UNA LLINDA COM A TESTIMONI
En general les persones emprenem viatges per tal de conèixer història, cultura, fets, dades i dates, i lògicament cerquem pobles, paisatges, edificis i personatges. Cervera és una ciutat que durant els últims mil anys s'ha anat configurant com un lloc històric, monumental, artístic i cultural, per rebre visites i satisfer els i les turistes més exigents. Cervera ha protagonitzat incomptables fets històrics, i el més important és que compta amb els testimonis que avalen el pes històric que ha tingut i té, compta amb documents, edificis i fets històrics que l'han configurada com una ciutat que cal visitar, descobrir i conèixer com fan tants i tantes turistes anualment.
Caminant pel carrer Major amb un grup de visitants, arribem a l'indret de la casa número 79, i una visitant preguntà: "Què significa aquest tendal penjat al balcó d'aquesta casa i decorat amb figures de diables i molt de foc?" Doncs bé, aquest tendal fa referència a la festa de l'Aquelarre que cada últim dissabte d'agost, i des de fa 40 anys, se celebra a Cervera; a la part baixa d'aquest edifici hi guarden una bona part del material que s'utilitza en aquesta celebració. Tanmateix la casa té molta més història i al llarg dels anys ha allotjat diferents entitats administratives, culturals, recreatives i fins i tot esportives.
Si mentalment ens situem al segle XV, veurem com la Generalitat organitzà el territori català en deu delegacions, una de les quals s'instal.là a Cervera. Aquest fet motivà la cerca d'un edifici digne i adequat, i s'encarregà a dos mestres de cases, Antoni Sala i Bernat Giral, l'habilitació d'aquesta casa, amb una gran sala on s'hi ubicà la recepció principal, amb un gran arc sostingut per dues columnes, una de les quals encara hi és, i un magnífic foc a terra que a l'època havia de ser prou necessari. El més significatiu és a la façana, on a la llinda d'un dels balcons hi ha esculpit l'escut de la Generalitat amb la creu de Sant Jordi i la data de l'any 1576. Una data, un edifici i unes dependències que varen fer que Cervera ostentés la representació del més alt organisme de Catalunya, la Generalitat, i això donà a la vila un plus de capitalitat.
Actualment a Catalunya la representació de la Generalitat se circumscriu la divisió provincial: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a més de la Val d'Aran. Però la història dels pobles, malauradament, també es forja amb una o altra guerra, i els conqueridors, ajudats pels col.laboracionistes (gent del mateix país ocupat) intenten desvirtuar la pròpia història i esborren tots els senyals que troben perquè no els desmenteixin la que s'han inventat (falsejant-la); tanmateix alguns es queden, perquè no els veuen o no saben què signifiquen, i un exemple és que en diferents llocs s'intentà confondre la creu de Sant Jordi de les delegacins de la Generalitat amb unes creus de l'ordre dels templers! Sort que a Cervera i al mateix carrer Major tenim una creu dels templers gravada a la llinda del portal d'entrada de l'església de Sant Joan, de quan era la casa delmera d'aquest ordre dependent del monestir de Santes Creus; i encara més greu fou a Tortosa, que amb el Decret de Nova Planta les creus de Sant Jordi, símbol de la Genetalitat, foren repicades per esborrar-ne el record, i així, a cop de decrets o de presó, la Generalitat uns cops és abolida i altres minimitzada, i els símbols esborrats... Tanmateix però, la història és tossuda i forta, i la pedra també, i en molts casos actua de testimoni d'una realitat com aquesta llinda del carrer Major de la ciutat, amb la creu de Sant Jordi, escut de la Generalitat, i la data de 1576.
Autor: Armand Forcat
Revista SEGARRA Núm. 288 desembre 2020
Secció El Turista Pregunta. Pàg. 29
