Una Campana condemnada a Mort- Revista SEGARRA, Núm. 316, abril 2023. El Turista Pregunta

 UNA CAMPANA CONDEMNADA A MORT

Avui dia ens arriben notícies d'arreu del món, en abundància i amb tanta informació i de tants mitjans que inclús a vegades costa d'assumir-les. Potser a causa de tantes, moltes ja no ens sorprenen. Tanmateix n'he llegit una que tot i que succeí ja fa 300 anys, m'ha sorprès i molt.

Sortosament no és la mort de ningú, però sí la d'una campana: fou el 1714 quan finalitzà la terrible guerra, dita de Successió. Les autoritats borbòniques guanyadores d'aquell conflicte bèl.lic despenjaren la campana anomenada Honorata del campanar de la catedral de Barcelona i la fongueren com a represàlia, perquè durant el setge a la ciutat de Barcelona de 1713-1714 havia tocat a sometent!!! S'ha de ser molt curt de gambals, per no dir una altra cosa, per fondre i fer desaparèixer una campana perquè havia sonat a sometent. Els guanyadors de guerres, de barrabassades n'han fet com vulgarment es diu, i més en aquest cas, de l'alçada d'un campanar.

A Cervera hem tingut la gran sort de tenir sis campanes, estimades per tothom, i per això durant la Guerra Civil de 1936-39, tant els vençuts com els guanyadors les respectaren i protegiren, cosa que ja he explicat en diversos articles a SEGARRA de 2010, 2014 i 2016. Tal i com ens explica el doctor en Història, Josep M. Llobet i Portella, l'any 1379 el campanar ja disposava de campanes, és a dir, fa més de 600 anys que Cervera té campanar i campanes a l'església de Santa Maria, i el que és més important, tenim les suficients persones que tot sovint ens les fan sertir de forma manual. És per això que la UNESCO ha declarat Patrimoni Immaterial el toc de campanes manual. La història de les campanes és molt gran i traspassa països i fins i tot continents: ja sonaven a Egipte i a Grècia, i durant el segle V l'esglèsia catòlica a Irlanda ja la incorporà per convocar els fidels.

Es diu que potser els orígens de la campana podrien venir de la regió italiana de Camparia o Campània, que la crearen per donar senyal (signum), seny. També es diu que la campana més gran del mon, la Kolokol, de 216 tones de pes, 6,14 m d'alçada i 6,60 m de diàmetre, es troba a Moscou (Rússia), però malauradament no es pot sentir ja que està esquerdada.

Al segle XII ja es comença a donar nom a les campanes, a vegades per agraïment al mestre fonedor o per un fet commemoratiu. I així neix un nexe entre els campaners i les campanes i les persones, i sorgeixen padrinatges, i moltíssimes persones en tenim una o més com a éssers estimats; i és que quan sentim el seu so ja sabem que a dalt del campanar hi ha la teva o les teves, que t'anuncien festa, tempesta, defunció... I així, des del 1424 i fins avui, la Seny Major, la més gran amb els seus 4.200 kg, juntament amb la Tibau, la Nova, la Carranca, la Trinitat i l'Onzena, la més petita amb 319 kg, un incomparable grup de persones de totes les edats i durant sis segles han pujat i pugen quan "toca" els 132 graons per agafar les cordes de les sis campanes i donar testimoni vivent de l'actualitat. Moltes gràcies i per molts anys!

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 316, abril 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15