A L'ARANYÓ
Habitualment fem un itinerari turístic per la Segarra amb el títol de Ruta pels Castells. La sortida s'inicia a Cervera i fem la primera aturada a Montcortès, i tot seguit anem cap a l'Aranyó, Pelagalls (per l'església romànica del 1068), les Pallargues, Concabella, Florejacs, Tarroja i tornada a Cervera, amb una durada de tres hores i mitja. És clar que no entrem a tots els castells, ni tots són visitables, ni el temps programat donaria per fer-ho; tanmateix visitem per dintre el castell del Florejacs.
Catalunya és terra de castells i precisament la comarca de la Segarra és la que compta amb més castells. Aquest context ens ve donat per la pròpia història, no debades la Segarra fou terra de frontera, atès que l'enemic venia de ponent. Per això i durant uns anys el territori que teníem a tocar en direcció a ponent fou terra de ningú, ja que un temps era dels uns i un temps dels altres. L'any 1149, però, Lleida fou conquerida als musulmans, i llavors els 60 quilòmetres de distància amb la nostra comarca esdevingueren una terra de pau. Una bona part d'aquells castells i recintes emmurallats es transformaren en gran cases per poder-hi viure, i a l'ensems les terres ja es podien treballar i es van consolidar els nuclis habitats al voltant dels castells. És cert que tots els castells tenien una història en comú: protegir i defensar el territori. Al llarg dels segles, però, les diferents guerres que hagueren de suportar els han configurat unes diferències ben notables, segons la seva situació geogràfica, l'administració individual o la diferència de la terra cultivable, encara que tota de secà. Una altra cosa són els interiors, on s'hi poden apreciar les diferències que les vicissituds de la història han plantat sobre el conjunt del territori.
En l'aturada que fem a l'Aranyó, un dels atractius són els anomenats Pallers de Pedra, que ja hem explicat en un altre article. Només per recordar-ho direm que són dues grans roques de pedra en forma de paller, que segons la tradició eren de palla, però per un càstig diví i per castigar la gasiveria del seu amo van ser convertits en pedra, i tot per no donar aixopluc a un pobre que li demanà dormir al paller en una nit molt freda.
Segurament, però, el motiu que fa obligatòria la visita a l'Aranyó és la presència a l'entrada del poble d'una figura a mida natural de l'escriptor Manuel de Pedrolo. Un bon dia, acompanyant un grup de joves de l'institut de Cervera, al baixar de l'autocar un em preguntà: Qui és el personatge? Doncs és en Manuel de Pedrolo. La pregunta no em sorprengué, atès que durant molts anys, massa, i a causa de l'última dictadura (1939-75), fou un escriptor molt prohibit en tot l'àmbit de l'Estat espanyol. Tanmateix, fora d'aquest territori era ben conegut, i en part famós en diferents països, per la publicació de nombrosos llibres, articles, obres teatrals, etc., i tot traduït de l'idioma català, atès que ell així ho escrivia. Fou defensor amb totes les consequêncies de la llenga pròpia i de Catalunya, i precisament aquest fou el principal motiu pel qual la premsa estatal no se'n feia ressò, ja que no era estimat per les autoritats d'aquells època. Tot i així, arreu del món era molt llegit i les seves obres representades en els millors teatres i durant molts anys.
Manuel de Pedrolo nasqué l'any 1918 al castell de l'Aranyó, tal i com ho indica la placa de marbre fixada al costat de la porta d'entrada del castell. També amb motiu d'un homenatge que li férem, a més de la placa esmentada es descobrí una altra placa a la plaça del poble amb el títol de plaça de Manuel de Pedrolo. També és bo recordar que la família Pedrolo tenia casa i residència al carrer Major de Cervera durant molts anys.
Autor: Armand Forcat. aforcat.blogspot.com
REVISTA SEGARRA, Núm. 286, octubre 2020. Secció: El Turista Pregunta, pâg. 29
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada