Els Sabater. REVISTA SEGARRA, Núm. 289, gener 2021. El Turista Pregunta

 ELS SABATER

Quan estàvem fent un itinerari amb un grup de visitants i arribàrem a l'indret del carrer Major, cantonada carrer Sabater, un turista pregunta: "Aquest carrer és on hi havia els sabaters de la vila?"

I la resposta fou negativa: no és un carrer on s'instal.laren els que feien sabates, el carrer porta aquest nom en reconeixement als marquesos de Campmany, del llinatge Sabater, que des de 1680 ha donat persones com Marià de Sabater i de Vilanova o Miquel de Montserrat i Sabater, els quals en diferents moments de la història han honorat Cervera. I un dels testimonis més fefaents i duradors ha estat el col.legi de la Sagrada Família, que si bé en principi se situà gairebé al final del carrer Major (davant de la casa de Duran i Sanpere), quan es consolidà el seu nom, el 1874, s'instal.là a la casa-palau dels marquesos de Campmany, on ha donat servei en forma de llar d'infants a centenars de nens i nenes, i ha estat col.legi per a centenars de nenes i noies en règim d'internat, de diferents llocs i de Cervera; també ha sigut alberg per a pelegrins que fan el camí de Sant Jaume o el de Sant Ignasi, i per als assistents als cursos internacionals de música, al Festival de Pasqua de Música Clàssica Catalana i de moltes altres activitats que necessitaven allotjament. 

A més l casa compta amb un gran jardí i en conjunt ocupa un perímetre amb la façana  principal al carrer Major, cantonada amb el carrer Mare Janer fins al carrer Sabater, i a la part posterior des del carrer Estudi Vell fins al final del carrer Mare Janer, on adossat a la cantonada hi figura un escut del llinatge Sabater, esculpit a la pedra, i on en un dels quarters hi ha una sabata, símbol dels Sabater. Tanmateix, encara que l'edifici és el record més visible dels marquesos, la seva petjada al servei de la ciutat i del país és més que notable: el 1714 finalitzava la Guerra de Successió, la qual deixà el Principat de Catalunya sense les seves principals institucions: Generalitat, Consell de Cent...

Els Sabater participaren a la Junta de Braços que durant la guerra era el principal bastió contra l'invasor Felip V.  A conseqüência d'això s'hagué d'exiliar per salvar la vida, i tot i així la Paeria el nomenà regidor perpetu de la institució. Fou un agraïment merescut, atès que formar part de la més alta institució ciutadana en temps de guerra no és fàcil, ja que les decisions són molt més difícils i cal ser molt valent per actuar amb conseqüència.  Els Sabater també s'enfrontaren als francesos quan aquests ocuparen els país, i participaren en aquest cas en la presidència de la junta que es constituí per combatre l'invasor. Amb el pas dels anys, els Sabater també ajudaren i treballaren perquè Cervera fes front als reptes que anaren sorgint.

Un altre exemple d'estimació a la ciutat fou quan la Universitat, que ja portava més de cent anys exercint com a centre, va veure com sorgien algunes propostes des de diferents parts del país perquè fos traslladada a Barcelona, i els Sabater emprengueren una lluita per tal que si passava, Cervera continués sent centre universitari, amb el prestigi ja reconegut i els beneficis econòmics que proporciona tenir centenars d'estudiants i professors a les diferents càtedres. Amb aquest objectiu inviten a casa seva i a la ciutat el monarca Carles IV i la seva muller, motiu pel qual decoraren la casa de forma adient als hostes; també exhortaren els veïns a endomassar balcons i finestres i a posar el màxim de flors a molts llocs tal i com ell havia fet al palau, tot amb l'objectiu de fer callar les veus que preconitzaven el tancament de la Universitat. També invitaren i hostatjaren el primer ministre, i sabent que aquest senyor era extraordinàriament aficionat a la cacera de perdius, n'hi prepararen una a l'entorn del Torrent Salat. Amb deu trets que disparà recolliren més de 40 perdius mortes, i és clar, la satisfacció fou extraordinària: "Mai amb tants pocs trets havia matat tantes perdiu". És clar que ell no sabia que abans de començar a disparar gairebé totes ja estaven mortes! És a dir, tot preparat perquè fos un èxit, i així fou! Tanmateix el problema sorgí l'endemà quan el rei també volgué fer una cacera i llavors calgué preparar altres actes perquè de perdius ja no en quedava ni una per matar!

