Benvingut Ferrocarril
Quan l'any 1860 arribà el ferrocarril a Cervera, el tren provocà un trasbals positiu en tots els ordres: económic, industrial, social, cultural... El ferrocarril canvià totalment la manera de viure de moltes famílies, i en general la de tothom. El nou model de transport de persones i de béns amb el ferrocarril transformà la forma de viure de Cervera i de la comarca, i moltíssimes persones s'incorporaren a aquest món laboral i social d'una manera o altra: des de maquinistes, fogoners, interventors, caps d'estació, caps de taller, caps de brigada, sobreestants, caporals i càrrecs del més alt nivell, fins a obrers per al manteniment de l'estació, vies, magatzems, tallers...
Quan s'inicià el projecte poc es podia pensar l'extraordinària repercussió (o sí) que tindria, malgrat que 150 anys enrere en general es tocava molt de peus a terra, com se solia dir. El projecte havia de moure unes 20 persones com a passatgers i per altra banda havia de transportar gra, farina, vi, palla, bestiar i adobs, en total i aproximadament uns cinquanta quintars de càrrega!!! I tot aquest moviment es materialitzava a banda i banda de les vies del tren de l'estació actual, en una esplèndida realitat amb centenars de viatgers i milers de tones de productes transformats, i així gairebé durant un segle. Fou aquí, explicant tota aquesta argumentació a uns visitants nocturns, quan em preguntaren: "I així com canvià aquesta forma o tendència?" L'any 1923 (fa cent anys) arribà a Cervera la carretera N-II, que anava de Madrid a la Jonquera. Va ser una obra molt ben construïda, ja que actualment encara podem veure i trepitjar les llambordes originals a Vergós i també a Sant Francesc, a Cervera, serpentejant fins a l'entrada de l'actual túnel (una autèntica meravella).
Finalitzada la Guerra Civil, el 1939 vingueren altres polítiques amb criteris ben diferents i gairebé tot el transport s'inicià i continuà per carretera. Tot aquell moviment comportà la vinguda de treballadors i famílies d'altres contrades que s'incorporaren a les activitats culturals i intel.lectuals, als col.legis o a les associacions esportives. A Cervera en tenim molts exemples de persones que passaren a formar part de la nostra xarxa, i en aquest cas que explico som família. A la foto del present article hi ha el maquinista de vapor, el Joaquim Sarrate, a qui no vaig conèixer, però sí que vaig conèixer el seu descendent Joaquim Sarrate, casat amb la meva cosina Carme Llamas Forcat i pares de l'Armand Sarrate. Aquest es va casar amb la Montserrat Canal i van tenir dues filles, la Montserrat i la Judit. Elles tres actualment porten de forma magistral la impremta Minerva fundada pel meu padrí, l'Armand Llamas.
