Els Cellers
Durant segles els cellers particulars han estat estances molt valorades, essencialment per a conservació d'aliments, i no cal dir que també de tots els productes derivats de la vinya.
Lògicament, a les cases de les famílies pageses eren imprescindibles, atès que la pagesia treballava i elaborava productes, i no solament per al consum propi, ja que tot l'exedent es venia a la indústria de vins i alcohols o a particulars.
Si ens situem segles enrere, on trobem grans cellers és als castells, on hi ha els grans vaixells per al vi blanc i per al vi negre, amb capacitats de 3.000 litres, així com les botes per al vinagre o els carretells per al vi "bo". En definitiva lloc per a tot el que aquelles llargues fileres de ceps produïen.
Un bon dia ensenyàvem turísticament el castell de les Sitges i, naturalment, el celler, com a tot als castells, és molt gran, amb els vaixells, les botes i espai necessari per guardar tot el que necessita una temperatura fresca i uniforme durant tot l'any. A la vista del celler fem observar que no hi ha finestres, i llavors sorgeix la pregunta: "Per què no n'hi ha?" I la resposta és perquè la claror no era bona per als productes; així mateix fem notar que el terra que és de terra, i el motiu no és altre que al deambular pel celler no hi hagués soroll, ja que el vi si sent soroll es pica i es torna agre. A l'entrar, més ben dit al baixar a veure un celler, ho té la sensació de visitar un dells llocs més importants del castell, ja que era la base de la subsistència en temps de guerra i penúria, però també per l'esforç que significava construir-lo.
El de les Sitges, per exemple, està buidat en la mateixa roca, i hi ha uns quants metres de profunditat, sembla una mina!!! I afilerats a un costat hi ha els vaixells, botes... Llavors sorgeix una altra lògica pregunta: "I per on entraren aquests vaixells i botes tan grans?" I la lògica resposta és que portaven les peces i es construïen a dins del celler. Cal observar que a la part alta dels vaixells hi ha una obertura bastant notable, suficient per poder-hi entrar, perquè un cop exhaurit el vi calia netejar-lo per posar-hi el nou, cosa que generalment feia el més jove i més prim de la casa, per poder passar per aquella obertura que es feia el més petita posible.
Cal recordar que a Cervera, el dia 3 de desembre de 1938, a l'1 del migdia, l'avinguda Catalunya fou bombardejada per una esquadrilla de nou avions, i en setze segons moriren 46 persones i més de 70 quedaren ferides. És al parlar de cellers que em recorda el protagonisme que tingueren en aquella guerra, i també recordo que avui només quedem tres persones de les que sobrevisquèrem a aquell bombardeig: l'Encarnació, el Josep i jo.
Autor: Armand Forcat
Revista SEGARRA Núm. 303, març 2022
Secció El Turista Pregunta. Pàg. 15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada