ELS SABATER
Quan estàvem fent un itinerari amb un grup de visitants i arribàrem a l'indret del carrer Major, cantonada carrer Sabater, un turista pregunta: "Aquest carrer és on hi havia els sabaters de la vila?"
I la resposta fou negativa: no és un carrer on s'instal.laren els que feien sabates, el carrer porta aquest nom en reconeixement als marquesos de Campmany, del llinatge Sabater, que des de 1680 ha donat persones com Marià de Sabater i de Vilanova o Miquel de Montserrat i Sabater, els quals en diferents moments de la història han honorat Cervera. I un dels testimonis més fefaents i duradors ha estat el col.legi de la Sagrada Família, que si bé en principi se situà gairebé al final del carrer Major (davant de la casa de Duran i Sanpere), quan es consolidà el seu nom, el 1874, s'instal.là a la casa-palau dels marquesos de Campmany, on ha donat servei en forma de llar d'infants a centenars de nens i nenes, i ha estat col.legi per a centenars de nenes i noies en règim d'internat, de diferents llocs i de Cervera; també ha sigut alberg per a pelegrins que fan el camí de Sant Jaume o el de Sant Ignasi, i per als assistents als cursos internacionals de música, al Festival de Pasqua de Música Clàssica Catalana i de moltes altres activitats que necessitaven allotjament.
A més l casa compta amb un gran jardí i en conjunt ocupa un perímetre amb la façana principal al carrer Major, cantonada amb el carrer Mare Janer fins al carrer Sabater, i a la part posterior des del carrer Estudi Vell fins al final del carrer Mare Janer, on adossat a la cantonada hi figura un escut del llinatge Sabater, esculpit a la pedra, i on en un dels quarters hi ha una sabata, símbol dels Sabater. Tanmateix, encara que l'edifici és el record més visible dels marquesos, la seva petjada al servei de la ciutat i del país és més que notable: el 1714 finalitzava la Guerra de Successió, la qual deixà el Principat de Catalunya sense les seves principals institucions: Generalitat, Consell de Cent...
Els Sabater participaren a la Junta de Braços que durant la guerra era el principal bastió contra l'invasor Felip V. A conseqüência d'això s'hagué d'exiliar per salvar la vida, i tot i així la Paeria el nomenà regidor perpetu de la institució. Fou un agraïment merescut, atès que formar part de la més alta institució ciutadana en temps de guerra no és fàcil, ja que les decisions són molt més difícils i cal ser molt valent per actuar amb conseqüència. Els Sabater també s'enfrontaren als francesos quan aquests ocuparen els país, i participaren en aquest cas en la presidència de la junta que es constituí per combatre l'invasor. Amb el pas dels anys, els Sabater també ajudaren i treballaren perquè Cervera fes front als reptes que anaren sorgint.
Un altre exemple d'estimació a la ciutat fou quan la Universitat, que ja portava més de cent anys exercint com a centre, va veure com sorgien algunes propostes des de diferents parts del país perquè fos traslladada a Barcelona, i els Sabater emprengueren una lluita per tal que si passava, Cervera continués sent centre universitari, amb el prestigi ja reconegut i els beneficis econòmics que proporciona tenir centenars d'estudiants i professors a les diferents càtedres. Amb aquest objectiu inviten a casa seva i a la ciutat el monarca Carles IV i la seva muller, motiu pel qual decoraren la casa de forma adient als hostes; també exhortaren els veïns a endomassar balcons i finestres i a posar el màxim de flors a molts llocs tal i com ell havia fet al palau, tot amb l'objectiu de fer callar les veus que preconitzaven el tancament de la Universitat. També invitaren i hostatjaren el primer ministre, i sabent que aquest senyor era extraordinàriament aficionat a la cacera de perdius, n'hi prepararen una a l'entorn del Torrent Salat. Amb deu trets que disparà recolliren més de 40 perdius mortes, i és clar, la satisfacció fou extraordinària: "Mai amb tants pocs trets havia matat tantes perdiu". És clar que ell no sabia que abans de començar a disparar gairebé totes ja estaven mortes! És a dir, tot preparat perquè fos un èxit, i així fou! Tanmateix el problema sorgí l'endemà quan el rei també volgué fer una cacera i llavors calgué preparar altres actes perquè de perdius ja no en quedava ni una per matar!
Autor: Armand Forcat
Revista SEGARRA, Núm. 289, gener 2021
Secció: El Turista Pregunta, pàg. 21.
