El Casal. Revista SEGARRA- Núm. 317, maig 2023. El Turista Pregunta

 

EL CASAL

A l'acompanyar turistes per diferents llocs de la ciutat de Cervera, sempre trobem dades, dates i edificis que destaquen molt entre els altres i que desperten l'atenció dels visitants, i això vol dir preguntes. Quan deixem Cap Corral i entrem a la plaça Santa Anna, al veure la façana del Casal de Cervera, pregunten: "Què és el Casal de Cervera?" I és clar, la resposta pot ser molt curta o llarguíssima. El Casal de Cervera, personalment per a mi, té connotacions històriques, ja que l'any 2022 i durant quatre anys vaig ser-ne vocal de cultura, però sobretot familiars. L'any 1925 el Casal es fundà per promoure la cultura, l'esbarjo i l'esport, i el primer president fou el meu padrí, l'Armand Llamas, propietari de la impremta Minerva, primer al carrer Major i actualment a l'avinguda del Polígon Industrial.

El Casal de Cervera ho té tot d'acord amb l'objectiu amb que es creà, i era i és un punt de trobament per a totes les edats, ja sigui per cultura, esbarjo, esport o celebració, i només cal mirar el bagatge que al llarg de 98 anys ha desenvolupat i que ho continua fent.

No cal seguir un ordre cronològic per veure la immensa activitat durant aquests primers noranta-vuit anys: compta amb un teatre-cinema professional i també amateur; té unes dependències magnífiques per a la Penya Blaugrana de Cervera i Rodalies per visionar partits de futbol o altres esports; un extraordinari Club de Billar que ha fomentat aquest esport al més alt nivell i ha tingut el mèrit i l'honor d'organitzar un Campionat del Món el 2009; un important Club d'Escacs, i una biblioteca. Durant molts anys, quan se celebraven els saraus (verbenes) de Sant Joan i Sant Pere, i també per les fires de Sant Tomàs i Sant Isidre, el Casal posava en funcionament un giny extraordinari i potser únic: una plataforma que sosté el pati de butaques, lleugerament inclinat com en gairebé totes les sales, i que té un mecanisme que permet posar-la perfectament plana per poder-hi ballar un cop retirades bona part de les butaques.

L'esport sempre ha estat present al Casal. Fa molts anys, quan el camp de futbol estava situat a la Pineda, al final de l'avinguda Catalunya, i no tenia vestidors per als jugadors, el Casal habilità un espai per tenir-ne i així els jugadors, un cop equipats, anaven a peu fins al camp a jugar el partit, i al finalitzar-lo retornaven per l'avinguda Catalunya, el passeig del Portalet i la Plaça Santa Anna, acompanyats sempre per molts aficionats que feien el mateix recorregut. I al Casal s'iniciava la tertúlia i la discussió de les jugades del partit! 

Entremig de les nombroses activitats sempre hi ha estat present la gran cafeteria, i fa uns anys també un restaurant.

És molt bo recordar que La Passió de Cervera inicià les seves representacions l'any 1481 a l'església de Santa Maria, fins que el Concili de Trento (segle XVI) determinà que no es fessin representacions a l'interior dels temples. Llavors començà a representar-se en alguns carrers i altres espais. El 1935 es va començar a representar al Teatre Principal, avui en dia desaparegut. Finalitzada la Guerra Civil es reprengueren les representacions però al Casal (on sinó?), fins al 1962; fou un període de temps on La Passió agafà una embrazida en tots els aspectes, amb riuades d'espectadors que ompliren a vessar durant dues dècades el teatre del Casal, amb un escenari que incorporava totes les tecnologies més modernes d'aquell temps. Així, durant tots els dies festius de la Quaresma, la ciutat vivia un ambient multitudinari: a l'estació del ferrocarril hi arribava el tren ple d'espectadors que s'encaminaven vers el Casal, on omplien el teatre de gom a gom; no cal dir que una de les atraccions per a tothom era el retorn a l'estació o a la parada d'autocars un cop acabada la representació.

Al Casal hi ha hagut moltes més activitats que les esmentades en aquest escrit, però són una mostra que és una casa plena de vida i d'acord al projecte dels seus fundadors. Ha passat un segle i avui podem felicitar aquelles persones que tingueren l'encert de fundar el Casal a la Plaça Santa Anna, la plaça més sardanista de totes les places.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 317, maig 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 23

Una Campana condemnada a Mort- Revista SEGARRA, Núm. 316, abril 2023. El Turista Pregunta

 UNA CAMPANA CONDEMNADA A MORT

Avui dia ens arriben notícies d'arreu del món, en abundància i amb tanta informació i de tants mitjans que inclús a vegades costa d'assumir-les. Potser a causa de tantes, moltes ja no ens sorprenen. Tanmateix n'he llegit una que tot i que succeí ja fa 300 anys, m'ha sorprès i molt.

Sortosament no és la mort de ningú, però sí la d'una campana: fou el 1714 quan finalitzà la terrible guerra, dita de Successió. Les autoritats borbòniques guanyadores d'aquell conflicte bèl.lic despenjaren la campana anomenada Honorata del campanar de la catedral de Barcelona i la fongueren com a represàlia, perquè durant el setge a la ciutat de Barcelona de 1713-1714 havia tocat a sometent!!! S'ha de ser molt curt de gambals, per no dir una altra cosa, per fondre i fer desaparèixer una campana perquè havia sonat a sometent. Els guanyadors de guerres, de barrabassades n'han fet com vulgarment es diu, i més en aquest cas, de l'alçada d'un campanar.

A Cervera hem tingut la gran sort de tenir sis campanes, estimades per tothom, i per això durant la Guerra Civil de 1936-39, tant els vençuts com els guanyadors les respectaren i protegiren, cosa que ja he explicat en diversos articles a SEGARRA de 2010, 2014 i 2016. Tal i com ens explica el doctor en Història, Josep M. Llobet i Portella, l'any 1379 el campanar ja disposava de campanes, és a dir, fa més de 600 anys que Cervera té campanar i campanes a l'església de Santa Maria, i el que és més important, tenim les suficients persones que tot sovint ens les fan sertir de forma manual. És per això que la UNESCO ha declarat Patrimoni Immaterial el toc de campanes manual. La història de les campanes és molt gran i traspassa països i fins i tot continents: ja sonaven a Egipte i a Grècia, i durant el segle V l'esglèsia catòlica a Irlanda ja la incorporà per convocar els fidels.

Es diu que potser els orígens de la campana podrien venir de la regió italiana de Camparia o Campània, que la crearen per donar senyal (signum), seny. També es diu que la campana més gran del mon, la Kolokol, de 216 tones de pes, 6,14 m d'alçada i 6,60 m de diàmetre, es troba a Moscou (Rússia), però malauradament no es pot sentir ja que està esquerdada.

Al segle XII ja es comença a donar nom a les campanes, a vegades per agraïment al mestre fonedor o per un fet commemoratiu. I així neix un nexe entre els campaners i les campanes i les persones, i sorgeixen padrinatges, i moltíssimes persones en tenim una o més com a éssers estimats; i és que quan sentim el seu so ja sabem que a dalt del campanar hi ha la teva o les teves, que t'anuncien festa, tempesta, defunció... I així, des del 1424 i fins avui, la Seny Major, la més gran amb els seus 4.200 kg, juntament amb la Tibau, la Nova, la Carranca, la Trinitat i l'Onzena, la més petita amb 319 kg, un incomparable grup de persones de totes les edats i durant sis segles han pujat i pugen quan "toca" els 132 graons per agafar les cordes de les sis campanes i donar testimoni vivent de l'actualitat. Moltes gràcies i per molts anys!

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 316, abril 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Què vol dir Completes? Revista SEGARRA, Núm. 314, febrer 2023-- El Turista Pregunta

QUÈ VOL DIR COMPLETES?

Ho va preguntar un alumne d'un dels col.legis al quals ensenyava la capella del Santíssim Misteri de Cervera. Cada any, i en fa uns quants, els dies propers a la Festa Major, dels dia 6 de febrer, els col.legis de Cervera tenen el bon costum de portar els alumnes i les alumnes a conèixer la història de Cervera, i en aquest cas sobre la Festa Major d'Hivern. L'itinerari s'inicia a la Paeria i finalitza a l'església de Santa Maria, a la capella dedicada al Santíssim Misteri de Cervera. I així, a la planta noble de la Paeria i de forma molt planera s'exhibeixen els vestuaris i objectes que al llarg dels segles han servit per il.lustrar i ensenyar el bon govern de la vila, poble i finalment ciutat. En primer lloc la senyera on llueix l'escut amb els quatre pals vermells sobre daurat (de la qual n'expliquem el seu origen), i damunt el cérvol, símbol i també origen del nom Cervera, el qual Hug Dalmau, carlà del castell, afegí degut a l'abundància de cérvols que hi havia a tot l'entorn. Tot seguit i al costat hi ha la vestimenta dels portants de la senyera, després el timbaler i davant seu les timbales o trampes i els seus dos portants, si les timbales no anaven a cavall, i molt a prop la vara del paer en cap i la venera, el distintiu dels paers, i al final els dos macers amb les maces d'argent que acompanyen el paer. Després retornem a l'exterior de la Paeria i davant de la façana admirem les 15 mènsules, principalment les dels cinc sentits corporals.

Continuem fins a Santa Maria, però abans hem de fer una aturada abans d'entrar-hi perquè gairebé tots els nens i nenes coneixen i comenten la gàbia de ferro que penja de la paret de l'antiga capella de Santa Eulàlia, on un temps s'hi exhibí el cap de Joan Balaguer després de ser condemnat i penjat a la forca, per ser l'inductor del robatori de la relíquia i el reliquiari del Sant Misteri. 

Entrem a l'església fins a la capella de Sant Nicolau, on a les 3 de la tarda del dia 6 de febrer de l'any 1540 intentaren partir un estella de fusta de la creu on morí Jesús, cosa que no aconseguiren perquè esclatà un gran tro i la fusta es partí en tres, motiu pel qual el degà de la ciutat ordenà que mai més s'intentés partir el tros de fusta, perquè "la Providència ens ha avisat que no es fes". No cal dir que el fet provocà molta fama a la vila i per això el 1633 es projectà i edificà una capella molt més gran, on el 1789 Jaume Padró hi construí el baldaquí de planta rodona, i al centre hi adaptà la vitrina que Joan Tico, alcaid de Neopàtria, havia donat a Cervera. En tot el conjunt hi situà onze figures d'àngel de diferents edats, amb diferents símbols, dos dels quals al davant de tot i sostenint dos canelobres per a il.luminar la capella, amb la particularitat que són de condició femenina. 

Mentre els visitants admiren el conjunt, fem escoltar un tram de la música de les Completes que cada 5 de febrer, davant de l'altar major, interpreten més de cent cantaires i més de cinquanta músics; llavors és quan es fa la pregunta: "què vol dir Completes?"

Doncs les Completes són una composició sobre textos d'una oració del dia, les matines, tal i com molt bé explica el seu actual director, Xavier Puig i Ortiz, en el llibre Completes, i concretament de l'últim responsori de cada nocturn de les matines, i que arribats al 1844-45, Salvador Vidal i Joan Pont hi donen la forma amb moltes dificultats. Cal recordar que durant la Guerra Civil (1936-1939) es cremà l'arxiu parroquial i conseqüentment totes les partitures, i al finalitzar la guerra es reuniren diversos cantants i músics al voltant de Josep Sancho Marraco per reescriure la partitura, cantant de memòria i amb algun text particular. El 1974 es reintrodueixen dones al cor. Les Completes és una tradició local, però avui podem dir amb legítim orgull que ultrapassen de llarg aquest àmbit, ja que són moltes les persones d'altres comarques i més enllà que assisteixen a la celebració de la festa per escoltar les Completes, una música eminentment d'església amb tocs de ball. Ja al 1844 es diu que un dels autors, Joan Pont, s'hagué de defensar quan l'acusaven de banalitzar les Completes, i ell deia: "el meu objectiu és atreure els fidels a la celebració de les festivitats que l'església solemnitza".

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 314, febrer 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

ARMAND FORCAT A LA TELEVISIÓ- 2 de febrer de 2023-Tot es mou de TV3

 

ARMAND FORCAT A LA TELEVISIÓ

El programa de TV3 "Tot es mou" emès el dijous 2 de febrer entre les 10:30 i les 13:00 va recomanar la visita a Cervera per a conèixer l'origen del Santíssim Misteri de Cervera, que s'explica i es mostra durant la visita a l'església de Santa Maria de la capital de la Segarra. El Santíssim Misteri ha donat origen a la Festa Major d'Hivern de Cervera.

L'espai, conduït pel periodista Jaume Recasens Bel, es va enregistrar el dia 31 de gener al matí a l'església de Santa Maria de Cervera. Intervingué l'intèrpret del patrimoni Armand Forcat

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/tot-es-mou-02022023/video/6201201/

El Bronze: un material molt perseguit. Revista SEGARRA Núm. 313, gener 2023-El Turista Pregunta

 EL BRONZE: UN MATERIAL MOLT PERSEGUIT

El bronze, almenys a Cervera i comarca durant el període 1936-39, fou un material molt valuós, atès que era utilitzat per fabricar armes.

La façana principal de la Universitat de Cervera estava fins al 1936 profusament ornamentada amb figures, escuts, grans gerros i escrits fets amb coure, aram i bronze. Tot estava conjuntat amb la pedra per dignificar un edifici destinat a ser durant gairebé un segle i mig l'única universitat per a tot el Principat de Catalunya. I tot i que es tancà la universitat, l'ornamentació subsistí fins al 1936, moment en què es donà l'ordre que tot el que fos de bronze o coure calia fondre-ho per fer armes i munició.  Gairebé tot fou llençat de dalt a baix. Amb el pas dels anys s'ha anat recuperant parcialment l'ornamentació, també perquè alguna peça no es destruí del tot. La magnitud de l'edifici i encara més la façana desperten sempre l'admiració dels visitants i les preguntes sovintegen. Per exemple: "en aquelles dues peanyes buides, què hi havia?" Es tracta de dues peanyes de pedra que hi ha a cada costat  de la façana, sense res al damunt, on hi havia dues peces de bronze molt significatives: l'escut de la monarquia a la dreta i l'escut papal a l'esquerra, atès que la Universitat fou pontifícia.

També s'hi tornà a situar la imatge de la Puríssima com a patrona de l'acadèmia i símbol d'edifici importantíssim, i la façana tornà a coronar-se com havia estat fins al 1936, amb la corona reial, malgrat que es feu amb ferro com també els quatre grans gerros del conjunt. Estem parlant de l'any 1975, quan amb més bona voluntat que no pas diners s'obtà per aquesta solució que crec que serà transitòria. Al centre de la façana s'hi pot observar un gran medalló on escrit amb llatí es fa referència al que es dedicava la institució, i és l'única que ha estat sempre al seu lloc, des del dia de la seva instal.lació. I és de coure! Tanmateix s'hi reflecteix la incultura que a vegades predomina en la societat del moment: hi podem observar uns quants forats de tirs de fusell.

És fàcil comprendre que l'edifici reflecteix com ha viscut i sobreviscut. Un cop complert el segle i mig de vida universitària fou utilitzat com a caserna de soldats del bàndol liberal en la tercera guerra carlina del 1872 al 1876. Després fou presó, i el 1887 es cedí als pares claretians, els quals, a part de preparar nois per ser missioners, establiren col.legi i bona part de la canalla i joves de Cervera i comarca hi anàrem fins al 1936, quan es clausurà i llavors continuàrem al Grup Escolar (avui Jaume Balmes) amb una gran sorpresa per a nosaltres, atès que per primera vegada compartíem col.legi i pupitre amb nenes! Tot plegat fins al 1938, quan el col.legi fou declarat hospital militar, amb 228 llits, juntament amb la Universitat, també hospital amb 734 llits, amb la qual cosa Cervera es convertí en un dels punts més importants d'aquella guerra, i també objectiu militar ja que es lluitava a Balaguer, Sort, Tremp... Precisament en aquells indrets va desaparèixer per sempre més el meu germà gran de 18 anys, que també fins al 1936, anava a col.legi amb els pares claretians.

L'activitat hospitalària augmentà de forma terrible amb una allau de ferits cap als dos centres, i ja no es deturà fins al 1939. Els registres de morts en les dues dependències constaten més de 300 morts.

A la Universitat s'hi instal.là el XII Cos de l'Exèrcit, i al 1939, un cop finalitzada la guerra, l'edifici fou declarat camp de concentració, i per agreujar més el terrible fet de la guerra arribà la pesta del tifus. De fet totes aquestes activitats de guerra convertiren la ciutat en objectiu militar, motiu pel qual Cervera fou bombardejada diverses vegades. És per això que al cementiri s'hi habilità una fosa comuna on hi ha més de 400 persones enterrades. Han passat els anys i avui podem constatar amb gran satisfacció que l'antic edifici universitari està pletòric de cultura, d'ensenyament i informació amb biblioteques, institut, arxiu, UNED, cursos i festivals internacionals de música, trobades d'entitats diverses i, en els espais oberts, fires, festes i un llarg etcètera.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 313, gener 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 22

Festa Major d'Hivern de Cervera - febrer 2023

 

LA FESTA MAJOR D'HIVERN DE CERVERA

FEBRER 2023

LA FESTA MAJOR A LES ESCOLES

Aquesta setmana l'alumnat de P3 a 6è de primària de les tres escoles de Cervera ha viscut la Festa Major a partir d'una proposta pedagògica que té l'objectiu d’apropar-los la cultura popular, la llengua catalana i les tradicions locals.

Han visitat, entre d'altres, l’exposició dels elements festius de la ciutat (Senyera, trampes, maces i vestits) i l'Àliga, amb l'acompanyament de guies turístics i voluntaris de la Confraria de l’Àliga, respectivament.

El projecte "La Festa Major a les escoles", a càrrec del Seminari de cultura popular a les escoles de l’Agrupació Seny Major, i la col·laboració del Servei Educatiu de la Segarra, es desenvolupa des de l’any 2010 als centres educatius del municipi.

-------------------

EL CANT DE LES COMPLETES A TV3

El Cant de les Completes és la proposta per al cap de setmana del programa "Tot es mou" de TV3. L'espai, conduït pel periodista Jaume Recasens Bel, es va gravar el dia 31 de gener al matí a l'església de Santa Maria de Cervera. Es va emetre dins del programa "Tot es mou" del dijous 2 de febrer, entre les 10.30 i les 13 hores. Intervingueren la regidora de Cultura, Mercè Carulla; l'intèrpret del patrimoni Armand Forcat, i Rosa Puig, en representació dels cantaires.

Les Completes són un esdeveniment musical de caràcter popular que s'interpreten el diumenge 5 de febrer, a les 19 hores, a l'església de Santa Maria, dins de la Festa Major d'Hivern. La Festa Major està declarada festa patrimonial d'interès nacional i inclosa al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.

I 200.Revista SEGARRA Núm.312, desembre 2022. El Turista Pregunta

 

I 200

No he hagut de pensar molt per posar títol a l'article d'avui, ja que si un dia en vaig escriure un amb el títol I 100 per explicar que era l'article publicat número 100 d'El Turista Pregunta, doncs ara com és natural és l'article número 200 de la secció, la qual durant dues dècades el consell de redacció de Segarra ha tingut l'amabilitat de publicar, i als quals des d'aquí agraeixo la seva continuada amabilitat. També vull expressar el meu agraïment a les lectores i lectors de Segarra que han llegit els meus articles, ja que sense el seu testimoni no hauria estat possible arribar a aquestes xifres, i també vull manifestar el meu agraïment als cerverins i cerverines, comarcans i de més enllà que al llarg dels segles ens han bastit i fet dipositaris d'un enorme patrimoni històric, monumental i artístic de primeríssim ordre, atès que seria molt difícil trobar una altra ciutat del nostre entorn i molt més enllà on la història hagi estat tan generosa.

En primer lloc amb nombrosos personatges del món de l'art, la cultura, la política, la religió, la ciència i el treball, i en segon amb edificis del més alt nivell històric i fets de la més gran rellevància històrica, local, comarcal i nacional.

Durant tot aquest període hi han hagut algunes preguntes que han estat molt repetides, especialment referides a la Universitat (no debades com deia Duran i Sanpere, la Universitat de Cervera ha estat més aviat criticada que estudiada), com "Aquesta Universitat ha estat la primera de Catalunya?" És clar que la resposta era no,  però sí que fou durant 126 anys l'única a Catalunya. I una altra pregunta: "És veritat que Cervera demanà tenir port de mar i els reis els donà la Universitat perquè estudiessin que no era possible que el mar arribés a 556 metres sobre el seu nivell?" Sovint també es comenta que Cervera té la Universitat perquè Felip V volia agrair als cerverins la "fidelitat" durant la Guerra de Successió. 

Una altra pregunta que sovinteja és: "És veritat que Cervera durant la Guerra de Successió es mostrà favorable a Felip V? Doncs la resposta tampoc fou afirmativa, atès que aquella "constante i leal fidelitat a mi persona" que alguns escriptors o historiadors atribueixen al monarca, queda molt qüestionada si mirem el llibre de Consells que mostrem als visitants de la Universitat i que està exposat a l'Arxiu Comarcal, ubicat al mateix edifici, on es veu la part on línia a línia està ratllat l'acord de la Paeria de lluitar a favor de Carles d'Àustria i enviar el síndic a la Junta de Braços de Barcelona amb el mandat de no rendir-se a Felip V, el qual havia anunciat que si guanyava la guerra aboliria les instruccions de Catalunya, com així feu. El llibre està ratllat per complir l'ordre que Felip V donà des de Segovia, l'any 1717, a tots els ajuntaments de Catalunya que durant la Guerra de Successió s'havien mostrat favorables a l'arxiduc Carles, per tal que esborressin aquelles actes. Si a tot això hi afegim  els 135 documents explicitats en el llibre Documents de Cervera austriacista del doctor en història, Josep M. Llobet i Portella, és fàcil deduir que aquella "constante i leal" fidelitat no té base fidedigna. En el llibre  del Josep M. Llobet ens mostra l'acord comentat que diu: "Fonc per dita reverent i il.lustre junta deliberat que se done la obediència al senyor Carles III".

No cal dir que segurament dintre dels 200 articles publicats he comès errors, pels quals demano perdó, però tanmateix m'agrada pensar, encara que potser molt agosaradament i molt humilment, qua he ajudat a conèixer més Cervera, la comarca i una mica més enllà.

I no voldria finalitzar aquest escrit sense espressar el meu desig que per molts anys puguem continuar aquest retrobament mensual de Segarra.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 312, desembre 2022

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

La 100

 LA 100

Han passat nou anys. durant els quals he tingut el privilegi i l'honor de fer un article mensual publicat a la Revista SEGARRA, basat en preguntes i respostes dels visitants o turistes que vénen a descobrir i conèixer la nostra ciutat. Cervera, i també la nostra comarca; o sota aquest context he pensat sempre que la resposta donada a aquell home, dona, noi, noia i també infants, si bé arribava a trenta, quaranta o cinquanta persones d'un grup, cosa prou important, també i, sempre dins la meva més estricta humilitat, podria arribar a interessar a altres i, amb aquesta premissa hem arribat als cent articles d'El Turista Pregunta.

Molt sovint, tractant amb persones, es produeixen fets, anècdotes, comentaris o preguntes que aporten molta riquesa a la teva manera de pensar, de parlar, d'interpretar el patrimoni...

Albert Einstein va dir: "hi ha només dues formes de viure la vida, una és com si res fos un miracle, l'altra és com si tot ho fos". I jo interpreto les preguntes i els comentaris com si tot fos un miracle. Val a dir també que alguns comentaris, anècdotes i situacions t'empenyen a escriure per donar-les a conèixer. En una de les visites turístiques a Cervera i com és el meu costum, després de donar la benvinguda al grup em presento amb el meu nom, etc., i quan ja anàvem finalitzant l'itinerari, una persona del grup en pregunta: "vostè és l'Armand Forcat que escriu articles sobre Cervera a la Revista Segarra? "Efectivament", li responc, i ell continua: "és que nosaltres, la meva família, vivim en un pis a Barcelona, i el veí sovint ens ensenya i explica coses de Cervera que llegeix a la Revista Segarra, signades per un tal Armand Forcat". "Doncs moltes gràcies a vostè i al seu veí".

Les visites, com és natural, són molt variades en tots els sentits: poden ser culturals, acadèmiques , divertides , amb persones de la tercera edat i, fins i tot de la quarta, amb joves, amb nens, amb estudiosos, etc. Tanmateix, algunes deixen una forta petjada al seu interior. Són visites de persones amb diferents graus de disminució física, de persones cegues... En finalitazar una visita, una parella s'apropà a mi i la dona em digué: "li vull agrair la visita que ens ha fet, ja que amb les seves explicaions he tornat a veure les coses talment com les podia veure abans de perdre la vista". Jo, extraordinàriament sorprès, li agraeixo la seva amabilitat i li pregunto: "Vostè és cega?" I em diu: "sí, als 8 anys i a conseqüència d'un accident, vaig perdre la vista". Davant d'un comentari com aquest penses si més no que amb el teu treball has ajudat a una persona i, això és el millor premi que pots tenir.

De fet, si tens un grup de l'ONCE, és a dir persones cegues que de vegades han vingut a visitar Cervera, ja parles i expliques diferent, però si dintre de qualsevol grup hi ha una persona cega ens expliquem com sempre; per això el comentari d'aquella persona cega em produí un gran impacte emocional que recordaré sempre.

Era el dia 5 de febrer de 2009, quan abans d'iniciar-se el cant de les Completes a l'església de Santa Maria jo havia fet un guiatge amb final a l'església amb un grup de diputats catalans al Parlament europeu. Un cop fet el comiat, un grup de persones s'aproparen a mi i amb cara riallera em comentaren: "Ja ho veu, hem tornat a Cervera!" Jo els comento si varen venir l'any passat a escoltar les Completes i, em responen que no, que varen venir a Cervera en visita turística i que com que jo els ho vaig pintar tan bé, havien tornat. En aquest cas, cal dir que al visitar  Santa Maria fem parada especial a la capella del Sant Misteri, on l'obra de Jaume Padró esclata davant dels ulls dels visitants amb la força d'onze àngels d'alabastre de diferents edats, amb la sensació que estan en moviment i la perfecció de les formes humanes que l'escultor hi va saber donar i, sota aquesta sensació fem sentir un tram gravat de les Completes, la qual cosa fa que alguns visitants s'emportin la sensació que potser cal retornar a Cervera, si més no el dia 5 de febrer. 

De fet han estat cent preguntes que gràcies al consell de redacció de SEGARRA han vist la llum. Els agraeixo públicament l'atenció i també a totes aquelles persones que han formulat les preguntes, i no solament les que han estat publicades, sinó a les moltes més sense excepció, m´han ajudat molt en aquesta tasca d'explicar i ensenyar per mitjà de dates, dades, edificis i fets històrics de Cervera i la comanca.

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.225

La "Catedral" de Santa Maria. Revista SEGARRA. Núm. 310, octubre 2022. El Turista Pregunta

 La "Catedral" de Santa Maria

L'església de Santa Maria de Cervera, al llarg dels segles, ha quedat situada en un lloc on no té una perspectiva exterior gaire bona. La Paeria ja en tapa una bona part i alguna casa a tocar, també, i si anem seguint pel carrer Santa Maria fins a la plaça del Fossar passa el mateix, i segueix la mateixa tònica de no poder-la veure per culpa de l'església dels Dolors i la capella de Sant Martí. Després ve un tram de carrer estretíssim que sí que ens deixa veure i admirar la porta principal, però no n'augmenta la perspectiva, i així arribem a la porta lateral del temple, compartida però amb l'antiga capella de Santa Eulàlia (posteriorment Taula de Canvi i avui secretaria municipal), i tanca tot el cercle la primera presó de la Paeria. Per tant totes aquestes edificiacions priven de contemplar la magnitud exterior, i per això quan entrem a l'nterior de Santa Maria fem passar els visitants fins al fons del temple i llavors encenem els llums i la sorpresa és extraordinària!!!

Els comentaris són més que abundants al contemplar les tres naus de 50 metres de llargada, 22,5 d'amplada, més les capelles, i 21 metres d'alçada. I pregunten: "És catedral? És una col.legiata?" I la resposta és no, ja que no ha tingut col.legi ni Cervera bisbat.

Tanmateix és una gran església en tots els sentits i ha acollit grans efemèrides religioses, culturals, acadèmiques i polítiques com les primeres representacions de la Passió de Crist de Cervera, que ha esdevingut la més antiga d'Europa i que anualment es representa al Gran Teatre. També quan la Universitat funcionava com a única a tot Catalunya, i encara no disposava del paranimf, acollia els inicis i cloendes dels cursos acadèmics, així com molts més actes, atès que quan es tracta de donar una gran solemnitat a un fet, la gran església té tot el que cal per fer-ho.

Fa pocs dies jo estava ensenyant l'església a un grup de turístes que comentaven si catedral o col.legiata, i jo els deia que no és catedral perquè el bisbat és a Solsona i ja fa més de quatre segles. Justament en aquest moment estaven deambulant per l'església el bisbe de Solsona, Sr. Francesc Conesa, el rector de Cervera, mossèn Xavier Romero, i el nou vicari Bernat Weimberg, a més d'alguns familiars, motiu pel qual vaig aprofitar l'avinentesa per explicar-los el tema de sí o no catedral, i no és catedral perquè no té bisbe. I arran d'això sorgí un comentari molt agut: "Avui sí que és catedral, ja que té bisbe!!!", i el comentari fou molt celebrat i comentat pels dos grups. Després finalitzàrem la visita i el grup es dirigí al restaurant enmig d'un ambient festiu i distès com sempre. 

Un cop tancada l'església i com que mossèn Xavier sempre té l'agradable manera d"eixamplar" el seu entorn, jo vaig tenir l'honor d'explicar algunes coses i cases del carrer Major, entre les quals l'església de Sant Ignasi (avui auditori), la residència Mare Janer i bona part de l'abundant història de l'edifici, però especialment la capella ubicada entre les dues institucions dedicada a Sant Bernat, cosa que provocà una agradable sorpresa al nou vicari de Cervera, ja que precisament es diu Bernat. Estic segur que cada dia quan passi pel carrer Major, i concretament per davant de la capella de Sant Bernat, se sentirà més cerverí.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 310, octubre 2022

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 31

Una Aigua molt Eficaç. Revista SEGARRA- Núm. 309. Setembre 2022

 UNA AIGUA MOLT EFICAÇ

Fa una dies, una família em preguntà si en sabia alguna cosa sobre l'aigua de Rubinat, de la qual justament en parla, entre altres temes, els dossier de SEGARRA del mes passat. Tanmateix jo en puc explicar la meva experiència personal. Jo mateix vaig veure moltes vegades com l'aigua de Rubinat brollava de la mina, i fou durant uns anys la purga més eficient i també la més salada que mai he pres.

Jo vaig néixer a la casa número 12 del carrer de les Verges (avui Guinedilda), on amb els meus pares, avis i germans vàrem viure fins al 1936; i cito aquest lloc perquè és on a Cervera es popularitzà l'agua de Rubinat.

Als afores del poble de Rubinat i en plena boscúria hi ha la mina d'on brolla l'aigua i d'on la família de cal Ereunou la recollia i n'omplia unes botes de fusta que carregava en carros de cadenes (els carros de cadenes no tenien plataforma i en el seu lloc hi havia les cadenes que sostenien les botes), els quals conduïts per mules les traslladaven fins al moll de l'estació del ferrocarril de Cervera, enfront de l'estació de passatgers, i a l'altra banda de les vies eren carregades als vagons i facturades cap a Barcelona, on l'aigua purgant era envasada en ampolles de vidre i venuda per al consum a doll. Quan les botes d'aigua arribaven al moll de l'estació de Cervera, el meu pare era l'encarregat de la seva facturació i de trametre la documentació a l'empresa de Barcelona. Tanmateix i prèviament el meu pare havia de separar-ne unes quantes garrafes que portava al número 12 del carrer de les Verges (casa meva), on la meva mare venia l'aigua a doll en la botiga que hi havia a la primera planta. Tota aquesta activitat ens portà a una gran amistat amb els Ereunou de Rubinat. És per això que després del bombardeig a Cervera, del dia 3 de desembre de 1938, en què la casa  de l'avinguda  Catalunya on vivíem, des de 1936, quedà molt malmesa, el primer lloc, tot i ser molt llunyà, on vàrem anar a viure fou la casa que els Ereunou ens oferiren, situada sobre la mina d'aigua purgant, al costat mateix on hi ha la magnífica capella de Sant Romà i una boscúria inigualable.

Compartírem casa amb els Gabarró, veïns nostres a l'avinguda Catalunya, i foren uns dies molt feliços, sobretot per a nosaltres, la canalla. Una de les distraccions, a part de deambular pel bosc collint pinyes, aglans, mores, lledons..., era posar-se de peus i cames a la sèquia d'agua que formava l'aigua que no era utilitzada, la qual, a l'eixugar-se sobre la pell, ens deixava les cames totalment blanques!!! I en aquell temps era més que suficient perquè ens semblés un miracle.

És clar que una cosa és el món de la canalla i una altra molt diferent el dels adults. Viure a uns quants quilòmetres de Cervera per als pares era terriblement feixuc, primer per protegir-se i protegir-nos de les bombes, àdhuc proveir-nos de menjar cada dia, i viure en una casa on hi mancava de tot, fins i tot la llum, només teníem espelmes i no gaire estona. Per això recordo molt bé el que fou un gran esdeveniment quan un dia el meu pare portà de Cervera una llum de carburo, que a la nit feia tanta llum com si fos de dia.

Una situació així era gairebé insostenible. Llavors, la família Tella del carrer Sant Francesc i plaça del màrtirs, mercès a l'amistat amb la família Gabarró, ens oferiren compartir la cabana situada molt a prop de la capella de Sant Magí, a tocar del camí de la Cardosa, a la qual ens traslladàrem a peu i amb carro. Fins al final de la guerra compartírem cabana la família Tella, la família Gabarró i la família Vila del carrer Canceller Dou. Tot això queda enrere, però l'amistat amb les famílies que compartírem aquelles vivències es quedà per sempre més. I l'aigua de Rubinat continuà uns quants anys més com el més econòmic i més eficaç purgant que jo he conegut.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 309, setembre 2022

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 15