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA, Núm. 289, gener 2021

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 21.

LLIBRE

 159 PREGUNTES - CENT CINQUANTA-NOU RESPOSTES

d'Armand Forcat

159 articles amb 159 fotografies publicats a la REVISTA SEGARRA, plens d'història, de fets apassionants, i com no podia ser d'una altra manera, plens d'anècdotes curioses dels milers i milers de turistes que han visitat la nostra ciutat.

Encara es pot adquirir a les llibreries de Cervera

I si així ho desitgen, dedicat per l'autor...

Una Llinda com a Testimoni. REVISTA SEGARRA Núm. 288, desembre 2020. El Turista Pregunta

 UNA LLINDA COM A TESTIMONI

En general les persones emprenem viatges per tal de conèixer història, cultura, fets, dades i dates, i lògicament cerquem pobles, paisatges, edificis i personatges. Cervera és una ciutat que durant els últims mil anys s'ha anat configurant com un lloc històric, monumental, artístic i cultural, per rebre visites i satisfer els i les turistes més exigents. Cervera ha protagonitzat incomptables fets històrics, i el més important és que compta amb els testimonis que avalen el pes històric que ha tingut i té, compta amb documents, edificis i fets històrics que l'han configurada com una ciutat que cal visitar, descobrir i conèixer com fan tants i tantes turistes anualment.

Caminant pel carrer Major amb un grup de visitants, arribem a l'indret de la casa número 79, i una visitant preguntà: "Què significa aquest tendal penjat al balcó d'aquesta casa i decorat amb figures de diables i molt de foc?" Doncs bé, aquest tendal fa referència a la festa de l'Aquelarre que cada últim dissabte d'agost, i des de fa 40 anys, se celebra a Cervera; a la part baixa d'aquest edifici hi guarden una bona part del material que s'utilitza en aquesta celebració. Tanmateix la casa té molta més història i al llarg dels anys ha allotjat diferents entitats administratives, culturals, recreatives i fins i tot esportives. 

Si mentalment ens situem al segle XV, veurem com la Generalitat organitzà el territori català en deu delegacions, una de les quals s'instal.là a Cervera.  Aquest fet motivà la cerca d'un edifici digne i adequat, i s'encarregà a dos mestres de cases, Antoni Sala i Bernat Giral, l'habilitació d'aquesta casa, amb una gran sala on s'hi ubicà la recepció principal, amb un gran arc sostingut per dues columnes, una de les quals encara hi és, i un magnífic foc a terra que a l'època havia de ser prou necessari. El més significatiu és a la façana, on a la llinda d'un dels balcons hi ha esculpit l'escut de la Generalitat amb la creu de Sant Jordi i la data de l'any 1576. Una data, un edifici i unes dependències que varen fer que Cervera ostentés la representació del més alt organisme de Catalunya, la Generalitat, i això donà a la vila un plus de capitalitat. 

Actualment a Catalunya la representació de la Generalitat se circumscriu la divisió provincial: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a més de la Val d'Aran. Però la història dels pobles, malauradament, també es forja amb una o altra guerra, i els conqueridors, ajudats pels col.laboracionistes (gent del mateix país ocupat) intenten desvirtuar la pròpia història i esborren tots els senyals que troben perquè no els desmenteixin la que s'han inventat (falsejant-la); tanmateix alguns es queden, perquè no els veuen o no saben què signifiquen, i un exemple és que en diferents llocs s'intentà confondre la creu de Sant Jordi de les delegacins de la Generalitat amb unes creus de l'ordre dels templers! Sort que a Cervera i al mateix carrer Major tenim una creu dels templers gravada a la llinda del portal d'entrada de l'església de Sant Joan, de quan era la casa delmera d'aquest ordre dependent del monestir de Santes Creus; i encara més greu fou a Tortosa, que amb el Decret de Nova Planta les creus de Sant Jordi, símbol de la Genetalitat, foren repicades per esborrar-ne el record, i així, a cop de decrets o de presó, la Generalitat uns cops és abolida i altres minimitzada, i els símbols esborrats... Tanmateix però, la història és tossuda i forta, i la pedra també, i en molts casos actua de testimoni d'una realitat com aquesta llinda del carrer Major de la ciutat, amb la creu de Sant Jordi, escut de la Generalitat, i la data de 1576.

Autor: Armand Forcat

Revista SEGARRA Núm. 288 desembre 2020

Secció El Turista Pregunta. Pàg. 29

Un Nefast Decret

 UN NEFAST DECRET

Durant els últims nou anys la Paeria i el CAT han organitzat itineraris turístics nocturns durant els mesos d'agost i setembre per exlicar i donar a conèixer un lloc, una vila, una ciutat, Cervera, mitjançant dades, dates, documents, edificis i fets històrics i, un dels quatre últims d'enguany versà sobre la Guerra de Successió i la incidència que tingué a Cervera, una guerra que finalitzà l'11 de setembre de 1714. Aquest itinerari s'iniciava a la Paeria de Cervera, on els participants a l'itinerari podien contemplar una fotocòpia ampliada d'un document en què Cervera es mostrava partidària a retre obediència a l'arxiduc Carles d'Àustria. Tanmateix també s'observava al document que, en les línies on es mostrava el suport a l'arxiduc, les paraules estaven ratllades, per complir l'ordre que FelipV donà a tots els ajuntaments de Catalunya que s'havien manifestat a favor de l'arxiduc.

L'itinerari anà transcorrent per diferents llocs on aquesta guerra incidí sobre la població, com la casa delmera de la Generalitat que fou suprimida en ser abolida aquesta i totes les institucions catalanes; moltes cases hagueren d'allotjar tropes, oficials i cavalleries i, cal dir que els oficials tenien dret a seient a la vora del foc, a llum, sal, vinagre i estable per als cavalls i per a la tropa i, palla per dormir a les entrades de les cases... També remarcàrem els llocs on s'hagueren de mobilitzar homes per lluitar a Lleida i Barcelona a favor de l'arxiduc i, també el lloc d'on marxaren 140 homes cap a la fortificació de Lleida. El més terrible de tot és que amb aquestes mobilitacions per lluitar, molts cerverins, massa, moriren. Finalitzàrem l'itinerari a l'interior del primer pati de la Universitat, on explicàrem del Decret de Nova Planta.

En finalitzar l'explicació unes persones preguntaren: "què fou i què significà aquest decret?". Resposta: per si no n'hi hagué prou de provocar una guerra per ocupar tot el poder més absolut, amb centenars de morts i empresonats, el document fou una ordre taxativa i d'obligat compliment que canvià totalment el funcionament del país: s'aboliren totes les institucions catalanes, totes les lleis pròpies i s'implantaren les del conqueridor i, per primer cop en la història es prohibí la llengua pròpia en tot l'àmbit públic català: col.legis, universitats, nomenclàtor de carrers i places, fins i tot els noms de les persones, calgué inscriure-les en castellà; es feren tancar totes les universitats i estudis generals i s'ordenà construir aquesta de Cervera com a única a tot el Principat. 

En aquest punt el turista puntualitzà: "per això es diu que aquesta Universitat fou un premi a Cervera? I jo concreto: Felip V signà el decret a Segòvia on diu: "...i teniendo muy presente mi gratitud cuanto he debido al amor i constante lealtatd de la fidelissima ciudad de Cervera en todo el tiempo que ocuparon los enemigos aquel principado" un dels motius principals de l'establiment de la nova universitat borbònica a Cervera, segons s'afirma al decret de la seva creació.  Aquest decret expressa "una constante lealtad de la fidelissima ciudad de Cervera" que queda desmentida totalment pel treball exhaustiu i rigorós de l'historiador Josep Maria Llobet i Portella, que ha localitzat, transcrit i publicat 120 documents que demostren que lluny de mantenir una constant lleialtat a Felip V, els cerverins romangueren fidels a Carles III una bona part de la Guerra de Successió: des del mes de setembre de 1705 fins al mes de febrer de 1711 i, gairebé tota la segona meitat de l'any 1712 i la primera del 1713. I encara, el seu síndic fou un dels membres de la junta de braços que aquell any 1713 aprovà continuar la guerra contra els exèrcits de Felip V per intentar aconseguir que Catalunya pogués conservar les seves llibertats tradicionals.

