EL CASAL
A l'acompanyar turistes per diferents llocs de la ciutat de Cervera, sempre trobem dades, dates i edificis que destaquen molt entre els altres i que desperten l'atenció dels visitants, i això vol dir preguntes. Quan deixem Cap Corral i entrem a la plaça Santa Anna, al veure la façana del Casal de Cervera, pregunten: "Què és el Casal de Cervera?" I és clar, la resposta pot ser molt curta o llarguíssima. El Casal de Cervera, personalment per a mi, té connotacions històriques, ja que l'any 2022 i durant quatre anys vaig ser-ne vocal de cultura, però sobretot familiars. L'any 1925 el Casal es fundà per promoure la cultura, l'esbarjo i l'esport, i el primer president fou el meu padrí, l'Armand Llamas, propietari de la impremta Minerva, primer al carrer Major i actualment a l'avinguda del Polígon Industrial.
El Casal de Cervera ho té tot d'acord amb l'objectiu amb que es creà, i era i és un punt de trobament per a totes les edats, ja sigui per cultura, esbarjo, esport o celebració, i només cal mirar el bagatge que al llarg de 98 anys ha desenvolupat i que ho continua fent.
L'esport sempre ha estat present al Casal. Fa molts anys, quan el camp de futbol estava situat a la Pineda, al final de l'avinguda Catalunya, i no tenia vestidors per als jugadors, el Casal habilità un espai per tenir-ne i així els jugadors, un cop equipats, anaven a peu fins al camp a jugar el partit, i al finalitzar-lo retornaven per l'avinguda Catalunya, el passeig del Portalet i la Plaça Santa Anna, acompanyats sempre per molts aficionats que feien el mateix recorregut. I al Casal s'iniciava la tertúlia i la discussió de les jugades del partit!
Entremig de les nombroses activitats sempre hi ha estat present la gran cafeteria, i fa uns anys també un restaurant.
És molt bo recordar que La Passió de Cervera inicià les seves representacions l'any 1481 a l'església de Santa Maria, fins que el Concili de Trento (segle XVI) determinà que no es fessin representacions a l'interior dels temples. Llavors començà a representar-se en alguns carrers i altres espais. El 1935 es va començar a representar al Teatre Principal, avui en dia desaparegut. Finalitzada la Guerra Civil es reprengueren les representacions però al Casal (on sinó?), fins al 1962; fou un període de temps on La Passió agafà una embrazida en tots els aspectes, amb riuades d'espectadors que ompliren a vessar durant dues dècades el teatre del Casal, amb un escenari que incorporava totes les tecnologies més modernes d'aquell temps. Així, durant tots els dies festius de la Quaresma, la ciutat vivia un ambient multitudinari: a l'estació del ferrocarril hi arribava el tren ple d'espectadors que s'encaminaven vers el Casal, on omplien el teatre de gom a gom; no cal dir que una de les atraccions per a tothom era el retorn a l'estació o a la parada d'autocars un cop acabada la representació.
Al Casal hi ha hagut moltes més activitats que les esmentades en aquest escrit, però són una mostra que és una casa plena de vida i d'acord al projecte dels seus fundadors. Ha passat un segle i avui podem felicitar aquelles persones que tingueren l'encert de fundar el Casal a la Plaça Santa Anna, la plaça més sardanista de totes les places.
