L'Avinguda Francesc Macià
Era l'any 2009 quan, com cada any (i ja en fa vint que ho fem els dimarts d'agost a la nit) fèiem un itinerari per donar a conèixer coses de Cervera, i en aquest cas portava per títol Carrers per a la Història i Història dels Carrers. És natural que a l'explicar l'avinguda Francesc Macià sorgís una pregunta: "I quina vinculació tingué Francesc Macià amb Cervera?" Resposta: Doncs molta i molt important, ja que vingué a Cervera com a president de la Generalitat de Catalunya el 25 de maig de 1931, i aquell dia es donà el seu nom al que fins aleshores era el carrer de les Verges. Tot seguit, aclamat per la gentada que omplia els carrers, anà fins a la Paeria.
Cal recordar que a Cervera, el dia 14 d'octubre de l'any 1359, fou elegit Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, com a primer president de la Generalitat de Catalunya, la institució governamental més antiga del món, i és per això que no sorprèn que Francesc Macià, al visitar la ciutat, fos aclamat per doble motiu: pel que representava i perquè a més era un home molt apreciat, i allà on anava provocava un entusiasme extraordinari, especialment entre el que llavors s'anomenava classe obrera, la qual desitjava fer realitat el que l'Avi (així era conegut Francesc Macià) reclamava per a tothom, tindre una "caseta i l'hortet". Sortosament moltes famílies ho aconseguiren i avui em podem veure exemples al carrer Verge del Camí i a les avingudes de Manresa, del Mil.lenari o de Catalunya... Jo mateix vaig poder gaudir-ne a la casa pairal, fins al dia del meu casament.
Amb el pas dels anys i potser perquè les circumstàncies van canviant, en aquell cas sortíem d'una dictadura, recordo que als anys trenta l'entusiasme era molt potent (1930 al 1936). El diputat Joan Comorera vingué a Cervera i en el seu recorregut anà cap al passeig de l'Estació (hi havia molta gent) a visitar el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana, on des de la finestra faria una al.locució. I jo hi vaig ser perquè anava amb els meus germans, el Manel i el Josep Maria, 9 i 5 anys més grans que jo.
Això avui no tindria gaire importància, però en aquells anys la canalla no podíem anar al passeig de l'Estació perquè era a tocar d'on passava el ferrocarril!!!
Posterioment hi van posar diversos trams de tanca, des del pas a nivell de la carretera de les Oluges fins al camí de Tordera. Una tanca que cal admirar, no solament per la seguretat que donava, també per la seva forma, construcció i cost econòmic.
La línia Lleida-Cervera-Manresa fou importantíssima per a Cervera, i ho demostra que a Cervera s'hi instal.là el dipòsit de màquines del ferrocarril, on s'hi feia el manteniment i la restauració de les màquines del tren i d'on precisament sortien bona part de les tanques de protecció que he esmentat. Les màquines funcionaven a vapor i al redós de la caldera on cremava el carbó hi havia uns tubs d'uns 6 mm de diàmetre i 5 m de llarg plens d'aigua que la caldera feia bullir per fer el vapor i posar en funcionament la màquina. Els esmentats tubs, naturalment es desgastaven amb el foc constant, i al posar-ne de nous, què en feien dels tubs vells? Es guardaven i després es tallaven a mida per fer les tanques de protecció que privaven l'accés de persones a la via del tren!!! En alguns trams encara els podem admirar, fins i tot en algunes ocasions la companyia del ferrocarril els posava a la venda i eren transformats en baranes de balcó o tanques que encara també podem veure.
Això era una economia totalment diferent, ja que l'esperit de l'estalvi imperava en tots els sectors.
