Motos i Motoristes. Revista SEGARRA, Núm. 346 octubre 2025. El Turista Pregunta

 

MOTOS I MOTORISTES

Ja fa una quants anys que a Cervera el so de les motos circulant, o aparcades, és més que habitual. Això passa d'ençà que el Marc Márquez, i ara també el seu germà Àlex, fan sentir el nom de Cervera arreu del món. Tots dos triomfen en les curses de motos en què participen i sovint guanyen. Aquests dos fills de Cervera ens donen la satisfacció, l'orgull i l'alegria quan guanyen i quan ho fan posen el nom de la nostra ciutat en molts punts de tot el món.

És per això que esperem que per molts anys puguem gaudir de les seves gestes tots els cerverins i cerverines. Des del primer títol que guanyaren, en aquest cas el Marc com a Tro de Cervera, ja va quedar associat al nom de Cervera. I és que també el nom de Cervera és únic, i per això al principi quan algú buscava als mapes per situar-lo ràpidament, aviat quedà palès que parlaven de l'única ciutat que porta el nom de Cervera sense cap afegit. Si mirem mapes trobem Cervera del Río Alhama, Cervera de Pisuerga, Cervera del Maestrat, de la Marenda, de Buitrago... Però per trobar la Cervera dels germans Márquez només cal trobar Cervera, sense cap afegit i sense cap dubte, capital de la comarca de la Segarra, una comarca de Catalunya.

Fa uns dies, ensenyant Cervera, a l'acabar de seguir el Cap Corral, al final del carrer Santa Anna i a l'inici de la rambla de Lluís Sanpere, trobàrem un aparcament ple de motos que gairebé sempre està ple, i per aquest motiu el visitant preguntà: "Teniu moltes motos a la ciutat, oi?" I la resposta invariable va ser que sí, que a la ciutat en circulen moltes però no són totes aquí. 

La realitat és que els germans Márquez atreuen molts visitants, sobretot joves que volen gaudir de prop tot el que es refereix a aquest esport i que els Márquez han popularitzat amb el triomf de campions del món diverses vegades, fets que han convertit Cervera en un pol d'atracció, especialment en aquesta cantonada on hi ha una gran botiga on hi trobem records de tot el que han aconseguit. També en trobem en forma d'imatges d'audiovisual que fan reviure als i les fans els triomfs aconseguits.

I a tot això cal afegir-hi, i no menys important, que a l'entrar al carrer Major, i concretament al 93 metres (l'any que nasqué el Marc), hi trobem el museu ubicat a la planta baixa de la Casa Duran, i que ha esdevingut un dels museus més visitats, molt més enllà de les fronteres municipals. Un museu on el contingut explica els triomfs i tot el que envolta aquest món de la moto.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 346, octubre 2025

Secció: El turista pregunta, pàg. 20.

Un Balcó Panoràmic- Revista SEGARRA, Núm. 340 abril 2025. El Turista Pregunta

 UN BALCÓ PANORÀMIC

En un temps no gaire llunyà, els carrers majors de pobles i ciutats, generalment, eren els més importants, i per això se'ls anomenava "major". Tanmateix en aquests últims anys han perdut bona part dels motius pels quals eren els "majors". Habitualment eren residència de persones representants d'entitats, càrrecs polítics, la rectoria, el degà, el síndic, etc. Avui encara s'hi observen i s'hi mantenen uns quants testimonis amb edificis i persones amb activitat comercial, intel.lectual, o judicial que el dignifiquen al més alt nivell.

Gairebé tots els itineraris turístics que efectuem passen pel carrer Major, i molts visitants observen i comenten el poc moviment de persones i activitats, i pregunten el perquè, tot i que molts també afirmen que hi ha molts pobles on també veuen el mateix context: poc moviment. Naturalment avui seria impossible ubicar-hi aquella activitat intel.lectual, comercial o festiva; la població és més nombrosa i la forma de viure ha canviat. 

Tanmateix és bo recordar aquell carrer Major pletòric d'activitat comercial, intel.lectual i política, i el gran paper que hi tenien els balcons que amb la seva perspectiva eren llocs per  contemplar i gaudir de l'"espectacle".

Al carrer Major hi ha un balcó que sobresurt de la mateixa casa i per tant la visió és llarguíssima i permet veure gairebé tot el carrer sense molestar ningú, i es conta que fou un regal del senyor de la casa a la seva esposa en un temps que no existia la televisió i hi havia poca ràdio, i per tant la vista des del balcó, amb el moviment comercial, intel.lectual o festiu era tot un món digne de ser gaudit. El balcó es coneix popularment com el de la senyora.