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.223

En un tram del Ferrocarril. Revista SEGARRA, Núm. 287 novembre 2020. El Turista Pregunta

 EN UN TRAM DEL FERROCARRIL

L'any 1860 el ferrocarril arribà a Cervera, i l'estació ho feu dos anys després. Fou un gran esdeveniment, i també un fet extraordinàriament positiu per a la ciutat i per a tota la comarca, atès que el transport per carretera era pràcticament nul. El transport per ferrocarril agafà una empremta de gran envergadura amb mercaderies de tot tipus: gra, farina, vins, palla, adobs, bestiar... gairebé tot. De fet, quan es projectà el ferrocarril, en el tram d'influència de Cervera, les previsions foren que transportaria una mitjana de vint persones diàries i cinquanta quintars de càrrega! Segurament ningú, l'any 1860, es podia imaginar el que el ferrocarril protagonitzà en diferents períodes i en aquest tram.

Fa ben poc, en un itinerari turístic nocturn, i aturats amb el grup davant d'una placa amb text i fotografies on es fa referència al que fou aquest lloc els anys 1938, 39 i 40, una persona del grup preguntà: "Ens pot explicar quelcom d'aquest lloc?" Sí, vaig respondre, i més recordant unes quantes vicissituds viscudes personalment en aquest sector. 

L'any 1938 (jo tenia 9 anys) la canalla de l'entorn (l'avinguda Catalunya finalitzava aproximadament on avui hi ha el carrer Girona) teníem com a gran distracció anar davant del magatzem d'adobs al qual arribava un ramal de la via del ferrocarril des del moll de l'estació, i on vagons carregats d'adob arribaven davant del magatzem per posteriorment ser distribuits a la pagesia. El nostre al.licient era contemplar com de la part més alta del magatzem i mitjançant un carril aeri apareixia una vagoneta que baixava verticalment fins a sobre el vagó del tren, s'omplia d'adob i iniciava el retorn a l'interior del magatzem, on deixava anar la càrrega, i tot automàtic! Per a nosaltres això era un gaudi extraordinari. 

Una altra situació o experiència encara que molt trista fou quan l'any 1939 a la parcel.la de la dreta, a tocar del mateix magatzem de la Cros, instal.laren un camp de presoners envoltat de filferro on s'hi ubicaren uns centenars de soldats republicans capturats per l'exèrcit de Franco, alguns dels quals, molt assedegats, ens donaven les cantimplores perquè anéssim a la font de l'¨arrabal¨(avinguda Catalunya amb el carrer Combat) i els les retornéssim plenes d'aigua. Recordo que alguns intentaren donar-me unes monedes d'agraïment, i cal recordar que estaven a sol i serena, és a dir, sense teulada! I a més tot l'entorn estava molt cobert de polsim del nitrat de quan es descarregaven els vagons del ferrocarril al magatzem, cosa que encara provocava més set.

L'any 1944, la Segona Guerra Mundial ja avançava cap al final i els aliats anaven recuperant territoris europeus fins aquell moment ocupats per l'exèrcit alemany.

Durant els anys 1940, 41 i 42 ja es podien veure imatges de com aquells soldats entraven victoriosos i de forma estrident i espectacular a ciutats i països europeus que ocupaven militarment: Bèlgica, Holanda, Polònia, França, etc. Per això, quan l'agost de 1944 a Cervera saltà la notícia que a l'estació del tren hi havia centenars de soldats alemanys, molta gent s'hi apropà per veure'ls, i no cal dir la canalla. I efectivament eren soldats alemanys que per evitar caure presoners dels aliats creuaren la frontera i arribaren fins a Cervera, dormiren a la Universitat i l'endemà, amb altres presoners alemanys procedents de Girona, foren traslladats en ferrocarril a Miranda de Duero, fins al final de la guerra, i posteriorment repatriats a Alemanya. 

Han passat 160 anys i el tren ha anat circulant i protagonitzant molts fets històrics. Tot i que per moltes i diferents circumstàncies, actualment i en el mateix tram, transporta gairebé el mateix que en els seus inicis, quan es projectà: vint persones i cinquanta quintars de càrrega.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

REVISTA SEGARRA, Núm. 287 novembre 2020. Secció El Turista Pregunta, pàg. 21.

A l'Aranyó. Revista SEGARRA, Núm 286, octubre 2020. El Turista Pregunta

 A L'ARANYÓ

Habitualment fem un itinerari turístic per la Segarra amb el títol de Ruta pels Castells. La sortida s'inicia a Cervera i fem la primera aturada a Montcortès, i tot seguit anem cap a l'Aranyó, Pelagalls (per l'església romànica del 1068), les Pallargues, Concabella, Florejacs, Tarroja i tornada a Cervera, amb una durada de tres hores i mitja.  És clar que no entrem a tots els castells, ni tots són visitables, ni el temps programat donaria per fer-ho; tanmateix visitem per dintre el castell del Florejacs. 

Catalunya és terra de castells i precisament la comarca de la Segarra és la que compta amb més castells. Aquest context ens ve donat per la pròpia història, no debades la Segarra fou terra de frontera, atès que l'enemic  venia de ponent. Per això i durant uns anys el territori que teníem a tocar en direcció a ponent fou terra de ningú, ja que un temps era dels uns i un temps dels altres. L'any 1149, però, Lleida fou conquerida als musulmans, i llavors els 60 quilòmetres de distància amb la nostra comarca esdevingueren una terra de pau. Una bona part d'aquells castells i recintes emmurallats es transformaren en gran cases per poder-hi viure, i a l'ensems les terres ja es podien treballar i es van consolidar els nuclis habitats al voltant dels castells. És cert que tots els castells tenien una història en comú: protegir i defensar el territori. Al llarg dels segles, però, les diferents guerres que hagueren de suportar els han configurat unes diferències ben notables, segons la seva situació geogràfica, l'administració individual o la diferència de la terra cultivable, encara que tota de secà. Una altra cosa són els interiors, on s'hi poden apreciar les diferències que les vicissituds de la història han plantat sobre el conjunt del territori. 

En l'aturada que fem a l'Aranyó, un dels atractius són els anomenats Pallers de Pedra, que ja hem explicat en un altre article. Només per recordar-ho direm que són dues grans roques de pedra en forma de paller, que segons la tradició eren de palla, però per un càstig diví i per castigar la gasiveria del seu amo van ser convertits en pedra, i tot per no donar aixopluc a un pobre que li demanà dormir al paller en una nit molt freda.

Segurament, però, el motiu que fa obligatòria la visita a l'Aranyó és la presència a l'entrada del poble d'una figura a mida natural de l'escriptor Manuel de Pedrolo. Un bon dia, acompanyant un grup de joves de l'institut de Cervera, al baixar de l'autocar un em preguntà: Qui és el personatge? Doncs és en Manuel de Pedrolo. La pregunta no em sorprengué, atès que durant molts anys, massa, i a causa de l'última dictadura (1939-75), fou un escriptor molt prohibit en tot l'àmbit de l'Estat espanyol. Tanmateix, fora d'aquest territori era ben conegut, i en part famós en diferents països, per la publicació de nombrosos llibres, articles, obres teatrals, etc., i tot traduït de l'idioma català, atès que ell així ho escrivia. Fou defensor amb totes les consequêncies de la llenga pròpia i de Catalunya, i precisament aquest fou el principal motiu pel qual la premsa estatal no se'n feia ressò, ja que no era estimat per les autoritats d'aquells època. Tot i així, arreu del món era molt llegit i les seves obres representades en els millors teatres i durant molts anys.

Manuel de Pedrolo nasqué l'any 1918 al castell de l'Aranyó, tal i com ho indica la placa de marbre fixada al costat de la porta d'entrada del castell. També amb motiu d'un homenatge que li férem, a més de la placa esmentada es descobrí una altra placa a la plaça del poble amb el títol de plaça de Manuel de Pedrolo. També és bo recordar que la família Pedrolo tenia casa i residència al carrer Major de Cervera durant molts anys.

Autor: Armand Forcat. aforcat.blogspot.com

REVISTA SEGARRA, Núm. 286, octubre 2020. Secció: El Turista Pregunta, pâg. 29

L'oli, un bé molt preuat. REVISTA SEGARRA Núm. 284, agost 2020. El Turista Pregunta

L'OLI, UN BÉ MOLT PREUAT

Un dels llocs més idonis per contemplar la Cervera històrica, i per extensió el paisatge de la Segarra, és probablement la Pèrgola. És evident que el paisatge ha canviat especialment en els últims 25 anys, tanmateix però continua essent únic en les diferents èpoques de l'any al poder contemplar els nombrosos desnivells, on dificilment hi trobaríem dues hectàrees juntes i perfectament planes, i on la pagesia s'ha adaptat construint marges de paret seca. Però potser el més extraordinari són els colors; a l'hivern, el verd intens dels sembrats, que a la primavera inicien el camí cap al daurat i que arriben a la plenitud a l'estiu amb la sega, i entrants a la tardor, torna el marró de la terra llaurada; tot un esclat de la natura! I dintre del conjunt hi podem veure cabanes i marges de pedra que encara sostenen algun ametller o alguna olivera, potser per recordar-nos un passat no gaire llunyà.

