Un Premsot o Premsa de Caragol
Quan ensenyem els castells de la Segarra generalment sorgeixen preguntes relacionades amb l'agricultura, i això és normal. La primera finalitat de la construcció d'un castell era la protecció i defensa del territori i de la seva gent, una gent que majoritàriament treballava la terra, i és per això que dintre de cada castell trobem molt marcades les activitats agrícoles, ja que les terres que l'envoltaven es cultivaven per a la pròpia substistència del castell i dels habitats que poblaven la zona.
Així doncs, al castell hi ha espitlleres, merlets, torres, permòdols o matacans per a la seva defensa, però també forn per coure el pa i altres productes, pastera, vaixells per als vins, rasclets, reus, sedassos, trills, carros...
Un dels exemples que tenim a la comarca és el castell de les Sitges, preparat fermament per a la defensa i també per poder-hi viure les famílies; en aquest castell hi notem el pas dels segles i les vicissituds que s'hi han viscut i que hi han deixat petjada des del segle XII, quan n'era propietària la família Cervelló. Cal recordar que fins al 1149, quan fou conquerida Lleida als musulmans, les seves ràtzies arribaven fins a la Segarra, amb alguna collita cremada o robatoris als corrals. I vingueren altres guerres i la pitjor potser fou la que provocà Felipe V, coneguda com la Guerra de Successió, que arrasà tot el Principat de Catalunya, imposà els decrets de Nova Planta i ordenà que a tots els que durant aquella guerra s'haguessin mostrat favorables a l'arxiduc Carles, se'ls confisquessin les seves propietats. És per això que el castell de les Sitges i també el de Florejacs, molt proper, foren confiscats, a part que els propietaris hagueren d'exiliar-se durant deu anys. Per tant, aquests castells han viscut èpoques bones, no tan bones i també de molt dolentes, i malgrat tot alguns propietaris han pogut mantenir-los actius d'alguna manera, especialment en els últims trenta anys amb el turisme, les visites i donant a conèixer la història, costums, tradicions i formes de vida d'aquests últims mil anys.
Fins als anys 70 (1970) el paisatge segarrenc mostrava cinc collites; blat, ordi, ametlles, olives i vinya. Durant el temps de la verema a cada casa de pagès, algunes al carrer i altres a l'entrada de casa, s'hi bastien uns tancats de fusta a quatre bandes de 30 a 40 cm d'alçada i a redós de la tapa d'un cup, i en aquell tancat s'hi abocava el raïm on era xafat amb els peus dels pagesos i pageses, i un cop xafat el posaven al cup, on ben tapat s'esperava uns dies per tal que fermentés i es tornés vi, el qual era trascolat del cup als vaixells i les botes per al seu consum. De tot aquest procés en quedava la brosta, és a dir, el tronc del raïm i la pellofa, i és aquí quan un visitant del castell de les Sitges, al veure el premsot, preguntà; "Què és aquest carro?" (doncs porta rodes).
Llavors, un cop explicat el procés que ha seguit el raïm per transformar-se en vi i que només en queda la brosta (el tronc i alguna pellofa), expliquem que enlloc de llençar-la s'aprofitava per produir un líquid més potent que el vi, per exemple l'alcohol, i per això calia disposar d'un premsot o premsa de cargol, que exprimia al màxim. Naturalment no tothom disposava de premsot, motiu pel qual hi havia empresaris o pagesos que sí que en tenien, i a més amb rodes per al seu trasllat per tal de llogar-lo a les cases on tenien brosta per premsar. La posaven dins el cilindre i era pressionada al màxim mitjançant les dues barres que accionaven dos premsaires que feien baixar la femella per la rosca fins a arribar al punt més baix, moment en què el producte havia estat premsat fins a donar l'última gota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada