gairebé nadons, i baixant la vista en trobem de petits, i més endavant adults, i davant de tot dos de condició femenina. No hi nanca ningú i tot és d'una bellesa natural i gairebé real: les cares, ulls, cabells, braços, cames, dits, peus, mans... I sobretot és veure que "estan" en moviment i treballant, atès que totes les figures tenen objectes a les mans: uns canelobres, una llança, un pal amb una esponja, tres claus per clavar, un martell, unes estenalles, un pergamí, un ganivet, un rètol o una petita creu de fusta. En definitiva són tots els estris que es refereixen a la mort de Jesús. Tota l'harmonia del conjunt, el gust per l'estètica i la perfecció avalen Jaume Padró com un dels millors escultors de tots els temps. Tanmateix és bo recordar que Joan Padró, el seu fill, també intervingué en el tram final de l'obra.
Han passat 700 anys i aquella vitrina, que arribà a Cervera el 1318, cada mes de febrer continua girant per recordar i celebrar una festa nascuda el dia 6 de febrer de 1540.
Autor: Armand Forcat
Revista SEGARRA, Núm. 290, febrer 2021
Secció: El Turista Pregunta, pàg. 29.
