Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Principat de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Principat de Catalunya. Mostrar tots els missatges

L'Avinguda Francesc Macià. Revista SEGARRA, Núm. 328, abril 2024. El Turista Pregunta

L'Avinguda Francesc Macià

Era l'any 2009 quan, com cada any (i ja en fa vint que ho fem els dimarts d'agost a la nit) fèiem un itinerari per donar a conèixer coses de Cervera, i en aquest cas portava per títol Carrers per a la Història i Història dels Carrers. És natural que a l'explicar l'avinguda Francesc Macià sorgís una pregunta: "I quina vinculació tingué Francesc Macià amb Cervera?" Resposta: Doncs molta i molt important, ja que vingué a Cervera com a president de la Generalitat de Catalunya el 25 de maig de 1931, i aquell dia es donà el seu nom al que fins aleshores era el carrer de les Verges. Tot seguit, aclamat per la gentada que omplia els carrers, anà fins a la Paeria. 


Cal recordar que a Cervera, el dia 14 d'octubre de l'any 1359, fou elegit Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, com a primer president de la Generalitat de Catalunya, la institució governamental més antiga del món, i és per això que no sorprèn que Francesc Macià, al visitar la ciutat, fos aclamat per doble motiu: pel que representava i perquè a més era un home molt apreciat, i allà on anava provocava un entusiasme extraordinari, especialment entre el que llavors s'anomenava classe obrera, la qual desitjava fer realitat el que l'Avi (així era conegut Francesc Macià) reclamava per a tothom, tindre una "caseta i l'hortet". Sortosament moltes famílies ho aconseguiren i avui em podem veure exemples al carrer Verge del Camí i a les avingudes de Manresa, del Mil.lenari o de Catalunya... Jo mateix vaig poder gaudir-ne a la casa pairal, fins al dia del meu casament.




Amb el pas dels anys i potser perquè les circumstàncies van canviant, en aquell cas sortíem d'una dictadura, recordo  que als anys trenta l'entusiasme era molt potent (1930 al 1936). El diputat Joan Comorera vingué a Cervera i en el seu recorregut anà cap al passeig de l'Estació (hi havia molta gent) a visitar el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana, on des de la finestra faria una al.locució. I jo hi vaig ser perquè anava amb els meus germans, el Manel i el Josep Maria, 9 i 5 anys més grans que jo. 


Això avui no tindria gaire importància, però en aquells anys la canalla no podíem anar al passeig de l'Estació perquè era a tocar d'on passava el ferrocarril!!! 


Posterioment hi van posar diversos trams de tanca, des del pas a nivell de la carretera de les Oluges fins al camí de Tordera. Una tanca que cal admirar, no solament per la seguretat que donava, també per la seva forma, construcció i cost econòmic.


La línia Lleida-Cervera-Manresa fou importantíssima per a Cervera, i ho demostra que a Cervera s'hi instal.là el dipòsit de màquines del ferrocarril, on s'hi feia el manteniment i la restauració de les màquines del tren i d'on precisament sortien bona part de les tanques de protecció que he esmentat. Les màquines funcionaven a vapor i al redós de la caldera on cremava el carbó hi havia uns tubs d'uns 6 mm de diàmetre i 5 m de llarg plens d'aigua que la caldera feia bullir per fer el vapor i posar en funcionament la màquina. Els esmentats tubs, naturalment es desgastaven amb el foc constant, i al posar-ne de nous, què en feien dels tubs vells? Es guardaven i després es tallaven a mida per fer les tanques de protecció que privaven l'accés de persones a la via del tren!!! En alguns trams encara els podem admirar, fins i tot en algunes ocasions la companyia del ferrocarril els posava a la venda i eren transformats en baranes de balcó o tanques que encara també podem veure. 


Això era una economia totalment diferent, ja que l'esperit de l'estalvi imperava en tots els sectors.


Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 328, abril 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 33


El Principat de Catalunya. Revista SEGARRA Núm. 277 desembre 2019. El Turista Pregunta

EL PRINCIPAT DE CATALUNYA




Dintre els deu itineraris que el CAT, Centre d'Acollida Turística ofereix per donar a conèixer el patrimoni històric, artístic i cultural de la ciutat de Cervera, n'hi ha un (el núm. 8) estructurat per recordar com la ciutat visqué i afrontà, durant i després, la guerra de Successió que finalitzà l'11 de setembre de 1714. 

Per la seva estratègica situació, la ciutat hi participà i també la patí de diferents formes, amb l'allotjament de tropes, cavalls i tot el que representen els exèrcits a dins les cases, on els oficials tenien dret a seient a la vora del foc, a més de llum, sal i vinagre, estable per als cavalls i palla a les entrades per dormir els soldats, amb les consegüents despeses, evidentment costejades pels mateixos veïns i de forma obligatòria. Si a tot això hi afegim que també era obligatori mobilitzar homes joves per lluitar o altres de més edat com els 140 homes que Cervera aportà per a la fortificació de Lleida, en conjunt aquesta guerra fou, com totes, nefasta i dramàtica per a la ciutadania. A més, un cop finalitzada, el vencedor inicià la implantació de decrets per aplicar el seu ordre, i en aquest cas el Decret de Nova Planta per al Principat de Catalunya, amb el qual s'abolien les institucions de la Generalitat i el Consell de Cent, així com les lleis pròpies, i s'implantaren les del conqueridor, remarcant que "las leyes, usos, idioma y costumbres seran las de Castilla". 

Arribats en aquest punt de l'itinerari, un visitant, pregunta: "Catalunya era un Principat?" Resposta: efectivament, i amb unes lleis i forma de govern com els més avançats d'Europa. Tanmateix el turista comenta: "A mi a col·legi no m'ho ensenyaren ni m'ho van explicar mai això". És clar, ja que segons l'època i governs les persones hem rebut l'ensenyament condicionat, a vegades d'esquena a la història, però els documents són "tossuts" i situen els fets tal i com succeïren, i en aquest document de Nova Planta, el mateix conqueridor "avala" que Catalunya era un Principat, i que amb la guerra i postguerra quedà convertit en quatre províncies. El mateix mot ja ho diu, província, que fou el nom que els romans aplicaven al territori conquerit: province. 

Sovint sentim o llegim comentaris de polítics i mitjans de comunicació que neguen aquesta realitat, i afirmen que Catalunya no ha tingut 131 presidents de la Generalitat, com a màxim 9 o 10, i també diuen que "no se puede ser pequeño" esmentant Catalunya. Jo al llarg dels anys he pogut visitar i conèixer els principats més propers: Andorra, Mònaco, San Marino, Liechtenstein... I són molt petits, més que Catalunya, però el nivell de vida, les formes de govern i el benestar dels seus habitants són més que envejables i moltíssim millors que les nostres, des de tots els punts de vista. Ah, i sobretot, no han patit mai cap guerra ni ocupació!

La ciutat de Cervera té el privilegi d'haver estat seu on aquella Diputació del General es transformava en Generalitat de Catalunya, atès que el dia 19 d'octubre de 1359, a l'església de Santa Maria, era elegit, pels 74 diputats cridats a Corts sota el mandat de Pere III, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, com a primer president de la Generalitat de Catalunya, i precisament per recordar aquest fet realitzem l'itinerari per donar a conèixer els llocs de la ciutat que varen viure aquests episodis històrics. 

Si volem informació més exhaustiva, al CAT es pot veure un audiovisual que ho explica, i a més al redós de tota la sala hi ha uns murals on hi figuren els fets més remarcables de la història del país, amb una relació dels noms i cognoms i el temps que governaren els 131 presidents que ha tingut Catalunya fins al moment actual.

Autor: Armand Forcat
aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 277, desembre 2019
Secció: El Turista Pregunta, pàg. 13

El Campanar de Sant Antoni

  EL CAMPANAR DE SANT ANTONI Dir campanar a les dues columnes de totxo i una petita campana, pot semblar exagerat. Tanmateix l'església ...