L'OLI, UN BÉ MOLT PREUAT
Un dels llocs més idonis per contemplar la Cervera històrica, i per extensió el paisatge de la Segarra, és probablement la Pèrgola. És evident que el paisatge ha canviat especialment en els últims 25 anys, tanmateix però continua essent únic en les diferents èpoques de l'any al poder contemplar els nombrosos desnivells, on dificilment hi trobaríem dues hectàrees juntes i perfectament planes, i on la pagesia s'ha adaptat construint marges de paret seca. Però potser el més extraordinari són els colors; a l'hivern, el verd intens dels sembrats, que a la primavera inicien el camí cap al daurat i que arriben a la plenitud a l'estiu amb la sega, i entrants a la tardor, torna el marró de la terra llaurada; tot un esclat de la natura! I dintre del conjunt hi podem veure cabanes i marges de pedra que encara sostenen algun ametller o alguna olivera, potser per recordar-nos un passat no gaire llunyà.
Avui el nostre itinerari ens porta cap al nord de la ciutat, concretament a una rotonda que jo anomeno de l'oli per recordar la importància que aquest producte tingué a Cervera i a la comarca; una rotonda on hi conflueixen l'avinguda Francesc Macià, l'inici de la carretera d'Agramunt, el camí de la Cardosa, el carrer Sanaüja i el camí del cementiri.
A l'explicar aquesta característica de la rotonda, un turista molt jove em pregunta: "Per què es diu de l'oli?" I la resposta és una llarga explicació sobre aquest producte tan important i que potser molts joves desconeixen. Fins als anys 1990-2000, tot i que alguns abans ja anava canviant, al paisatge segarrenc (a les "vinyes") s'hi podia veure el que es coneixia com les cinc collites: blat, ametllers, ordi, ceps i oliveres, tot molt ben ordenat amb bancals que eren sembrats alternativament un any sí i altre no, per deixar-lo descansar, i entremig i havia oliveres, ametllers, ceps per al vi i derivats.
Un conjunt on, tot i ser una terra aspra i totalment de secà, les famílies hi podien viure relativament bé, això sí, amb molt estalvi, esforç i molta tenacitat, atès que les cinc collites no sempre eren abundants. Cal recordar que durant els anys que la terra produïa les esmentades cinc collites, a Cervera hi funcionaven més de 25 indústries que elaboraven aquests fruits, com per exemple dues fàbriques de farina, una de les quals, el Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca, produïa 100 Kg de farina cada 4 minuts, més la sèmola, el segó i les terceres i el molí d'oli.
A més Cervera comptava amb tres fàbriques de galetes, dues d'alcohols i vins, tres de pasta de sopa, cinc trencadores d'ametlles, cinc molins d'oli i algunes més de torrons, pastes seques, etc., i que paulatinament i de forma inexorable han anat desapareixent del mapa industrial cerverí.
El mot "vinya" s'anà utilitzant per definir una finca rústica i els testimonis que encara perduren, en moltes cases de pagès, són els cellers on hi ha els vaixells, les botes o els carretells per guardar els fruits dels ceps de la vinya. Però cal esmentar de forma important els rebosts amb les engerres d'argila per guardar l'oli per al consum, i cal recordar que era considerat un dels productes més valuosos, i tant és així que als castells era guardat a pany i clau com es pot veure als de Florejacs, Vicfred, les Pallargues, Montsonís...
Avui a la rotonda de l'oli, el que més defineix aquest producte són les grans i centenàries oliveres que creixen enmig d'altra vegetació, les dues moles de pedra per xafar les olives i la premsa on fluïa l'oli que passava a les piques pel seu refinament.
És cert que actualment la farina, les galetes, l'oli i els vins s'elaboren de forma molt diferent, però la naturalitat d'aquests béns i la forma de produir-los i elaborar-los en aquells anys no s'ha d'oblidar, i sobretot cal recordar i admirar les persones que ho feren possible.
Autor: Armand Forcat aforcat.blogspot.com
REVISTA SEGARRA Núm. 284, agost 2020. Secció: El Turista Pregunta, Pàg. 29
