Benvingut Ferrocarril. Revista SEGARRA, Núm. 331, juliol 2024. El Turista Pregunta

Benvingut Ferrocarril

Quan l'any 1860 arribà el ferrocarril a Cervera, el tren provocà un trasbals positiu en tots els ordres: económic, industrial, social, cultural... El ferrocarril canvià totalment la manera de viure de moltes famílies, i en general la de tothom. El nou model de transport de persones i de béns amb el ferrocarril transformà la forma de viure de Cervera i de la comarca, i moltíssimes persones s'incorporaren a aquest món laboral i social d'una manera o altra: des de maquinistes, fogoners, interventors, caps d'estació, caps de taller, caps de brigada, sobreestants, caporals i càrrecs del més alt nivell, fins a obrers per al manteniment de l'estació, vies, magatzems, tallers...

Quan s'inicià el projecte poc es podia pensar l'extraordinària repercussió (o sí) que tindria, malgrat que 150 anys enrere en general es tocava molt de peus a terra, com se solia dir. El projecte havia de moure unes 20 persones com a passatgers i per altra banda havia de transportar gra, farina, vi, palla, bestiar i adobs, en total i aproximadament uns cinquanta quintars de càrrega!!! I tot aquest moviment es materialitzava a banda i banda de les vies del tren de l'estació actual, en una esplèndida realitat amb centenars de viatgers i milers de tones de productes transformats, i així gairebé durant un segle. Fou aquí, explicant tota aquesta argumentació a uns visitants nocturns, quan em preguntaren: "I així com canvià aquesta forma o tendència?" L'any 1923 (fa cent anys) arribà a Cervera la carretera N-II, que anava de Madrid a la Jonquera. Va ser una obra molt ben construïda, ja que actualment encara podem veure i trepitjar les llambordes originals a Vergós i també a Sant Francesc, a Cervera, serpentejant fins a l'entrada de l'actual túnel (una autèntica meravella).

Finalitzada la Guerra Civil, el 1939 vingueren altres polítiques amb criteris ben diferents i gairebé tot el transport s'inicià i continuà per carretera. Tot aquell moviment comportà la vinguda de treballadors i famílies d'altres contrades que s'incorporaren a les activitats culturals i intel.lectuals, als col.legis o a les associacions esportives. A Cervera en tenim molts exemples de persones que passaren a formar part de la nostra xarxa, i en aquest cas que explico som família. A la foto del present article hi ha el maquinista de vapor, el Joaquim Sarrate, a qui no vaig conèixer, però sí que vaig conèixer el seu descendent Joaquim Sarrate, casat amb la meva cosina Carme Llamas Forcat i pares de l'Armand Sarrate. Aquest es va casar amb la Montserrat Canal i van tenir dues filles, la Montserrat i la Judit. Elles tres actualment porten de forma magistral la impremta Minerva fundada pel meu padrí, l'Armand Llamas.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 331 juliol 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 37

Visites Nocturnes 2024

La vintena edició dels itineraris nocturns, va tenir un format especial, en lloc de fer jo mateix tot l'itinerari, com és l'habitual, a cada punt on es feia una explicació hi havia un membre diferent de l'Associació d'Intèrprets del Patrimoni.

La meva presència va tenir lloc al darrer punt, a la Universitat, on vaig tenir l'honor de rebre, per part dels companys d'Intèrprets del Patrimoni aquest obsequi, per la meva trajectòria i dedicació.

Enguany unes 200 persones van recórrer alguns dels indrets més destacats de la nostra ciutat 😀

Dimarts 13 d'agost de 2024

Vidal de Montpalau. Revista SEGARRA. Núm. 329, maig 2024. El Turista Pregunta

Vidal de Montpalau

Un dels carrers més importants de Cervera és el conegut carrer Vidal de Montpalau, en honor a un home que, en la seva forma de fer, ultrapassà les fronteres municipals de Montpalau, de Cervera, de la comarca de la Segarra i molt més enllà, perquè la seva mentalitat era "fem" i no "feu" o "faig". Fou una persona proverbial, natural i valenta, i al seu entorn, amb la màxima senzillesa però de forma enèrgica, va saber mobilitzar i entusiamar centenars de famílies pageses de la comarca de la Segarra, moltes de les quals vivien amb més o menys estretor. Amb molta tenacitat va iniciar una nova manera de treballar, i amb el fruit de l'esforç i l'estalvi aconseguí una gran millora en el cultiu i el rendiment de la terra.

Sense mobilitzar centenars de persones al carrer, sense trencar ni embrutar res, va saber crear un conjunt d'activitats sota el nom de Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca que aportaren treball i per tant beneficis a centenars de persones que, directa o indirectament, hi participaren. És clar que necessitaren diners, i molts, perquè a més tot el projecte realitzat es feu amb la màxima efectivitat, i sense oblidar l'elegància i el bon gust, sobretot en l'espectacular torre de la fàbrica de farina (la Farinera), visible des de tota la comarca i testimoni d'una gran realitat. Quan a Anglaterra "esclatava" el Modernisme de la mà de Simon Blake, Catalunya l'incorporà ràpidament. I a Cervera, naturalment, també en tenim nombrosos exemples: el més significatiu, la Farinera dissenyada per Cèsar Martinell (deixeble d'Antoni Gaudí).

Avuí, cent anys després de la seva construcció, és admiració de centenars de persones que visiten la ciutat, i és que aquells homes fundadors volgueren fer una fàbrica rendible econòmicament i també saludable laboralment per als seus treballadors. Hi havia llum natural des del soterrani fins a la part més alta, i estava tot molt mecanitzat: les màquines funcionaven gràcies a un motor que movia els embarrats amb politges de diferent diàmetre i corretges de transmissió que travessaven els sostres i els terres. Això feia que des del moment que entrava el gra de blat a la tremuja i arribava al lloc de carga transformat en una saca de 100 kg de farina en un temps de 4 minuts, el treballador no hagués de tocar el producte en cap moment. I el mateix passava amb la sèmola, el segó o les terceres.

M'agrada explicar tot això perquè el meu pare en fou testimoni, ja que des de la seva construcció hi treballà primer de manobre i fins a la jubilació a la secció d'empaquetar, i d'alguna manera jo també en alguns temps hi vaig participar, ja que unes setmanes li portava el dinar i unes altres el sopar, ja que acostumaven a fer molta producció que emmagatzemaven per tal que el Sindicat pogués vendre el producte tot l'any, i així la farinera parava a l'octubre i els mateixos treballadors anaven a treballar al molí de l'oli.

Han passat 100 anys des de la fundació del Sindicat, com a conseqüència de la necessitat que els productors poguessin fixar preus més justos i no acceptar els que marcaven els majoristes. Naturalment van necessitar diners i posaren a la venda accions a 0,60 cèntims de pesseta, i aconseguiren 9.500 pessetes (57 euros) amb les quals compraren la parcel.la per ubicar-hi tot el complex que al llarg dels anys acompanyà la farinera: les oficines administratives, una filera de forns per coure el pa, el molí d'oli, la ferreria, el taller mecànic, pinsos, verema... D'aquí han sorgit frases tan significatives com "ajuda'm i t'ajudaré" o "tenim les torres més importents de tot el territori: el campanar de Santa Maria, símbol de la fe; les àligues de la Universitat, símbol de la ciència, i de la farinera, símbol del treball".

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 329, maig 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 37

L'Avinguda Francesc Macià. Revista SEGARRA, Núm. 328, abril 2024. El Turista Pregunta

L'Avinguda Francesc Macià

Era l'any 2009 quan, com cada any (i ja en fa vint que ho fem els dimarts d'agost a la nit) fèiem un itinerari per donar a conèixer coses de Cervera, i en aquest cas portava per títol Carrers per a la Història i Història dels Carrers. És natural que a l'explicar l'avinguda Francesc Macià sorgís una pregunta: "I quina vinculació tingué Francesc Macià amb Cervera?" Resposta: Doncs molta i molt important, ja que vingué a Cervera com a president de la Generalitat de Catalunya el 25 de maig de 1931, i aquell dia es donà el seu nom al que fins aleshores era el carrer de les Verges. Tot seguit, aclamat per la gentada que omplia els carrers, anà fins a la Paeria.

Cal recordar que a Cervera, el dia 14 d'octubre de l'any 1359, fou elegit Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, com a primer president de la Generalitat de Catalunya, la institució governamental més antiga del món, i és per això que no sorprèn que Francesc Macià, al visitar la ciutat, fos aclamat per doble motiu: pel que representava i perquè a més era un home molt apreciat, i allà on anava provocava un entusiasme extraordinari, especialment entre el que llavors s'anomenava classe obrera, la qual desitjava fer realitat el que l'Avi (així era conegut Francesc Macià) reclamava per a tothom, tindre una "caseta i l'hortet". Sortosament moltes famílies ho aconseguiren i avui em podem veure exemples al carrer Verge del Camí i a les avingudes de Manresa, del Mil.lenari o de Catalunya... Jo mateix vaig poder gaudir-ne a la casa pairal, fins al dia del meu casament.

Amb el pas dels anys i potser perquè les circumstàncies van canviant, en aquell cas sortíem d'una dictadura, recordo que als anys trenta l'entusiasme era molt potent (1930 al 1936). El diputat Joan Comorera vingué a Cervera i en el seu recorregut anà cap al passeig de l'Estació (hi havia molta gent) a visitar el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana, on des de la finestra faria una al.locució. I jo hi vaig ser perquè anava amb els meus germans, el Manel i el Josep Maria, 9 i 5 anys més grans que jo.

Això avui no tindria gaire importància, però en aquells anys la canalla no podíem anar al passeig de l'Estació perquè era a tocar d'on passava el ferrocarril!!!

Posterioment hi van posar diversos trams de tanca, des del pas a nivell de la carretera de les Oluges fins al camí de Tordera. Una tanca que cal admirar, no solament per la seguretat que donava, també per la seva forma, construcció i cost econòmic.

La línia Lleida-Cervera-Manresa fou importantíssima per a Cervera, i ho demostra que a Cervera s'hi instal.là el dipòsit de màquines del ferrocarril, on s'hi feia el manteniment i la restauració de les màquines del tren i d'on precisament sortien bona part de les tanques de protecció que he esmentat. Les màquines funcionaven a vapor i al redós de la caldera on cremava el carbó hi havia uns tubs d'uns 6 mm de diàmetre i 5 m de llarg plens d'aigua que la caldera feia bullir per fer el vapor i posar en funcionament la màquina. Els esmentats tubs, naturalment es desgastaven amb el foc constant, i al posar-ne de nous, què en feien dels tubs vells? Es guardaven i després es tallaven a mida per fer les tanques de protecció que privaven l'accés de persones a la via del tren!!! En alguns trams encara els podem admirar, fins i tot en algunes ocasions la companyia del ferrocarril els posava a la venda i eren transformats en baranes de balcó o tanques que encara també podem veure.

Això era una economia totalment diferent, ja que l'esperit de l'estalvi imperava en tots els sectors.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 328, abril 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 33

Tres Personatges Austriacistes. Revista SEGARRA, Núm. 327, març 2024. El Turista Pregunta

