Un Camp d'Aviació Militar
Era l'any 1937, en plena Guerra Civil, quan s'iniciaren les obres per construír un camp d'aviació militar amb dues pistes d'aterratge d'uns mil metres cadascuna, prop de l'Aranyó, encara que generalment es coneix com el camp d'aviació de Cervera. Actualment s'hi pot veure la base de tres edificis i, davant mateix, les dues entrades i sortides d'un refugi amb capacitat per a 300 persones.
Quan fem la ruta turística dels castells de la Segarra, un cop hem vist el castell de l'Aranyó, retornem a la carretera que va de Cervera a Agramunt, i a pocs metres trobem l'indicador de l'esmentat camp d'aviació. Al fer-ne el comentari a tothom li interessa conèixer-lo, tot i que no forma part de la història dels castells, però sí de la història més recent, la de la Guerra Civil (1936-39), que les generacions actuals han viscut directament o conegut mitjançant familiars o gent propera. I pregunten si es pot veure. Lògicament no està tot com era en aquells anys, ja que el que foren les pistes d'aterratge avui estan sembrades d'ordi, però les bases de les dependències, els cartells explicatius i especialment el refugi, que ha estat totalment rehabilitat, provoquen una allau de fotografies. La gent pot llegir els cartells que expliquen molt dignament el que fou aquell lloc durant la Guerra Civil.
Crec fermament que és molt important, sobretot per a les persones joves, poder veure dependències i instal.lacions relacionades amb aquella guerra i comparar el paisatge actual amb aquell passat.
És cert que hi ha un refugi, però és que els anys 37, 38 i 39 queien bombes!!! Ara aquelles pistes d'aterratge són un mar de verd intens de cereal, i davant i entremig del que foren les dependències militars hi ha unes magnífiques alzines, amb la part posterior tota verda!!! Per tot això i més crec que és bo que joves i grans ho vegin. Personalment, amb la meva dona i els nostres nets i netes hem resseguit amb la rulot bona part d'Europa, i hem vist tot el Desembarcament de Normandia de l'any 1948, els cementiris pplens de soldats americans, francesos, anglesos, canadencs, alemanys..., i també els camps d'extermini de Dachau a Alemanya, el de Mauthausen a Àustria o Auschwitz a Polònia.
És sorprenent la gran quantitat d'autocars que porten nens i nenes d'esdat escolar a visitar aquests llocs. També els nostres nets han gaudit, i molt, visitant el parc d'atraccions més antic del món, el Tívoli de Copenhaguen a Dinamarca, el Prater de Viena, amb la sínia més gran del món; el Trinity College de Dublín (Irlanda); els castells i palaus del Loira a França, i els castells i palaus de Baviera. Està clar que els viatges són per gaudir, conèixer, admirar i comparar, i això val per totes les edats. I sense anar tan lluny, han vist l'alcàsser de Toledo, on moriren tants durant la Guerra Civil, però també la magnífica catedral; i també el poble de Belchite, totalment arrasat durant la Guerra Civil, i més a prop la serra de Pàndols i la de Cavalls, testimonis de la cruenta i tristament famosa batalla de l'Ebre; també hem vist el poble vell de Corbera d'Ebre, totalment arrasat per les bombes (exactament com els pobles d'Ucraïna que veiem cada dia).
Però també hem vist el castell de Miravet i el de Tortosa i la seva catedral, i més a prop encara amb nens i nenes dels col.legis de Cervera hem recordat els bombardeigs a Cervera i els refugis de la Guerra Civil, alhora que hem visitat el palau de la Paeria, la Taula de Canvi, el pou de gel, l'església de Santa Maria, la muralla, o hem anat fins el cementiri on els nens i nenes o nois i noies han llegit, al peu de la fosa comuna, fitxes de les persones mortes de totes les edats (500), i han contemplat l'ametller simbòlic que hi ha al final de la fossa, i finalment hem anat al panteó on hi ha enterrat el poeta cerverí Josep Solsona, i on gravat a la pedra hi ha un fragment del seu poemari que resumeix el que intento explicar en el meu escrit: "Els ametllers florits m'han donat pau, a la vesprada, quan l'amor és tendre. I m'he quedat mirant el cel, tan blau, que em diu que no pas tot es torna cendra".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada