El Cérvol de Santa Maria

EL CÉRVOL DE SANTA MARIA


La "font" turística de Santa Maria de Cervera no té límit, i és tan abundant que podríem passar molt temps parlant-ne, sense por d'esgotar-la. Cada pedra, cada racó, cada espai, per insignificant que sigui, té la seva importància. Si a això hi afegim tota la vessant arquitectònica i tot el conjunt, amarat de religiositat i la fe que s'hi respira, és una "font" que brolla sense aturador, des del segle XIII.


Fins al moment actual en què es destapà i netejà la totalitat de la pedra i s'hi instal.laren els nous llums, que il.luminen esplèndidamennt tot el sostre i per extensió tot el temple, la veritat és que no miràvem molt cap a dalt, tret de mirar els vitralls, les rossasses, els arcs...


Avui amb els llums esmentats i per la claror dels vitralls, i també pels finestrals destapats amb motiu de l'obra, mentre s'espera la col.locació de vitralls, cal mirar i fer mirar i admirar tot l'esplèndid sostre. 


Arribats a la part central del creuer i davant de l'altar major,  fem observar les claus de volta, ja que totes i cadascuna tenen el seu significat, i així d'esquerra a dreta podem veure els passatges més significatius de Jesús: l'anunciació, el naixement al mig i a la dreta l'adoració dels tres reis, i en el braç central, damunt del presbiteri, un cérvol, símbol i origen del nom de Cervera, i mirant en direcció a la porta principal del temple, veiem l'entrada a Jerusalem.. I continuem explicant: el cérvol, situat en el punt més important del temple, al capçal del creuer, és el cérvol de la ciutat, i atès que la família dels Cervera s'havia extingit, l'últim fou abat de Poblet, el poble passà a la jurisdicció reial i així seguí, i a l'edificar Santa Maria els habitants decidiren que el temple no fos presidit per cap senyor, però que hi figurés un bon fermall, i per aquesta condició hi ha el cérvol.


Un cop explicat aquest tram, un turista pregunta: "Sí, que veiem el cérvol, però, com és que també al baldaquí de l'altar major hi ha altres animals?" Resposta: "Oh hi tant!, però aquests, tots i cadascun, tenen el seu significat. Els quatre evangelistes de la cristiandat: a san Joan, sant Lluc, sant Marc i sant Mateu se'ls representa acompanyats per uns símbols que entronquen amb la seva manera d'escriure i, així a sant Joan l'acompanya una àliga (ell escrigué amb immensa perspectiva, a vista d'àliga); a sant Lluc l'acompanya un brau, per això el seu evangeli té aquella força de brau, d'empenta; sant Marc té un lleó, no debades les seves escriptures reflecteixen el geni, el nervi..., i a sant Mateu l'acompanya la creu i l'home, reflectint la pau i l'amor, i com sant Joan fou apòstol. Per tot això, a Santa Maria i en moltíssimes esglésies del món només hi ha els quatre símbols: aquí als quatre angles del baldaquí, però també són en cada un dels angles que formen la creu del temple en el punt més alt de les quatre columnes on comencen els arcs de volta, tanmateix quan visitarem el paranimf de la Universitat veurem a la cúpula els quatre evangelistes acompanyats dels respectius símbols".

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.45



El Fantasma del Castell de Florejacs

 EL FANTASMA DEL CASTELL DE FLOREJACS




Florejacs és un dels castells que es poden visitar, turísticament parlant, a la Segarra. Florejacs tot i que té molts i diversos atractius i fets molt remarcables, com per exemple que en la guerra de Successió, finalitzada el 1714, en Josep Antoni de Ribera, senyor de Florejacs, lluità a favor de l'arxiduc Carles, amb el grau  de lloctinent de Rafael Casanova, i que  al perdre la guerra davant d'exèrcit de Felip V s'hagué d'exiliar a Àustria juntament amb l'arxiduc Carles, retornant al cap d'uns anys, ja que si no s'hagués exiliat possiblement hauríem d'explicar una altra història.

Sovint, algun turista, especialment joves, pregunta: "I la fantasma del castell, que la podrem veure?" Resposta: "Això no els ho puc assegurar, però sí que puc explicar de camí a la masmorra i , amb una raó ben convincent ja que tenim documentació, que en un temps llunyà la senyora del castell era una dona molt formosa (maca) però també molt perversa, i es diu que li agradaven molt els nois i, així en conquistava tants com podia, però quan es cansava d'ells els feia olorar una flor de lis (símbol i origen del nom de Florejacs) que prèviament havia emmetzinat i, així d'aquesta manera es deslliurava d'ells. Ella abusà molt d'aquesta nefasta pràctica durant molt de temps, però finalment tant ho allargà que el cas arribà a orelles del rei, el qual la féu empresonar i posteriorment ordenà que la decapitessin, i de llavors ençà es diu que la senyora passeja pel castell amb la flor de lis a la mà i sense cap!

Després d'observar els habituals somriures i comentaris de si la veurem o agafarà, un turista de nou anys exclama: "A mi rai que no m'agafarà", i jo li dic: "Ah no?", i ell insisteix "No perquè a mi no em pot veure", i llavors li pregunto: "Perquè no et pot veure?", i ell respon contundent: "Perquè no té cap!"


FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.31.





El Campanar de Sant Antoni

  EL CAMPANAR DE SANT ANTONI Dir campanar a les dues columnes de totxo i una petita campana, pot semblar exagerat. Tanmateix l'església ...