Avui el nostre itinerari ens porta cap al nord de la ciutat, concretament a una rotonda que jo anomeno de l'oli per recordar la importància que aquest producte tingué a Cervera i a la comarca; una rotonda on hi conflueixen l'avinguda Francesc Macià, l'inici de la carretera d'Agramunt, el camí de la Cardosa, el carrer Sanaüja i el camí del cementiri.

A l'explicar aquesta característica de la rotonda, un turista molt jove em pregunta: "Per què es diu de l'oli?" I la resposta és una llarga explicació sobre aquest producte tan important i que potser molts joves desconeixen. Fins als anys 1990-2000, tot i que alguns abans ja anava canviant, al paisatge segarrenc (a les "vinyes") s'hi podia veure el que es coneixia com les cinc collites: blat, ametllers, ordi, ceps i oliveres, tot molt ben ordenat amb bancals que eren sembrats alternativament un any sí i altre no, per deixar-lo descansar, i entremig i havia oliveres, ametllers, ceps per al vi i derivats.

Un conjunt on, tot i ser una terra aspra i totalment de secà, les famílies hi podien viure relativament bé, això sí, amb molt estalvi, esforç i molta tenacitat, atès que les cinc collites no sempre eren abundants. Cal recordar que durant els anys que la terra produïa les esmentades cinc collites, a Cervera hi funcionaven més de 25 indústries que elaboraven aquests fruits, com per exemple dues fàbriques de farina, una de les quals, el Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca, produïa 100 Kg de farina cada 4 minuts, més la sèmola, el segó i les terceres i el molí d'oli.

A més Cervera comptava amb tres fàbriques de galetes, dues d'alcohols i vins, tres de pasta de sopa, cinc trencadores d'ametlles, cinc molins d'oli i algunes més de torrons, pastes seques, etc.,  i que paulatinament i de forma inexorable han anat desapareixent del mapa industrial cerverí. 

El mot "vinya" s'anà utilitzant per definir una finca rústica i els testimonis que encara perduren, en moltes cases de pagès, són els cellers on hi ha els vaixells, les botes o els carretells per guardar els fruits dels ceps de la vinya. Però cal esmentar de forma important els rebosts amb les engerres d'argila per guardar l'oli per al consum, i cal recordar que era considerat un dels productes més valuosos, i tant és així que als castells era guardat a pany i clau com es pot veure als de Florejacs, Vicfred, les Pallargues, Montsonís...

Avui a la rotonda de l'oli, el que més defineix aquest producte són les grans i centenàries oliveres que creixen enmig d'altra vegetació, les dues moles de pedra per xafar  les olives i la premsa on fluïa l'oli que passava a les piques pel seu refinament.

És cert que actualment la farina, les galetes, l'oli i els vins s'elaboren de forma molt diferent, però la naturalitat d'aquests béns i la forma de produir-los i elaborar-los en aquells anys no s'ha d'oblidar, i sobretot cal recordar i admirar les persones que ho feren possible.

Autor: Armand Forcat   aforcat.blogspot.com

REVISTA SEGARRA Núm. 284, agost 2020. Secció: El Turista Pregunta, Pàg. 29

 

El Cérvol de Santa Maria

EL CÉRVOL DE SANTA MARIA

La "font" turística de Santa Maria de Cervera no té límit, i és tan abundant que podríem passar molt temps parlant-ne, sense por d'esgotar-la. Cada pedra, cada racó, cada espai, per insignificant que sigui, té la seva importància. Si a això hi afegim tota la vessant arquitectònica i tot el conjunt, amarat de religiositat i la fe que s'hi respira, és una "font" que brolla sense aturador, des del segle XIII.

Fins al moment actual en què es destapà i netejà la totalitat de la pedra i s'hi instal.laren els nous llums, que il.luminen esplèndidamennt tot el sostre i per extensió tot el temple, la veritat és que no miràvem molt cap a dalt, tret de mirar els vitralls, les rossasses, els arcs...

Avui amb els llums esmentats i per la claror dels vitralls, i també pels finestrals destapats amb motiu de l'obra, mentre s'espera la col.locació de vitralls, cal mirar i fer mirar i admirar tot l'esplèndid sostre. 

Arribats a la part central del creuer i davant de l'altar major,  fem observar les claus de volta, ja que totes i cadascuna tenen el seu significat, i així d'esquerra a dreta podem veure els passatges més significatius de Jesús: l'anunciació, el naixement al mig i a la dreta l'adoració dels tres reis, i en el braç central, damunt del presbiteri, un cérvol, símbol i origen del nom de Cervera, i mirant en direcció a la porta principal del temple, veiem l'entrada a Jerusalem.. I continuem explicant: el cérvol, situat en el punt més important del temple, al capçal del creuer, és el cérvol de la ciutat, i atès que la família dels Cervera s'havia extingit, l'últim fou abat de Poblet, el poble passà a la jurisdicció reial i així seguí, i a l'edificar Santa Maria els habitants decidiren que el temple no fos presidit per cap senyor, però que hi figurés un bon fermall, i per aquesta condició hi ha el cérvol.

Un cop explicat aquest tram, un turista pregunta: "Sí, que veiem el cérvol, però, com és que també al baldaquí de l'altar major hi ha altres animals?" Resposta: "Oh hi tant!, però aquests, tots i cadascun, tenen el seu significat. Els quatre evangelistes de la cristiandat: a san Joan, sant Lluc, sant Marc i sant Mateu se'ls representa acompanyats per uns símbols que entronquen amb la seva manera d'escriure i, així a sant Joan l'acompanya una àliga (ell escrigué amb immensa perspectiva, a vista d'àliga); a sant Lluc l'acompanya un brau, per això el seu evangeli té aquella força de brau, d'empenta; sant Marc té un lleó, no debades les seves escriptures reflecteixen el geni, el nervi..., i a sant Mateu l'acompanya la creu i l'home, reflectint la pau i l'amor, i com sant Joan fou apòstol. Per tot això, a Santa Maria i en moltíssimes esglésies del món només hi ha els quatre símbols: aquí als quatre angles del baldaquí, però també són en cada un dels angles que formen la creu del temple en el punt més alt de les quatre columnes on comencen els arcs de volta, tanmateix quan visitarem el paranimf de la Universitat veurem a la cúpula els quatre evangelistes acompanyats dels respectius símbols".

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.45

FACEBOOK

 FACEBOOK

A partir d'ara em poden seguir també al meu perfil del Facebook

El Fantasma del Castell de Florejacs

 EL FANTASMA DEL CASTELL DE FLOREJACS

Florejacs és un dels castells que es poden visitar, turísticament parlant, a la Segarra. Florejacs tot i que té molts i diversos atractius i fets molt remarcables, com per exemple que en la guerra de Successió, finalitzada el 1714, en Josep Antoni de Ribera, senyor de Florejacs, lluità a favor de l'arxiduc Carles, amb el grau  de lloctinent de Rafael Casanova, i que  al perdre la guerra davant d'exèrcit de Felip V s'hagué d'exiliar a Àustria juntament amb l'arxiduc Carles, retornant al cap d'uns anys, ja que si no s'hagués exiliat possiblement hauríem d'explicar una altra història.

Sovint, algun turista, especialment joves, pregunta: "I la fantasma del castell, que la podrem veure?" Resposta: "Això no els ho puc assegurar, però sí que puc explicar de camí a la masmorra i , amb una raó ben convincent ja que tenim documentació, que en un temps llunyà la senyora del castell era una dona molt formosa (maca) però també molt perversa, i es diu que li agradaven molt els nois i, així en conquistava tants com podia, però quan es cansava d'ells els feia olorar una flor de lis (símbol i origen del nom de Florejacs) que prèviament havia emmetzinat i, així d'aquesta manera es deslliurava d'ells. Ella abusà molt d'aquesta nefasta pràctica durant molt de temps, però finalment tant ho allargà que el cas arribà a orelles del rei, el qual la féu empresonar i posteriorment ordenà que la decapitessin, i de llavors ençà es diu que la senyora passeja pel castell amb la flor de lis a la mà i sense cap!

Després d'observar els habituals somriures i comentaris de si la veurem o agafarà, un turista de nou anys exclama: "A mi rai que no m'agafarà", i jo li dic: "Ah no?", i ell insisteix "No perquè a mi no em pot veure", i llavors li pregunto: "Perquè no et pot veure?", i ell respon contundent: "Perquè no té cap!"

FORCAT, Armand: 159 Preguntes. Cent Cinquanta-Nou Respostes Cervera 2019 Pàg.31.