Tres Personatges Austriacistes

Moltes vegades, al sortir de la visita a la Universitat de Cervera, d'entre els visitants sorgeix una pregunta-comentari: "A mi sempre m'havien explicat que un cop finalitzada la guerra de Successió, Felip V volgué premiar la constante lealtad de Cervera a mi persona durant aquella guerra". Però aquesta argumentació xoca amb diferents fets que desmenteixen aquella constante lealtad a mi persona, sobretot quan ensenyem el llibre de Consells de la Paeria, on s'explica l'acord de continuar la guerra contra aquest monarca; també aconsellem que visitin l'Arxiu Comarcal, ubicat al mateix edifici de la Universitat, o que comprin el llibre Documents de la Cervera austriacista durant la guerra de Successió (1705-1713) del doctor en Història, Josep M. Llobet i Portella, ja que tant a l'Arxiu com al llibre podran llegir els 120 documents que mostren i demostren la realitat del que succeí. Després emprenem el camí fins a la plaça Major i en el seu trajecte anem trobant els llocs històrics on succeïren uns fets relacionats amb aquell enfrontament bèl.lic que s'iniciava, després de la mort de Carles II de Castella, entre Felip d'Anjou (Felip V) i Carles III.

Deambulant pel recorregut ens aturem al punt més trist d'aquella guerra: la plaça Santa Anna, on es mobilitzaren 60 homes per anar a la defensa de Barcelona, i en una altra data, 140 homes per anar a fortificar Lleida. Entrem al carrer Major i molt aviat trobem la casa dels Montaner, on Joan de Montaner organitzà, juntament amb altres prohoms, el sometent amb 60 homes; o també que Josep de Montaner era paer quan s'acordà per unanimitat enviar el síndic a la Junta de Braços de Barcelona amb el mandat de continuar la guerra contra Felip V.

Continuant pel carrer Major ens aturem a la casa Sabater (en altres temps col.legi de la Sagrada Família per a noies) on Miquel de Montserrat organitzà tropes per anar a defensar Barcelona, cosa que li valgué perdre tot el patrimoni a més d'haver d'exiliar-se per salvar la vida. Hem conegut unes cases i uns personatges, però cal recordar que tots els acords esmentats i altres eren avalats no solament per les autoritats, sinó també per nombrosos personatges i prohoms de la ciutat, ja que trobem reunions de fins a 60 i 70 persones, cosa que vol dir que a Cervera hi havia més cases i persones que formaren la Cervera austriacista.

I arribem a la plaça Major on hi ha la Paeria (la casa de la ciutat com sempre deia el meu pare, i jo afegeixo el cor de la ciutat), on entre altres es prengué l'acord que hem recordat a l'inici del recorregut. Davant de la vidriera de l'Arxiu Comarcal i de cara al pati de la Universitat podem mirar i llegir el llibre de Consells de la Paeria, on trobem el text ratllat per ordre de Felip V. Des de Segòvia ordenà que tots els ajuntaments de Catalunya que durant la guerra de Successió, finalitzada l'11 de setembre de 1714, s'haguessin mostrat favorables a l'arxiduc Carles d'Àustria, esborressin els acords. Per això el llibre de Consells està ratllat, cosa que desmenteix i molt aquella constante lealtad...

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 327, març 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Civisme o Incivisme. Revista SEGARRA, Núm. 325, gener 2024. El Turista Pregunta

Civisme o Incivisme

Civisme: portar el gos a passejar i quan faci les seves necessitats recollir-ho i llençar-ho a la primera paperera que trobem, o portar el gos al lloc habilitat més proper i que ho faci allà. Tenim una ciutat molt llarga i ampla i una excel.lent brigada de neteja, però els mal educats els ho posen molt difícil perquè la seva feina pugui lluir com es mereix malgrat l'esforç que hi posen.

Tenim la sort de constatar que els homes i les dones que passegen gossos i no recullen el que els animals fan són una minoria, però en una ciutat com Cervera és quan es nota més que s'ha embrutat. Cal dir que el present article ve provocat per la pregunta d'una persona d'un grup amb qui efectuàvem un itinerari turístic. A l'arribar a la plaça de les Corts Catalanes em comentà:

"Com és que tants gossos han fet les seves necessitats aquí i cap dels seus amos ho ha plegat?"

Precisament l'itinerari era per a un grup de treballadors d'una empresa ubicada al polígon industrial (no és la primera vegada que es fa), atès que avui dia les empreses i treballadors i treballadores de molts països, fins i tot de diferents continents, coneixen el país i la història d'on treballen gràcies a aquests itineraris.

Aquest transcorria per la muralla, plaça de les Corts Catalanes, carreró de les Bruixes, carrer Sebolleria, plaça Major i, finalment, carrer Major, per continuar cap al mirador del Toni Nadal, on fem una aturada, i baixar per la torre de defensa de la muralla cap al tram de la plaça, on a sota del mirador hi ha el que fou la intendència on els soldats que protegien la vila podien descansar i avituallar-se.

La gran i desagradable sorpresa fou veure que a la plaça hi havia les defecacions d'alguns gossos d'aquesta minoria de persones que els passegen i no tenen en compte les més elementals normes de respecte a la ciutat on viuen, ni cap als seus con-ciutadans.

Tot seguit seguírem l'itinerari i ens vam oblidar del comportament incívic d'aquestes persones que no beneficien ningú i perjudiquen tothom, inclús els propis gossos. I això es pot detectar i rebutjar des de qualsevol punt de la ciutat, i torno a agrair a la brigada municipal i a les persones que no embruten l'esforç que fan per pal.liar-ho, encara que la ciutat tingui un perímetre municipal extensíssim i per tant sigui molt difícil de martenir-lo net les vint-i-quatre hores del dia.

Tanmateix la solució és ben senzilla: que la minoria que embruta es comporti educadament.

Autor: Armand Forcat
aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 325, gener 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Una Protecció Inadequada- Revista SEGARRA, Núm. 324, desembre 2023- El Turista Pregunta

Una Protecció Inadequada

L'edifici històric que atreu més els visitants a Cervera en un sentit o altre és la Universitat: la magnitud de l'edifici (deu mil metres quadrats) ja és un bon motiu, però l'arquitectura, el contingut cultural, la història i les contínues i constants activitats culturals, recreatives i festives fan difícil trobar a tot el país un edifici amb tanta vida intel.lectual, i més si hi sumem l'activitat quotidiana d'un institut amb centenars d'estudiants, cinc biblioteques, arxiu històric, dipòsits, la UNED, festivals i cursos internacionals de música, trobades d'entitats, etc.

Actualment s'estan canviant tots els vidres de les finestres per vidres de doble càmera, fet que significarà un gran estalvi energètic i a l'ensems confort per als usuaris i molta més llum natural. Quan es construí, a partir de 1717, s'optà per una pedra molt propera i per tant econòmica pel que fa al transport. Aquesta pedra, però és saulonenca i les humitats l'erosionen fàcilment, motiu pel qual sovint se'n desprenen petits trossos, i això comporta un perill per a les persones que hi transiten: centenars d'alumnes, centenars de turistes que la visiten i centenars més de les diferents activitats que s'hi organitzen gairebé tots els caps de setmana durant l'any.

Fa un temps que dintre del perímetre dels tres grans patis interiors s'hi han instal.lat unes plataformes, a l'alçada dels arcs dels porxos, de plàstic transparent, sostingudes per uns envigats de fusta amb una estètica adequada a l'edifici, que eviten que tot el que pugui caure de dalt quedi recollit, i vaig pensar que aquesta instal.lació tan ben feta, sòlida i adequada seria per molt temps. Uns dies després s'instal.laren davant de la portalada principal de l'entrada a l'edifici, i també a la portalada de la segona façana, uns entramats de ferro que vaig pensar que serien per restaurar les extraordinàries i majestuoses façanes. Han passat setmanes i mesos i sembla ser que també són per evitar que algun despreniment faci mal a les persones, i això està bé, ja que per damunt de tot hi ha la seguretat de les persones.

