Els Cellers- Revista SEGARRA, Núm. 303, març 2022- El Turista Pregunta

 Els Cellers

Durant segles els cellers particulars han estat estances molt valorades, essencialment per a conservació d'aliments, i no cal dir que també de tots els productes derivats de la vinya.

Lògicament, a les cases de les famílies pageses eren imprescindibles, atès que la pagesia treballava i elaborava productes, i no solament per al consum propi, ja que tot l'exedent es venia a la indústria de vins i alcohols o a particulars.

Si ens situem segles enrere, on trobem grans cellers és als castells, on hi ha els grans vaixells per al vi blanc i per al vi negre, amb capacitats de 3.000 litres, així com les botes per al vinagre o els carretells per al vi "bo". En definitiva lloc per a tot el que aquelles llargues fileres de ceps produïen. 

Un bon dia ensenyàvem turísticament el castell de les Sitges i, naturalment, el celler, com a tot als castells, és molt gran, amb els vaixells, les botes i espai necessari per guardar tot el que necessita una temperatura fresca i uniforme durant tot l'any. A la vista del celler fem observar que no hi ha finestres, i llavors sorgeix la pregunta: "Per què no n'hi ha?" I la resposta és perquè la claror no era bona per als productes; així mateix fem notar que el terra que és de terra, i el motiu no és altre que al deambular pel celler no hi hagués soroll, ja que el vi si sent soroll es pica i es torna agre. A l'entrar, més ben dit al baixar a veure un celler, ho té la sensació de visitar un dells llocs més importants del castell, ja que era la base de la subsistència en temps de guerra i penúria, però també per l'esforç que significava construir-lo. 

El de les Sitges, per exemple, està buidat en la mateixa roca, i hi ha uns quants metres de profunditat, sembla una mina!!! I afilerats a un costat hi ha els vaixells, botes... Llavors sorgeix una altra lògica pregunta: "I per on entraren aquests vaixells i botes tan grans?" I la lògica resposta és que portaven les peces i es construïen a dins del celler. Cal observar que a la part alta dels vaixells hi ha una obertura bastant notable, suficient per poder-hi entrar, perquè un cop exhaurit el vi calia netejar-lo per posar-hi el nou, cosa que generalment feia el més jove i més prim de la casa, per poder passar per aquella obertura que es feia el més petita posible. 

Aquest món dels vaixells, botes, portadores, barrals... a casa meva es visqué molt de prop, ja que el meu avi fou boter fins a l'any 1933, al carrer dels magatzems (Vidal de Montpalau), on encara hi ha el magatzem. Segurament tot aquest món influí en el meu pare quan feu construir una casa a l'avinguda Catalunya on anàrem a viure l'any 1936: una casa amb tot els espais adequats per disposar de gallines i conills, però sobretot amb un celler.  Feu obrir un gran clot a cel obert que revestiren de pedra, amb una paret central que el dividia en dos, i un cop cobert, un espai fou cisterna per recollir l'aigua de pluja i l'altre el celler! I evidentment fresc, ja que la mateixa aigua de la cisterna mantenia el celler a la temperatura adequada per guardar productes del porc, conserves de l'hort, l'oli, etc. Fer un celler fou una decisió molt encertada, ja que el 18 de juliol de 1936 esclatà una guerra que durà tres anys, i puc assegurar que el celler fou una estança cabdal en tots els sentits: primer per seguretat física, i segon per guardar tot el que es podia, ja que faltava de tot.

Cal recordar que a Cervera, el dia 3 de desembre de 1938, a l'1 del migdia, l'avinguda Catalunya fou bombardejada per una esquadrilla de nou avions, i en setze segons moriren 46 persones i més de 70 quedaren ferides. És al parlar de cellers que em recorda el protagonisme que tingueren en aquella guerra, i també recordo que avui només quedem tres persones de les que sobrevisquèrem a aquell bombardeig: l'Encarnació, el Josep i jo.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 303, març 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 15