Un Orgue molt Avaluat
Eren els anys 1936-39 quan tot el país estava immers en la Guerra Civil espanyola, la qual provocà una situació molt propícia perquè els vàndals poguessin fer tot tipus de barbaritats. Cervera, ciutat històrica per excel.lència, com he afirmat moltes vegades, es veié molt afectada per la pèrdua de patrimoni monumental, artístic i religiós, i en molts casos per la incultura que generalment apareix quan hi ha situacions extremadament violentes. En tenim exemples ben recents: es convoca una manifestació eminentment pacífica i a partir de quan hi entren grups mancats totalment de la més elemental ètica, converteixen l'acte en una destrossa que no té absolutament res a veure amb l'objectiu de l'esmentada manifestació. També en aquells tres anys de guerra hi havia grups que actuaven de forma vandàlica i destrossaven tot el que volien o els manaven. És per això que un dia entreren a l'església de Santa Maria de Cervera amb l'objectiu de trencar i cremar el magnífic orgue situat al lateral de la girola o desambulatori. Com tot el que servia per a combustible el portaren al camp de futbol, situat en aquells anys al final de l'avinguda Catalunya, on es convertí en cendra.
Un dia, explicant l'interior de l'església a uns visitants, comentaren i preguntaren com és que una església tan important no disposava d'un bon orgue, i la resposta fou clara i contundent: "El varen cremar!"
Era un gran i espectacular orgue, però l'any 1936 un grup de vàndals el trencaren i posteriorment el cremaren. Tanmateix la ciutat no es quedà sense orgue perquè a l'església de Sant Agustí n'hi havia un que sobrevisqué. Un cop cremat el de Santa Maria, el següent havia de ser el de Sant Agustí. És ben sabut que en situacions extremes també sorgeixen persones que, amb el seu bon fer, introdueixen arguments, i algunes vegades arriscant la pròpia vida per intentar evitar mals irreparables. En aquest cas fou per salvar un orgue, i parlaren amb els destructors argumentant: "Escolteu, aquest orgue té una melodia tan maca que si no el trenqueu, quan finalitzi la guerra el situarem a la sala de ball", situada on actualment hi ha un bloc de pisos (enfront del CAP), i no caldrà llogar una pianola o gramola per ballar com es feia en aquella època. no cal dir que s'ho varen creure i tot esperant el final de la guerra l'orgue es quedà on és actualment. Al llarg dels anys ha fet diversos concerts, ja que tal com diuen els experts té una extraordinària sonoritat que hem pogut gaudir fins a l'actualitat.
La història i les vicissituds d'aquest orgue no finalitzen aquí. Segurament per la seva excel.lència és molt cobejat, tant que en un cert moment sorgí la proposta que fos traslladat i instal.lat a l'església de Santa Maria, atès que des de 1936, quan fou destuït, tot i ser una església tan important no n'ha tingut mai més.
El tema, com és natural suscità molta controvèrsia, i finalment calgué dirimir el que era més raonable, ja que com gairebé sempre passa, tothom tenia part de raó. Es cercà la solució amb una consulta a l'autoritat religiosa, i el bisbe, després d'estudiar el cas, dictaminà: "Allí donde está, allí bien está", i la polèmica finalizà.
Els orgues també formen part del paisatge arquitectònic i artístic, i quan viatjant es visiten països veiem com a les esglésies els orgues són fotografiats, i no cal dir que escoltats, atès que és molt freqüent poder assistir a un concert d'orgue, especialment a centre-Europa, on proliferen molt. Han passat anys, ha vingut la pandèmia i sembla ser que entrem en una certa normalitat, i així potser a l'orgue de l'església de Sant Agustí tornarà a sonar aquella "melodia tan maca".
Autor: Armand Forcat
Revista SEGARRA Núm. 298, octubre 2021
Secció El Turista Pregunta. Pàg. 31
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada