L'Antic Forn. Revista SEGARRA, Núm. 322, octubre 2023- El Turista Pregunta

 L'Antic Forn

Fa uns dies parlava amb un grup de visitants de quan el pa era cuit amb llenya, i encara que donava tots els detalls en l'explicació, crec que hi mancava una fotografia del forn, que actualment es troba ubicat dins d'un extraordinari restaurant anomenat l'Antic Forn. A banda de menjar's´hi molt bé, evoca aquell temps en què el pa era cuit amb llenya. Es posaven els feixos de llenya a l'interior del forn i es regulava el foc per tal que no cremés ni ràpidament ni molt a poc a poc. Un cop tot consumit quedava la cendra que calia retirar de l'interior del forn, la qual també era venuda a particulars per blanquejar la roba o coure el llegum, especialment guixes, cigrons o llenties, ja que sempre es tractava d'aprofitar-ho tot. És sabut que si un foc respira crema més de pressa i si no respira s'ofega, per això a la xemeneia del fum hi havia una tanca que en regulava la sortida, perquè la pedra estigués suficientment calenta per coure fins a tres fornades de pa: la primera dels pans de 1,5 kg, després les barres i pans petits, i finalment els llonguets, pans de Viena, coques i algun panadó quan l'esclafor de la pedra ja anava minvant. Es buscava treure el major rendiment d'aquells feixos de llenya que cremaven fins a convertir-se en cendra.

Però al veure el forn la sorpresa fou extraordinària, ja que si bé tota la concavitat i la base són de pedra, en aquest cas és de planta rodona i giratòria, i es mou a la velocitat desitjada mitjançant un volant situat al davant i sota la porta d'accés al forn. Es tracta d'un conjunt destinat a coure el pa a la perfecció, per enfornar o desenfornar quan està cuit. Tot el procés per elaborar el pa era més fàcil, ja que els forners només necessitaven una pala relativament curta, tant per posar el pa a coure com per treure'l cuit, i no cal dir que també per recollir la cendra. En general, amb els mitjans de què disposaven, els oficis no eren fàcils i els forners havien der ser forçuts.

El meu pare entrà a treballar a la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca fins a la seva jubilació; treballava a la secció que es deia de "l'empaca" i cada quatre minuts li arribaven 100 kg de farina que omplien una saca, la desenganxava d'on l'havia fixat i la col.locava en un carretó de dues rodes, i tot seguit hi posava una altra saca buida que s'omplia. Mentre pesava la saca, amb un lliurador afegia o treia uns grams per tal d'assegurar els 100 kg, després la cosia i deixava dos "becs" per carregar-la o descarregar-la i encolava una etiqueta on hi deia Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca. Un cop plena portava la saca a la sala-magatzem, i transcorreguts els quatre minuts que durava aquest procés, la saca penjada prèviament ja estava plena i calia iniciar una altra vegada el procediment descrit.

És clar que feia un gran esforç, per això cobrava 4 pessetes més a la setmana, en total 54 quan els altres en cobraven 50. He explicat això per significar que les saques de farina pesaven 100 kg!!! Per això deixava els dos "becs" per carregar-les i descaregar-les dels carros que les repartien pels forns o entre alguns pagesos que en tenien de propi. Eren temps que deambulant pels carrers trobaves piles de llenya, i això era indicatiu que allà hi havia un forn de pa. També era molt habitual veure pels carrers els carros arrossegats per mules que transportaven saques de farina i moltes coses més; eren de les agències dels Montagut, Gabarró o Cularsa, per citar-ne algunes, que des de diferents llocs com la farinera, magatzems o el ferrocarril repartien a domicili.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 322, octubre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15