La Història, al Carrer. Revista SEGARRA, Núm. 307, juliol 2022. El Turista Pregunta

 LA HISTÒRIA, AL CARRER

Actualment Cervera disposa de grans  fotografies murals bens situades en llocs històrics i emblemàtics. Aquestes ens indiquen de forma gairebé real els llocs i els edificis històrics, i ens faciliten la seva explicació històrica, tant als visitants com a tota la població en general.

 A la plaça Pius XII, cantonada amb la rambla Lluís Sanpere hi ha un d'aquests plafons que mostren l'edifici que fou el convent de Sant Francesc de Paula. Actualment al lloc hi ha el Casal Parroquial, però la fotografia mural mostra el convent que durant el segle XV, el 1567, va acollir l'ordre dels Pares Mínims de Sant Francesc de Paula; també del 1716 i fins al 1740 fou la seu dels estudis universitaris mentre s'estava construint la Universitat de Cervera.

Turísticament fem un itinerari que contempla la ciutat des del mirador de la Pèrgola, i tot seguit per carrer Canceller Dou o pel carrer Sant Francesc ens encaminem en direcció cap a la Universitat. Quan fem l'aturada davant del plafó mural que mostra el que fou el convent de Sant Francesc de Paula, experimentarem la desagradable visió que tota la gran fotografia està plena de pintades d'esprai negre! No sé si és un acte vandàlic, polític o religiós; no sé quants diners costarà la reparació, sí és que es pot restaurar, però el que és segur és que no beneficiarà ningú i que perjudicarà tothom, i desitjo que els altres plafons que mostren la nostra història, situats en altres punts de la ciutat, puguin restar nets i impecables com el dia que els instal.laren.

Cervera: la vila, el poble, la ciutat... té una història inacabable, aprofitem-ho!!! És cert que la història té de tot, punts que agraden molt, altres gens, segons el pensament de cadascú. Hem tingut guerres, hi ha hagut vencedors i també vençuts. La mateixa Universitat de Cervera és criticada, elogiada, controvertida, però potser és bo recordar que el Parlament de Catalunya està instal.lat a l'edifici que fou caserna militar que Felip V, aquell rei que arrasà el Principat de Catalunya el 1714, que empresonà centenars de catalans i catalanes, i que per dominar Barcelona i per extensió Catalunya aplicà el Decreto de Nueva Planta para el Principado de Cataluña a partir del qual leyes, usos, idioma y costumbres seran las de Castilla.

Personalment crec que una reivindicció perd força si està pintada sobre una façana particular o pública, o sobre un senyal de trànsit, perquè perjudica algú i es fa difícil solidaritzar-s'hi.

Quan hi ha temps d'eleccions la Paeria col.loca en llocs de la ciutat uns plafons per poder enganxar-hi propaganda electoral. Partint d'aquest exemple, potser seria útil col.locar en alguns llocs uns plafons amb un títol indicatiu: Espai Reivindicatiu, temps útil 60 dies. Ciutadans i ciutadanes que esteu enfadats o preocupats i voleu protestar i reclamar: Feu-ho, i tant que sí! Però no embruteu façanes! I si mentrestant no hi ha llocs adequats, pinteu sobre papers i enganxeu-los als llocs amb cel.lo, i segur que la protesta arribarà al seu destinatari.

Per damunt de tot tindríem una ciutat neta. Us imagineu Cervera com una ciutat lliure de pintades? Quin orgull!!! I no vull finalitzar aquest escrit sense felicitar els autors dels murals pintats a l'avinguda Duran i Sanpere i al carrer del Salí.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 307, juliol 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 15

Uns bons Bancs per Reflexionar. Revista SEGARRA, Núm. 306, juny 2022. El Turista Pregunta

