VAIXELLS BOTES I CARRETELLS
A l'enseyar i explicar la història dels castells o cases senyorials de Cervera i de la Segarra, una de les estances que sempre hi trobem són els cellers, i no és estrany, doncs els cellers foren les dependències imprescindibles i importants per atendre les necessitats alimentàries de les persones, i amb les millors condicions possibles: verdures, fruites, carns cuites o fresques i, molt especialment, els vins, vinagres, misteles... És a dir els fuits de la vinya, no debades avui dia encara els pagesos utilitzen el terme vinya quan van a treballar la terra: "Vaig a la vinya, vinc de la vinya, he comprat una vinya". Però trobar vinya, és a dir ceps, a la Segarra no és gens fàcil, sigui per les circumstàncies climatològiques o per les laborals.
A Catalunya, afortunadament, les terres estan molt repartides, i encara que fos poques hectàrees, s'ha sabut sempre, amb molt esforç, enginy, tenacitat i sobretot estalvi, aconseguir el que es coneixia com les cinc collites per any: blat, ametlles, olives, ordi i vi. I això en una terra plena de pedres i en molts casos garrics, sense saber mai si la collita seria abundant o escadussera, i amb una climatologia generalment molt negativa.
Fins als anys 1960-70 els petits propietaris encara podrien contractar mossos, xicots que menjaven, dormien i treballaven en la mateixa casa dels propietaris, com si fossin de la família, i cobraven una quantitat anual.
En aquells anys sorgí la llei que regulava aquests treballadors que havien de ser empleats com a obrers, i conseqüentment els propietaris de 6, 8 o 12 ha. ja no podien pagar les despeses corresponents i per tant no podien llogar mossos, i llavors, sense la suficient mà d'obra una família no podia llaurar la terra, sembrar, collir ametlles, olives, raïms, esporgar, etcètera, i tot això comportà que es comencessin a tallar ametllers, oliveres i ceps, i la vinya i els cellers quedaren com a record d'altres temps on hi trobem els grans vaixells per al vi, les botes per al vinagre, els carretells per al vi bo, mistela, vi de missa...
Fa ben poc ensenyava i explicava el celler del Castell de Florejacs, on hi ha dos vaixells per al vi, amb una capacitat de 3000 litres cadascun!, les botes, els carretells..., quan visitant em preguntà: "Oi que ha dit vaixell assenyalant les dues grans botes?" I la resposta fou clara: efectivament, vaixells, i és que en català és vaixell, exactament com una embarcació marítima (barco en castellà). Contemplant el celler s'hi pot veure altres productes que es guardaven als cellers (fins que començaren a fabricar les neveres, frigorífics i congeladors) com la cansalada, les tupines per a la carn del porc, conserves de tomàquet, verdures, raïms i tomàquets de penjar. Ensenyar els cellers, els vaixells i les botes té per a mi una connotació molt especial, atès que el meu avi, fins que el seu cos li permeté, l'any 1933 (llavors no existia la jubilació), fou boter, molt a prop de l'estació del ferrocarril de Cervera, en un magatzem de l'actual carrer Vidal de Montpalau, número 49, un lloc que quan hi passo pel davant no puc deixar de recordar l'avi que hi reparava botes, barrals o portadores. També anava per les cases a fer o reparar vaixells, i això respon també als visitants quan veuen que els vaixells o segons quines botes no passen per les portes dels cellers, ni tan sols per les escales, i és que naturalment es construïen dins el propi celler.
A la part central dels vaixells sempre hi ha una obertura situada a la part més alta, la qual es veu tapada hermèticament amb una falca per aguantar-la: era la "finestra" per on, una vegada consumit tot el vi, s'entrava per netejar-lo i posar-hi el nou. L'obertura no és molt gran però en el seu moment s'hi introduïa el més prim o potser el més jove de la casa, que feia la neteja, i després es tancava hermèticament per guardar-hi el vi de la nova collita.
Autor: Armand Forcat aforcat.blogspot.com
Revista Segarra, Núm. 278, gener 2020.
Secció: El turista pregunta, pàg. 29