Sortosament el balcó encara hi és i ens fa reviure i recordar temps passats.

El progrés canvia les coses i els llocs, però els edificis importants encara hi són, i ens omple d'orgull tenir un carrer Major que no es veu com anys enrere, i per això al passar-hi turísticament ens sorprèn en tots els sentits. En el context actual seria gairebé impossible celebrar-hi el mercat setmanal que ocupa tot el carrer Guineguilda, la plaça Universitat, carrer i plaça Santa Anna i rambla Lluís Sanpere, però per contra al carrer Major tot l'any s'hi celebren activitats de tot tipus perquè compta amb els edificis adequats: la Casa Duran, Sant Agustí, la casa Dalmases, l'auditori municipal, la residència Mare Janer i Sant Joan, i en tots ells s'hi desenvolupen activitats culturals, econòmiques, residencials, musicals o comercials.

Quan ho comparem amb temps passats sembla talment com si no s'hi fes res, però són centenars de persones les que durant l'any deambulen pel carrer Major en un sentit o altre per diferents motius, i ho aniran fent com s'ha fet durant segles. Hem parlat del moviments interior del carrer però cal tenir presents les vistes panoràmiques del darrere de les cases-habitacle que donen tant a sol ponent com a sol ixent, i és un privilegi per als que hi viuen.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 340, abril 2025

Secció: El turista pregunta, pàg. 29.

El Campanar de Sant Antoni

 

EL CAMPANAR DE SANT ANTONI

Dir campanar a les dues columnes de totxo i una petita campana, pot semblar exagerat. Tanmateix l'església de Sant Antoni Abat de Cervera i el seu campanar tenen una de les històries més belles i velles de la ciutat. Ës veritat que el seu aspecte en general no hi ajuda gaire, motiu pel qual en una visita turística, un turista preguntà: "Vostè ens ha parlat d'un campanar alt, romànic, esvelt i, francament, no l'hem vist". Resposta: "És veritat. El motiu és perquè iniciem l'explicació a la façana principal (carrer General Güell) i la finalizarem al de Manuel Ibarra, on contemplarem què hi ha del campanar. 

La façana fou finalitzada el 1787, tot i que es pot veure una cariàtide amb la data de 1598; tota la façana es construí amb restes de construccions anteriors i fou llavors quan el crist que s'hi venera fou col.locat en un cambril de l'altar major i aquella església que fou consagrada el 1374 a Sant Antoni, seguí el seu pas dels anys, sota l'advocació del Sant Crist de Sant Antoni. Una imatge que segons la vella tradició fou trobada en una de les cambres que dos pelegrins hi pernoctaren una nit. Meravellats per la troballa, els confrares de l'església deduïren que una imatge de tan extraordinària bellesa i dimensions, i que en una sola nit esculpiren, no podia ser menys que de dos àngels pelegrins.

En el segle XIII el mal del foc, la pesta que vingué, produí molts morts i moltíssims malalts, i per paliar-ho, el 1389, Berenguer de Castelltort, un simple mercader, molt pròsper, això si, donà diners per aixecar el primer hospital que es construí a la península ibèrica per guarir aquest mal. Ja cap al 1400 la pesta s'extingí i els frares antonians marxaren a Barcelona i la casa continuà com a hostatge de transeünts.

S'hi dignificaren dues cambres  reials per al rei i la reina per poder-s'hi hostatjar al viatjar cap a Barcelona o cap a Lleida i, això comportava que molta noblesa s'afinqués a Cervera per allò de deixar-se veure o demanar algun favor.

Ja a l'exterior contemplem el campanar, que el 1847, en una guerra carlina, fou reduït en la seva alçada, atès que la Universitat, l'edifici veí, era en aquells anys una caserna de tropa i per evitar que des del campanar es pogués disparar contra ells, es rebaixà a l'alçada actual, tot i que en el seu moment s'hi col.locà els dos pilars de totxana i la campana, i el campanar continuà fins avui ferm i sòlid, donant testimoni i força a l'edifici que fou capella, hospital per guarir, hostatgeria de pelegrrins i de monarques, origen de la festa major, baluard militar i, fins avui, "notari" de bateigs, primeres comunions, casaments, defuncions... de centenars de cerverins i cerverines durant més de set segles.

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019, Pàg.47

El Carrer Burgos. Revista SEGARRA , Núm. 339, març 2025. El Turista Pregunta

 EL CARRER BURGOS

Una bona nit, explicava una part de la tercera guerra carlina i ens trobàvem a l'inici de la plaça Universitat cantonada amb el carrer Burgos, i a l'esmentar el nom del carrer un visitant d'entre el grup que fèiem l'itinerari preguntà: "Com és que Cervera té un carrer amb aquest nom?" I la resposta fou que aquest carrer tingué una importància molt notable en aquella guerra carlina que finalitzà el 1876. Ja feia més de quaranta anys que les dues forces enfrontades, és a dir, els partidaris de Carles M. Isidre de Borbó, coneguts com a carlins o carlistes i el partit dels liberals. Cervera ja s'havia mostrat liberal i el seu exèrcit controlava totalment l'edifici de la Universitat convertit en caserna, i a l'exterior, al carrer Burgos (avui més conegut com carrer Travesser) hi havia un regiment de tropa anomenat Burgos, origen d'aquest nom.

El comandant, de cognom Ballesteros, que controlava el baluard que representava la Universitat, la feu fortificar aparedant un tram a cada finestra i especialment les portes, amb partes esmerletades i espitlleres, on col.locà tambors per vigilar a dreta, a esquerra i al davant, a més de soldats que vigilaven les vint-i-quatre hores del dia; i per si això no fos prou, ordenà l'enderrocament de l'alçada d'algunes edificacions que sobrepassessin l'alçada de la Universitat, i així fou com el campanar de l'església de Sant Antoni quedà tal i com encara es veu avui, amb el magnífic campanar romànic rebaixat i que mai més s'ha recuperat.

Cal recordar que el comandant Ballesteros va ordenar a la Paeria  de Cervera que executés aquesta ordre. La Paeria, però, s'hi va negar i llavors el comandant proclamà un decret adreçat a la població per mobilitzar uns quants obrers, però no se'n va presentar ni un. Aleshores ho va ordenar als soldats i  l'església es va quedar sense el campanar i també sense la teulada.  La Universitat quedà malmesa i altres edificis també, i com sempre el que hem de lamentar és la pèrdua de persones innocents, mortes, perquè dos mandataris i l'estructura que arrosseguen provoquen una guerra, i sacrifiquen persones de totes les edats que per força hi han de participar.

Al finalitzar el conflicte bèl.lic queden les seqüeles; els morts, els ferits, les destruccions i el trist record dels llocs, com els carrers Combat (per això té aquest nom), que fou un escenari terrible en la lluita cos a cos, o Victòria, que es troba a tocar i està dedicat als guanyadors. Al carrer Combat hi havia un petit canó, situat al terrat d'una casa, que disparava contra l'enemic; l'impacte dels projectils es podien observar a la casa que feia cantonada entre l'avinguda Catalunya i el carrer Victòria, avui enderrocada per la construcció de ls rotonda actual. I també se'n poden observar actualment a la façana de la Universitat, a la torre que avui allotja la seu de la UNED.

Aquella guerra finaltzà i alguns noms de carrers quedaren per al record: Combat, Burgos, Victòria i també carrer Sòria, en record del nom d'un regiment militar. La Universitat quedà molt malmesa i fou un presidi fins que el 1887 es va cedir l'edifici als pares Claretians, els quals el van dignificar plenament i hi van adaptar un col.legi públic fins al juliol de  1936, quan passà a ser un hospital amb 750 llits; per aquest motiu va ser bombardejat i a partir de 1939 convertit en camp de concentració militar. Amb el pas dels anys, però, i fins avui, és un baluard de la cultura, l'ensenyament i la informació.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra, Núm. 339, març 2025

Secció: El turista pregunta, pàg. 22.

El Carrer Barcelona. Revista SEGARRA. Núm. 337, gener 2025. El Turista Pregunta

 El Carrer Barcelona

Una nit que realitzàvem un titnerari per l'exterior de Cervera, férem una aturada a tocar del riu Ondara des d'on es podia comtemplar, amb molta perspectiva, la ciutat protegida per la muralla, i també pels tres portals d'entrada, els quals s'anaren obrint d'acord a les noves formes de viatjar o transportar mercaderies. Cervera havia nascut cimbellada per protegir-se i protegir les persones que transportaven tota classe de mercaderies d'un lloc a un altre, i des d'aquell indret podíem observar el nivell on situaren els esmentats portals: el més planer, obert a l'actual plaça de Sant Cristòfol; el del mig, a l'actual plaça de Catalunya, i el dels Pous, el més elevat.

Cervera naixia a principis del segon mil.leni i es consolidava com a punt de referència i seguretat, ja que Lleida l'any 1149 ja fou el punt més avançat del Principat de Catalunya, i per tant el trànsit de persones i mercaderies s'intensificà i naturalment modernitzà. El portal més elevat, el dels Pous, ja no era adequat per a carros amb mula, i per això s'obrí el del la plaça de  Catalunya, més planer, i amb l'edificació i obertura del carrer Barcelona es va facilitar l'accés des del portal de Sant Cristòfol, on era més fàcil accedir-hi amb carros de mules i carruatges.

Llavors un participant de la ruta preguntà: "Per això el carrer es diu de Barcelona?" Resposta: per això i molts  altres motius. Amb l'adveniment del trànsit de carros, tartanes i carruatges sorgiren altres vies alternatives. És per això que Cervera va quedar molt apartada del trànsit general, ja que la vall de l'Ondara  era més planera i la feia servir el trànsit provinent de Barcelona o de Lleida. Tant si era per l'est com per l'oest, de forma natural Cervera  quedava  al marge de gairebé  tot el trànsit. El que venia de Barcelona, a l'arribar a Montmaneu seguia cap a Sant Antolí, Sant Pere dels Arquells, Vergós i, seguint el riu, cap a Tàrrega. Per tant Cervera quedava aïllada, i l'altre camí pla era Montmaneu, la Manresana, Guissona i el riu Sió, i per tant també quedava fora de la circulació per aquests camins.

Calia cercar solucions i es van fer proves per canviar la situació, com per exemple allotjar personatges i acompanyants. Es tancava el camí reial i es desviava el trànsit de compradors i venedors cap a dins de la vila, on un vigilant cobrava un peatge; però això eren mesures excepcionals i impopulars, i al tornar a la normalitat la vila quedava relativament aïllada i també molt perjudicada ecòmicament.

Ja el 1440 els paers de Cervera feren una petició al comte de Barcelona, Joan I, per tal que els camins s'anomenessin camí del blat Cervera-Barcelona, i fou un encert ja que Barcelona creixia fortament i per tant el consum, i a l'ensems s'acordà donar el sobremon a la Segarra com el graner de Catalunya.  A tot això al llarg dels anys s'hi afegiren les ametlles, les olives o la vinya, i també prosperaren les fàbriques de farina, pasta de sopa, vins i alcohols, galetes, oli, embotits o seleccionadores d'ametlles. Més endavant, el 1862, arribà el ferrocarril que amplià la prosperitat extraordinàriament, encara que també alguna guerra ho canvià tot, com la més recent, la del 1936-39, ja que un cop acabada els guanyadors optaren per un altre transport més contaminant: les carreteres, que actualment estan farcides de camions en detriment del ferrocarril. L'Estat espanyol és a la cua d'Europa en transport per ferrocarril, molt més econòmic i menys contaminant.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 337, gener 2025.

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 37

aforcat.blogspot.com

Medalla de la Ciutat- Publicada a la Revista PAERIA. Desembre 2024

 Medalla de la Ciutat

Publicada a la Revista PAERIA

L'activista cultural i intèrpret del Patrimoni Armand Forcat i Morros (Cervera 1929) ha estat la primera persona distingida amb la Medalla de la Ciutat, que va rebre en una acte públic a la Sala de Plens de la Paeria, el diumenge 17 de novembre.

L'atorgament de la medalla és una manifestació d'agraïment municipal per una actuació personal o col.lectiva en favor de la Ciutat que hagi tingut un ressó especial o una repercussió notable en els àmbits cultural, artístic, científic, econòmic, social, polític o esportiu.

És un dels honors, juntament amb els títols de fill predilecte i fill adoptiu, que la Paeria de Cervera preveu atorgar com a mostra de reconeixement.

Al Ple del passat 26 de setembre es va aprovar, per unanimitat, atorgar la Medalla de la Ciutat a Armand Forcat, com a mostra de reconeixement a la seva dilatada trajectòria com a activista cultural, intèrpret i divulgador del patrimoni a travès de les seves visites guiades, articles, llibres...

L'acte solemne del lliurament, que va omplir de públic la Sala de Plens, va anar a càrrec del paer en cap, Jan Pomés, i els regidors i regidores del Consistori Municipal.

També van tenir lloc les intervencions de la persona homenatjada, Armand Forcat; la seva filla Carme Forcat. i la Laia Pipó, en representació de L'Associació d'Intèrprets del Patrimoni de Cervera.

L'acte va concloure amb la signatura al Llibre d'Honor de la Paeria. És la segona ocasió que Armand Forcat té aquest privilegi, ja que també el va signar quan fou el pregoner de la Festa Major, el setembre del 2012.

L'acte íntegre es pot visualitzar al canal de Youtube de la Paeria.

També cal destacar que a l'inici va tenir lloc un toc de campanes de reconeixement, a càrrec de l'Agrupació Cultural Campaners de Cervera.

El toc de reconeixement. Revista SEGARRA Núm. 336, desembre 2024- El Turista Pregunta

 El Toc de Reconeixement

El propassat 17 de novembre es va fer un acte de reconeixement al saló de plens de la Paeria de la ciutat de Cervera, i en el moment que el paer en cap Jan Pomés feia el lliurament de la medalla, el grup de Campaners de Cervera posaren en moviment les campanes del campanar de Santa Maria per fer el Toc de Reconeixement a una persona, i fou llavors quan jo, per primera vegada, vaig preguntar: "Quan es crearen aquest toc i les seves particularitats?" I la resposta molt ben documentada me la va donar el grup de Campaners.

L'any 2012 es van commemorar els 90 anys del professor, editor, escriptor, poeta, etc, Ramon Turull (1922-2003), i el dia 17 d'abril d'aquell any va tenir lloc una ruta literària que finalitzà a la plaça Major amb un toc de campanes. El Centre Municipal de Cultura, que coordinava l'activitat, va proposar al grup de Campaners la possibilitat d'oferir un toc diferent aquell mateix dia, i els campaners no solament acceptaren de col.laborar-hi sinó que durant la junta del dia 12 d'abril acordaren personalitzar-lo en reconeixement a qui fou cerverí d'excepció, el Ramon Turull, i a la vegada deixaren establert aquest toc per a successives ocasions i circumstàncies en què els campaners creguin adient retre un especial record a persones o entitats que en puguin ser mereixedores. 

El toc és així: uns repicons donen pas a un bilandó curt i l'entrada en solitari de la campana Carranca, la qual, amb l'excepció del Seny Major, tindrà l'acompanyament de les quatre campanes restants, que de petita a gran van entrant en joc. La durada és la que es considera oportuna i el toc s'acaba en sentit invers al de l'entrada, ja que les quatre campanes van callant per deixar el protagonisme a la Carranca, per tal que tanqui en solitari aquest toc, el qual es repetirà en tres ocasions amb idèntica execució.

No oblidaré ami aquell 17 de novembre de 2024 i l'emoció que vaig experimentar al sentir els tocs de les campanes que tant estimo, en el moment que el paer en cap em feia entrega de la primera medalla de Cervera, i que tocaven per a mi!!! 

I una vegada més vull agrair a tot el consistori i l'acompanyament en aquest acte, així com també a la família, al grup de Campaners, a tantes persones que hi van assistir i a tantes que no però que m'ho han fet saber per diferents mitjans, i a Protocol de la Paeria per la perfecta organització.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 336, desembre 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 37

Medalla de la Ciutat- Publicada a la Revista SEGARRA

 Medalla de la Ciutat 

Publicada a la Revista SEGARRA  

Dins del Núm. 336 del desembre de 2024 a la seva pàgina 6 trobem la publicació del lliurament de la Medalla de la Ciutat a l´Armand Forcat, en la qual es fa esment de les paraules del Paer en cap Jan Pomés reconeixent que amb aquesta medalla es vol destacar la riquesa cultural de Cervera i el compromís de la Paeria en potenciar el seu valor turístic i patrimonial. 

L'homenatjat per la seva banda, va agrair el suport dels seus companys del CAT, de l'Associció d'Intèrprets del Patrimoni, als anteriors alcaldes i regidors de turisme i en acabat va subratllar l'estimació envers la ciutat que va heretar dels pares i germans.

Tanmateix al Núm. 335 de novembre, pàg 35 se'n fa resó del lliurament de la medalla en un to més humorístic, a la secció The Segarra Nius. La notícia parla de l'aparició a l'acte dels fans dels germans Márquez reclamant la medalla per als famosos  motoristes, que han fet més mèrits per a ser els guardonats. Donat que els fans del Márquez no eren tan nombrosos com els assistents a les visites guiades de l'Armand, els fans de les motos van acabar sortint de la sala amb cara de pomes agres.