 UNS BONS BANCS PER REFLEXIONAR 

Un dels punts turístics més importants de Cervera és, sens dubte, la Universitat. Per això al llarg de l'any hi passen centenars de persones de totes les edats, i com és natural l'interès és divers, ja que pot ser polític, cultural, històric... Són tres-cents anys en què l'edifici ha esdevingut una peça important, no solament en la història de Cervera sinó també en la del Principat de Catalunya, i és per aquest motiu que diferents autors, tant de la mateixa ciutat com del país, tant en positiu com en negatiu, han escrit sobre la institució: "Fou un premi a la constant fidelitat al rei Felipe V", "Els cerverins volien tenir port de mar i a canvi els donaren la Universitat perquè estudiessin ja que això era totalment impossible", o "Fou un càstig a les altres universitats existents, que foren suprimides i així encara avui l'edifici provoca controvèrsia tot i que han passat segles". Es confirma la raó que tenia Augustí Duran i Sanpere quan afirmava que la Universitat de Cervera "ha estat més aviat criticada que estudiada".

En les visites turístiques a vegades sorgeixen preguntes o afirmacions d'algunes persones sobre el que han llegit on queda palesa la reflexió de Duran i Sanpere. L'imponent edifici amb un perímetre de 10.000 metres quadrats està situat en un lloc idoni, gairebé diria que privilegiat de Cervera, amb molt i variat aparcament proper per a vehicles i molt espai obert. També tenim una gran lluminositat de la qual en poden gaudir les cinc biblioteques en ús, el dipòsit d'arxius, l'Arxiu Comarcal, l'institut amb centenars d'alumnes, la Universitat Nacional a Distància i, no cal dir-ho, les diverses manifestacions culturals, recreatives, comercials o esportives que durant l'any hi tenen lloc: cursos internacionals de música, festivals internacionals, Festival de Pasqua de Música Clàssica o visites teatralitzades, i als patis: Fira del Pa, l'Aquelarre... Actualment al visitar-la hi ha sorgit un altre atractiu: als patis on juguen o fan esport els i les estudiants s'hi han instal.lat uns quants bancs per seure, i jo afegeixo per reflexionar, atès que als respatllers hi ha escrit pensaments de diferents persones sàvies.

Un bon dia, deambulant pels patis amb un grup de visitants, els vaig descobrir i fotografiar, i quan ho comento als visitants, puc assegurar que passen a ser els bancs més comentats i fotografiats de la ciutat. És per això que aprofito per felicitar els autors o autores de la idea, ja que són en un lloc on cada dia centenars de nens i nenes, nois i noies i visitants hi passen per davant, s'hi asseuen i ho llegeixen, i si més no els fotografien i ja formen part del paisatge cultural de l'edifici. I és que les frases i el sentit són adequades i útils per a tots els dies i per a totes les edats, atès que als bancs hi podem llegir coses com:

"L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món. Nelson Mandela"; "La vida és una obra de teatre que no permet assaigs. Per això canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida, abans que el teló baixi i l'obra s'acabi sense aplaudiments. Charles Chaplin"; "El fracàs és una gran oportunitat per començar amb més intel.ligència. Henry Ford"; "La ment és com un paracaigudes, només serveix si s'obre. Albert Einstein"; "A penes tenim temps de dir les coses de cada dia. Mesurem doncs bé el gest, els silencis i les paraules. Miquel Martí Pol"; "Digues-m'ho i ho oblido, ensenya-m'ho i ho recordo, involucra-m'hi i ho aprenc. Benjamin Franklin"; "Hi ha dues maneres de difondre la llum: ser espelma o bé el mirall que la reflecteix. Edith Wharton". o "No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la ment. Virginia Woolf".

És molt bó que estiguin a la vista i a l'abast en un lloc tan concorregut amb persones de totes les edats i d'activitat diversa durant tot l'any, ja que tant a l'edifici com als patis les activitats culturals, esportives, comercials i recreatives són més que abundants. És evident que moltes d'aquestes frases sàvies les hem llegides i en certa mesura practicat, però crec que és bó que ens les recordin, perquè a vegades el quefer diari o la proliferació d'informació diària i l'abundància d'activitats no deixen temps de seure en un banc per descansar o simplement per reflexionar.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 306, juny 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 31