UNES FINESTRES MOLT ESTIMADES
Apadrinar sempre ha estat un gran honor. Apadrinar un nadó o un casament potser són dos exemples dels més coneguts, però també s'han apadrinat obres, edificis, institucions i un llarg etcètera, i l'edifici de la Universitat de Cervera n'ha estat un bon exemple. Durant el periode de 1936 a 1949, l'edifici patí un extraordinari deteriorament degut a les circumstàncies excepcionals que succeïren a partir del juliol de 1936, quan esclatà la Guerra Civil espanyola. Això comportà que el 1938 es disposés l'ocupació dels baixos de l'edifici com a hospital militar del XVIII cos de l'exèrcit, amb més de 700 llits, un fet que comportà l'arribada de centenars de ferits dels fronts de batalla a Cervera, on eren guarits i assistits durant la seva convalescència. Per aquest motiu l'edifici fou un objectiu militar i com a tal va ser bombardejat, especialement el dia 1 de gener de 1939.
Finalitzada la guerra l'edifici fou convertit en camp de concentració, i posteriorment alguns trams foren habilitats per a altres activitats que d'alguna manera ajudaven a no abandonar-lo; la caserna provisional del la guàrdia civil, el Servicio Nacional del Trigo per a emmagatzematge, l'Acció Catòlica o la Mútua Escolar, fins que s'entrà en la total recuperació de la qual avui podem gaudir. Han passat molts anys i són moltes les persones que hi dedicaren molta part del seu temps per cercar solucions a mig i llarg termini per instal.lar-hi diferents entitats culturals, educatives, festives i turístiques, fins a ocupar-ne la pràctica totalitat, des de les golfes fins a la planta baixa.
Quan explico la forma, els materials i les condicions en què fou construït l'edifici, en destaco la lluminositat de tots els àmbits, és a dir, totes les dependències amb llum natural, i per tant les finestres i especialment els finestrons situats a sobre, que n'augmenten molt més la llum. Després de tantes vicissituds continuen en tot l'edifici i amb tota la plenitud, tot i que fa gairebé 300 anys que hi foren instal.lades. Llavors un visitant pregunta: "I com s'ha restaurat un edifici tan grandiós?" Bé, sabem que aquella fusta fou tallada durant la lluna adequada i assecada durant 6 anys a sol i serena, però la destrucció que provocà la Guerra Civil a tot l'edifici, juntament amb les inclemències del temps, van malmetre especialment la fusta de les finestres.
Cal destacar, però, un fet que jo diria que és cabdal i d'extraordinària estimació cap a l'edifici, i és que l'any 1939, quan la imatge de la Universitat invitava més aviat a abandonar-la definitivament, unes quantes persones i entitats ho veieren molt diferent, i crec que aquest fou el detonant que incentivà a creure que era totalment recuperable. L'estimació cap a l'edifici va fer que l'any 1955 nasqués a Cervera una entitat amb un títol ben significatiu: Comisión "Finestres" Pro-Ventanas Universidad, a la qual s'hi adheriren diverses famílies o persones individualment, les quals apadrinaren una finestra, és a dir, pagaren la restauració de la fusta i els vidres de diverses finestres i finestrons que fins avui donen llum directa i abundant a tot l'edifici de la Universitat, i per això avui es pot gaudir de tot l'interior amb plena activitat i qualitat.
Autor: Armand Forcat
Revista SEGARRA Núm. 299, novembre 2021
Secció El Turista Pregunta. Pàg. 17
