UNA BIBLIOTECA SENSE LLIBRES
Durant més d'un segle la Universitat de Cervera fou l'única que funcionà a Catalunya, i l'antiga biblioteca universitària fou considereda com el màxim exponent del que ha de ser una biblioteca del més alt prestigi. La seva història, encara que dramàtica, és habitual atès que per als conqueridors és el principal enemic a batre. L'any 1714 finalitzà la Guerra de Successió i Catalunya (el Principat de Catalunya) finalment al cap dels anys, va quedar reduïda a quatre províncies de l'Estat espanyol (província en llenguatge de l'imperi romà volia dir territori conquerit). El rei de Castella, Felip V, proveït d'un poderós exercit, guanyà, arrasà i promulgà el Decreto de Nueva Planta para el Principado de Cataluña, que entre altres coses ordenava "cerrar todos los estudios generales i universidades de aquel Principado i erigir una de sola en sitio de menos concurso", que volia dir un lloc tranquil pero important, i Cervera tenia aquestes condicions. Després ordenà : "las leyes, usos, idioma i costumbres, seran las de Castilla".
Passen els anys i el 1808, durant la Guerra del Francès, l'exercit francès arrasa tot el que vol i la biblioteca universitària és destruïda totalment. Efectuant una visita a la universitat i conseqüentment a l'antiga biblioteca amb un grup turístic, algú em preguntà: "I ara per a què s'utilitza aquest espai?"
Doncs ara aquesta gran sala que allotjava la biblioteca universitària és un espai molt important de l'edifici, atès que s'hi celebren actes acadèmics, exàmens de la UNED, de l'Institut Antoni Torroja i molts d'altres relacionats amb la cultura i l'ensenyament, encara que no com a biblioteca. Tanmateix, però, en el conjunt de l'edfici universitari hi ha ubicades cinc biblioteques: la pública Josep Finestres, la de l'institut, la de la UNED, la de Barcelona i l'auxiliar de l'Arxiu Comarcal: tot un món al servei de l'estudi i la lectura.
Quan ensenyem la Universitat als grups turístics, sempre que no sigui en horari lectiu, tenim el privilegi d'entrar a l'antiga biblioteca i explicar-ne la seva història, i gaudir de l'admiració que provoca als visitants la magnitud de l'espai i la seva estructura i lluminositat natural que li donen les nombroses finestres i finestrons situats en tres de les quatre parets de la gran sala, la qual també ha tingut un gran paper en la història contemporània. En una de les parets laterals hi ha una placa de marbre que perpetua la reunió del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya el dia 26 de setembre de 1982, que per primera vegada en la seva història es reuní en sessió de treball fora de l'edifici de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El motiu ve de molt lluny, i és que l'any 1359, Pere III el Cerimoniós convocà Corts Catalanes a Cervera, i el dia 19 de desembre, els 74 diputats convocats a Corts fixen el nom definitiu de Generalitat de Catalunya i elegeixen Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, com a primer president de la institució, fet que suposava el naixement de la Generalitat. Així doncs, aquell dia 26 de setembre de 1982, i després de celebrada la sessió de treball del govern català, tots els seus membres i representants de totes les institucions catalanes s'encaminaren vers la muralla de Pere III per inaugurar la nova plaça de les Corts Catalanes i un monument obra de Josep M. Subirats que simbolitza el redreçament de la Generalitat, que fins aquell moment havia estat proscrita, prohibida i en bona part oblidada.
El monument consta de quatre columnes que simbolitzen la bandera catalana, tres de les quals inclinades i la quarta que està totalment vertical, i a la base de la qual hi diu: Naixença de la Generalitat. Cervera 1359, Pere III el Cerimoniós.
Autor: Armand Forcat aforcat.blogspot.com
REVISTA SEGARRA Núm. 285, setembre 2020. Secció: El Turista Pregunta, Pàg. 21
