En un tram del Ferrocarril. Revista SEGARRA, Núm. 287 novembre 2020. El Turista Pregunta

 EN UN TRAM DEL FERROCARRIL

L'any 1860 el ferrocarril arribà a Cervera, i l'estació ho feu dos anys després. Fou un gran esdeveniment, i també un fet extraordinàriament positiu per a la ciutat i per a tota la comarca, atès que el transport per carretera era pràcticament nul. El transport per ferrocarril agafà una empremta de gran envergadura amb mercaderies de tot tipus: gra, farina, vins, palla, adobs, bestiar... gairebé tot. De fet, quan es projectà el ferrocarril, en el tram d'influència de Cervera, les previsions foren que transportaria una mitjana de vint persones diàries i cinquanta quintars de càrrega! Segurament ningú, l'any 1860, es podia imaginar el que el ferrocarril protagonitzà en diferents períodes i en aquest tram.

Fa ben poc, en un itinerari turístic nocturn, i aturats amb el grup davant d'una placa amb text i fotografies on es fa referència al que fou aquest lloc els anys 1938, 39 i 40, una persona del grup preguntà: "Ens pot explicar quelcom d'aquest lloc?" Sí, vaig respondre, i més recordant unes quantes vicissituds viscudes personalment en aquest sector. 

L'any 1938 (jo tenia 9 anys) la canalla de l'entorn (l'avinguda Catalunya finalitzava aproximadament on avui hi ha el carrer Girona) teníem com a gran distracció anar davant del magatzem d'adobs al qual arribava un ramal de la via del ferrocarril des del moll de l'estació, i on vagons carregats d'adob arribaven davant del magatzem per posteriorment ser distribuits a la pagesia. El nostre al.licient era contemplar com de la part més alta del magatzem i mitjançant un carril aeri apareixia una vagoneta que baixava verticalment fins a sobre el vagó del tren, s'omplia d'adob i iniciava el retorn a l'interior del magatzem, on deixava anar la càrrega, i tot automàtic! Per a nosaltres això era un gaudi extraordinari. 

Una altra situació o experiència encara que molt trista fou quan l'any 1939 a la parcel.la de la dreta, a tocar del mateix magatzem de la Cros, instal.laren un camp de presoners envoltat de filferro on s'hi ubicaren uns centenars de soldats republicans capturats per l'exèrcit de Franco, alguns dels quals, molt assedegats, ens donaven les cantimplores perquè anéssim a la font de l'¨arrabal¨(avinguda Catalunya amb el carrer Combat) i els les retornéssim plenes d'aigua. Recordo que alguns intentaren donar-me unes monedes d'agraïment, i cal recordar que estaven a sol i serena, és a dir, sense teulada! I a més tot l'entorn estava molt cobert de polsim del nitrat de quan es descarregaven els vagons del ferrocarril al magatzem, cosa que encara provocava més set.

L'any 1944, la Segona Guerra Mundial ja avançava cap al final i els aliats anaven recuperant territoris europeus fins aquell moment ocupats per l'exèrcit alemany.

Durant els anys 1940, 41 i 42 ja es podien veure imatges de com aquells soldats entraven victoriosos i de forma estrident i espectacular a ciutats i països europeus que ocupaven militarment: Bèlgica, Holanda, Polònia, França, etc. Per això, quan l'agost de 1944 a Cervera saltà la notícia que a l'estació del tren hi havia centenars de soldats alemanys, molta gent s'hi apropà per veure'ls, i no cal dir la canalla. I efectivament eren soldats alemanys que per evitar caure presoners dels aliats creuaren la frontera i arribaren fins a Cervera, dormiren a la Universitat i l'endemà, amb altres presoners alemanys procedents de Girona, foren traslladats en ferrocarril a Miranda de Duero, fins al final de la guerra, i posteriorment repatriats a Alemanya. 

Han passat 160 anys i el tren ha anat circulant i protagonitzant molts fets històrics. Tot i que per moltes i diferents circumstàncies, actualment i en el mateix tram, transporta gairebé el mateix que en els seus inicis, quan es projectà: vint persones i cinquanta quintars de càrrega.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

REVISTA SEGARRA, Núm. 287 novembre 2020. Secció El Turista Pregunta, pàg. 21.

A l'Aranyó. Revista SEGARRA, Núm 286, octubre 2020. El Turista Pregunta

 A L'ARANYÓ

Habitualment fem un itinerari turístic per la Segarra amb el títol de Ruta pels Castells. La sortida s'inicia a Cervera i fem la primera aturada a Montcortès, i tot seguit anem cap a l'Aranyó, Pelagalls (per l'església romànica del 1068), les Pallargues, Concabella, Florejacs, Tarroja i tornada a Cervera, amb una durada de tres hores i mitja.  És clar que no entrem a tots els castells, ni tots són visitables, ni el temps programat donaria per fer-ho; tanmateix visitem per dintre el castell del Florejacs. 

Catalunya és terra de castells i precisament la comarca de la Segarra és la que compta amb més castells. Aquest context ens ve donat per la pròpia història, no debades la Segarra fou terra de frontera, atès que l'enemic  venia de ponent. Per això i durant uns anys el territori que teníem a tocar en direcció a ponent fou terra de ningú, ja que un temps era dels uns i un temps dels altres. L'any 1149, però, Lleida fou conquerida als musulmans, i llavors els 60 quilòmetres de distància amb la nostra comarca esdevingueren una terra de pau. Una bona part d'aquells castells i recintes emmurallats es transformaren en gran cases per poder-hi viure, i a l'ensems les terres ja es podien treballar i es van consolidar els nuclis habitats al voltant dels castells. És cert que tots els castells tenien una història en comú: protegir i defensar el territori. Al llarg dels segles, però, les diferents guerres que hagueren de suportar els han configurat unes diferències ben notables, segons la seva situació geogràfica, l'administració individual o la diferència de la terra cultivable, encara que tota de secà. Una altra cosa són els interiors, on s'hi poden apreciar les diferències que les vicissituds de la història han plantat sobre el conjunt del territori. 

En l'aturada que fem a l'Aranyó, un dels atractius són els anomenats Pallers de Pedra, que ja hem explicat en un altre article. Només per recordar-ho direm que són dues grans roques de pedra en forma de paller, que segons la tradició eren de palla, però per un càstig diví i per castigar la gasiveria del seu amo van ser convertits en pedra, i tot per no donar aixopluc a un pobre que li demanà dormir al paller en una nit molt freda.

Segurament, però, el motiu que fa obligatòria la visita a l'Aranyó és la presència a l'entrada del poble d'una figura a mida natural de l'escriptor Manuel de Pedrolo. Un bon dia, acompanyant un grup de joves de l'institut de Cervera, al baixar de l'autocar un em preguntà: Qui és el personatge? Doncs és en Manuel de Pedrolo. La pregunta no em sorprengué, atès que durant molts anys, massa, i a causa de l'última dictadura (1939-75), fou un escriptor molt prohibit en tot l'àmbit de l'Estat espanyol. Tanmateix, fora d'aquest territori era ben conegut, i en part famós en diferents països, per la publicació de nombrosos llibres, articles, obres teatrals, etc., i tot traduït de l'idioma català, atès que ell així ho escrivia. Fou defensor amb totes les consequêncies de la llenga pròpia i de Catalunya, i precisament aquest fou el principal motiu pel qual la premsa estatal no se'n feia ressò, ja que no era estimat per les autoritats d'aquells època. Tot i així, arreu del món era molt llegit i les seves obres representades en els millors teatres i durant molts anys.

Manuel de Pedrolo nasqué l'any 1918 al castell de l'Aranyó, tal i com ho indica la placa de marbre fixada al costat de la porta d'entrada del castell. També amb motiu d'un homenatge que li férem, a més de la placa esmentada es descobrí una altra placa a la plaça del poble amb el títol de plaça de Manuel de Pedrolo. També és bo recordar que la família Pedrolo tenia casa i residència al carrer Major de Cervera durant molts anys.

Autor: Armand Forcat. aforcat.blogspot.com

REVISTA SEGARRA, Núm. 286, octubre 2020. Secció: El Turista Pregunta, pâg. 29