Antònia Cous Revista SEGARRA, Núm. 308, agost 2022. El Turista Pregunta

Antònia Cous 

Ara fa sis anys vaig fer un article publicat a Segarra a l'abril de 2017, on em referia a dones emprenedores, entre les quals hi havia l'Antònia Cous. També m'hi vaig referir en el cicle d'itineraris nocturns de l'any 2018, el del dia 28 d'agost, titulat Tan importants com desconegudes.

El dia 5 de juny de 2022, a Cervera, s'organitzà una trobada de corals de diferents llocs sota el títol Lleida canta a la Cultura. En diferents espais de la ciutat actuaren corals de dues en dues, i un dels espais on es cantà fou la plaça Joan Salat, al costat mateix del carrer Manuel Ibarra. En cada punt on hi havia cantada, prèviament s'explicava un retall d'història. Jo vaig tenir l'honor d'explicar un retall d'història del lloc on érem (cinc vegades), una història que vaig argumentar sobre part de la Universitat i l'Antònia Cous. A l'iniciar la primera, unes noies em preguntaren: "Qui fou l'Antònia Cous?" La resposta fou clara i concreta: fou una dona valenta, intel.ligent i emprenedora! 

Situem-nos al 1714 quan finalitza la Guerra de Successió i el Principat de Catalunya veu com Felip V aboleix totes les institucions: Generalitat, Parlament, Consell de Cent... amb "el Decreto de Nueva Planta para el Principado de Cataluña, y las leyes, usos, idioma y costumbres seran las de Castilla", i a més ordena "cerrar todos los estudios universitarios y universidades existentes en Cataluña y se construya una y unica en sitio de menos concurso", que volia dir un lloc tranquil, i així s'establí a Cervera.

Gairebé a tocar de la Universitat i per a la Universitat s'hi instal.là la impremta universitària, peça cabdal per a la institució, al front de la qual es nomenà Manuel Ibarra com a director, un home de molta vàlua, procedent de l'Aragó, i que malauradament l'any 1747 morí a la jove edat de 48 anys, quan la universitat estava al màxim nivell d'estudiants i de prestigi; tanmateix tot eren homes, ni una dona al recinte universitari! L'any 1747, quina perspectiva podia tenir una dona vídua amb una filla i sense ofici? 

Sabem, però, que l'Antònia era valenta, intel.ligent i emprenedora, i és per això que lluità contra totes les dificultats i impediments que tenia pel fet de ser una dona en aquells temps i per poder administrar una impremta, i més si la impremta era universitària on tan sols hi havia homes. Es posà al font de l'empresa i precisament a partir d'aquell moment n'augmentà el seu prestigi, i fins i tot en alguns cercles es considerà que la sensibilitat femenina era més apropiada sobretot en les enquadernacions i ornamentació dels treballs. 

Passat un temps incorporà la seva filla a la impremta, però per arribar a aquest punt calgué aprendre l'ofici, i per això alguns treballs els signava com A. Ibarra, tot i que es deia Cous! La història segueix els seus camins i en el seu moment es donà el nom de carrer Manuel Ibarra al carrer que va paral.lel entre l'església de Sant Antoni i el costat de la Universitat. Els anys passen i estem al 2022, i seguim comentant, escrivint i parlant de la desigualtat entre homes i dones i encara les dificultats que pateixen per dirigir i ocupar càrrecs importants. 

La història de l'Antònia Cous es remunta al 1747, fa 275 anys!!! I tant, doncs, que devia ser molt valenta, intel.ligent i emprenedora per dirigir una impremta universitària en el segle XVIII. Potser per recuperar el sentit comú en aquest cas, crec que al carrer  Manuel Ibarra, que sense cap mena de dubte porta un nom totalment merescut, cal incorporar-hi el de l'Antònia Cous, i així seria el carrer de Manuel Ibarra i Antònia Cous, directors de la impremta universitària. I crec també que les plaques que porten noms propis, haurien de portar data de mort i naixement i càrrec o ofici que ostentaren, fet que suposaria portar cutura al carrer a l'abast de tothom.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 308, agost 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 31