Quan el Pa estava Cuit amb Llenya
Fa segles i segles que el pa era l'aliment més important per a tothom i avui ho continua sent arreu del món. És cert que s'elabora de diferents formes en pobles i països, però el pa és molt present cada dia entre nosaltres, d'una forma o altra, amb un gust o un altre, cuit d'una forma o d'una altra... Per això quan veiem quelcom relacionat amb el pa ens interessa, i si podem veure estris, objectes i forns d'altres temps encara més. Turísticament a la Segarra, de forns per coure el pa amb llenya en podem admirar uns quants. Fa uns dies ensenyava Cervera a un grup de visitants, i un altre dia el castell de les Sitges, i en els dos casos vàrem poder veure i admirar forns per coure el pa, i tot i que els agermana la manera de coure'l amb llenya, la seva estructura i funcionament són totalment diferents.
Hi ha moltes persones, especialment joves, que desconeixen com es coïa el pa, i per això el dia que visitàvem el castell de les Sitges varen fer diverses preguntes, a les quals vaig respondre mentre miraven tota l'estructura de pedra amb forma de volta, en la qual s'introduïen feixos de llenya, i un cop encesos per cremar es tancava la tapa o porta d'entrada fins que el foc s'havia consumit i havia escalfat la pedra que tot seguit coïa el pa. Cal puntualitzar que quan es tancava la tapa o porta el forner disposava d'una palanca que regulava la xemeneia per al fum, per tal que el foc no s'apagués, ja que és sabut que si el fum i el foc no tenen sortida, aquest s'"ofega". Calia un foc lent, i un cop tot convertit en cendra i recollida, el forn estava al màxim de calent per coure el pa. Podem recordar que al comprar el pa el forner o fornera tenien a mà una escombreta perquè la base del pa a vegades estava una mica polsosa de la cendra que hi havia a la base del forn.
Pocs dies després vàrem tenir el privilegi de descobrir a Cervera un forn per coure el pa amb llenya. Sortíem de visitar el carreró de les Bruixes i al pujar per les escales per accedir a la plaça Major hi ha la porta del restaurant l'Antic Forn, d'on sortia el Sergi, propietari del restaurant que amb la seva proverbial simpatia ens convidà a visitar-lo. Allí ens trobàrem amb la gran sorpresa, un forn totalment diferent a tots els forns que fins llavors havíem vist; també amb la volta de pedra que s'escalfava amb el foc de llenya, és a dir, tot igual a altres forns, però aquest té la base, on es posava el pa per coure, giratòria i circular!!! Al girar el volant que hi ha al peu de la boca del forn la base gira, i al posar el pa cru i després treure'l cuit només es necessitava una pala relativament curta, ja que el pa estava gairebé a les mans del forner. No és així en els forns de base fixa, on el forner havia de disposar d'unes pales llarguíssimes per arribar al fons del forn, per posar el pa a coure o treure'l cuit, i no cal dir per recollir la cendra. Per tot això és importantíssim guardar els estris i les estructures que al llarg dels anys i segles han ajudat a viure més bé i conèixer més com vivien la vida quotidiana els nostres avantpassats.
