Una Estrella Molt Comentada. REVISTA SEGARRA, Núm. 283, juliol 2020. El Turista Pregunta

UNA ESTRELLA MOLT COMENTADA

Florejacs, nucli que pertany al municipi de Torrefeta i Florejacs, té un conjunt d'atractius que el fan gairebé imprescindible per visitar-lo. Un d'ells és el seu castell. Fa trenta anys que els seus propietaris, la Sra. Rosari Balançó i el seu marit, el Sr. Robert Jaumandreu, el convertiren en el primer de la Segarra que es podia ensenyar al públic general i de llavors ençà, cada diumenge a les 11, les 12 i la 1, i també tots els dies de l'any amb cita prèvia, obre les seves portes. Milers de visitants han gaudit i descobert les diferents estances, la seva història i personatges de de l'any 1094, quan Galceran d'Arimany deixava en herència el castell al seu fill Pere i a la seva filla Arsenda. I així de pares a fills i sempre amb el mateix tronc familiar ha arribat als nostres dies amb el mobiliari familiar d'aquests segles, com també tota la seva història i vicissituds fins al moment actual, en què hi viu el Sr. Robert Jaumandreu i Balançó amb la seva família.

El castell fou edificat aprofitant la muralla que els íbers havien construït en el lloc que anomenaren Loraac ('lora' volia dir flor i 'ac' volia dir fortificació en alçada de la flor), fins que els romans el conqueriren i romanitzaren amb el nom Floreacus.

Visitant el castell es van descobrint els diferents estris, mobles, armes i construccions que testimonien les èpoques viscudes, i que recorden les guerres que també suportà. Potser la més significativa és la de Successió, que finalitzà el 1714. Els derrotats s'hagueren d'exiliar, atès que l'alternativa era presó o afusellament. Per aquest motiu, Joan Antoni de Ribera, senyor de Florejacs, s'exilià; fou lloctiment de Rafel de Casanova i per tant partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria. Li confiscaren el castell i no li retornaren fins uns anys després, quan ja era mort. La tenacitat de la família Jaumandreu-Balançó queda ben reflectida en el contingut del castell, amb la total conservació dels espais en tot el conjunt, des de la primera planta fins al final dels merlets de la torre de l'homenatge, de 21 metres d'alçada, passant pels salons, menjadors, dormitoris, capella, sala de música i els baixos, la garjola, celler, museu, passadís secret...

Molt sovint, a l'accedir a la segona planta per l'escalinata de pedra, després de la recepció del vestíbul, entrem a la sala de música, habilitada amb diferents mobles, també el festejador, i un gran piano de cua. A la part central del sostre hi destaca una làmpada de ferro forjat, la qual sempre desperta la curiositat dels visitants, perquè és de molt bona forja, però sobretot perquè té la forma d'una estrella de David, és a dir, dos triangles creuats (que es pot veure moltes vegades damunt de les banderes d'Israel quan donen notícies d'aquell país). No és estrany, doncs, que alguns visitants preguntin: ¨Com és que aquí al castell de Florejacs hi ha una estrella de David?¨. Ja fa uns quants anys, jo mateix vaig preguntar-ho al Sr. Jaumandreu, el qual en digué que probablement fou un encàrrec de la família al segle XVIII, al ferrer del poble (Florejacs tenia ferrer), però que no li coneixia cap reminiscència jueva.

A vegades el tema també fa que altres persones entrin a la conversa. Un bon dia un visitant preguntà sobre el significat de la làmpada, i un altre visitant assegurà que no significava una estrella de David, perquè segons ell aquesta estrella només té cinc puntes, i amb això ja tinguérem tema de discussió, i us puc assegurar que no es posaren d'acord. Personalment he anat a Israel més d'una vegada i sempre he vist l'estrella en infinitat de llocs amb sis puntes, formada per dos triangles creuats.

Autor: Armand Forcat.

REVISTA SEGARRA Núm. 283, juliol 2020. Secció El Turista Pregunta