Actualment quan ensenyem la Universitat i n'expliquem la història, característiques i símbols, moltes vegades hi ha algú que pregunta: "Per què hi ha aquestes estructures davant de les dues façanes?" I un cop explicat perquè hi són, comenten: "No es podria haver fet d'una forma més adequada?" I tenen raó, ja que com és possible que davant de dues extraordinàries i monumentals portalades d'entrada s'hi hagin muntat unes estructures de ferro de tan mal aspecte, a més de rovellades, brutes i velles que rebaixen i molt la categoria de la institució i del que és actualment: un gran focus d'arquitectura i cultura al més alt nivell, ateses les activitats diàries d'ensenyament, turisme o lúdiques que tenen lloc cada dia de tot l'any. Esperem que es treguin ben aviat i se n'instal.lin unes de noves ben estructurades, netes i ben pintades, tal i com es mereixen la institució, la ciutat i tots els usuaris.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 324, desembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 21

La Universitat a Tocar. Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023. El Turista Pregunta

La Universitat a Tocar

Situem-nos uns anys enrere, és a dir als anys seixanta (1960-70), quan amb tota la família, a l'estiu, alguns diumenges amb una furgoneta DKW anàvem a la platja de Cambrils o Salou. Un d'aquells diumenges i durant el trajecte, un cop passat Tàrrega, a l'indret de Verdú un cotxe que ens precedia tingué una avaria que el precipità a la vorada i tot seguit es tombà i caigué un tram avall al fons del marge. Naturalment vàrem aturar el nostre vehicle i baixàrem a ajudar-los a sortir del cotxe, i atès que només tenien diverses contusions i cops els poguérem posar dintre del nostre vehicle i els portàrem als seu domicili (eren de Tàrrega). Després contactàrem amb un mecànic perquè anés a recollir el cotxe espatllat. Sortosament no estaven ferits greument i nosaltres continuàrem el viatge. Era un temps en què no existia el telèfon mòbil, ni el 061, ni gairebé res del que gaudim ara, com una extraordinària xarxa de serveis on disposem de bombers a l'instant, mossos, ambulàncies, hospitals, serveis d'urgència les 24 hores del dia...

Passaren cinquanta anys i un bon dia un grup de turistes vingueren a visitar Cervera. Era un grup amb una forta disminució física, eren cecs!!!, i naturalment la visita fou entranyable. Les explicacions varen ser molt diferents, atès que quan estem davant d'un objecte, d'un edifici o d'una figura procurem descriure'ls amb més detall ja que no es veuen. A l'arribada del grup esmentat vaig fer una salutació i benvinguda i vaig explicar el que aniríem a conèixer. Un dels visitants alçà la mà i preguntà: "Que és l'Armand Forcat de Cervera vostè?" La resposta fou que sí i ell continuà: "L'he conegut per la veu!" Llavors explicà al grup tot el que havíem viscut aquells anys seixanta en aquella carretera propera a Verdú, i va agrair una vegada més l'ajuda que els havíem donat en aquell accident. Tot seguit iniciàrem el recorregut turístic davant de la Universitat. Vaig explicar totes les característiques de la institució i vaig fer tocar la porta, la pedra i fins i tot les minúscules falques de fusta que, tot i no tenir més de 3 mm de gruix per anivellar les pedres, després de 300 anys encara hi són!!!

La part de la pedra que ha anat decaient ells la pogueren "veure" passant-hi la mà per damunt, la qual quedava impregnada de la sorra de la pedra desfeta. Després seguírem cap als patis on vidrieres, portes i finestres seguiren donant testimoni de la magnitud de l'edifici, fins arribar a les portes del paranimf, i un cop a l'interior tot encara fou més laboriós i efectiu, ja que ens situàrem als peus del retaule que el presideix, la patrona de l'Acadèmia flanquejada per uns quants àngels majors, menors i petits esculpits per Jaume Padró el 1780, amb alabastre de Segueró, i situats sobre peanyes de marbre.

Jaume Padró primer escrivia la seva obra i el sentit que hi volia donar: en primer lloc que tot fos com real i jo puc assegurar que ho aconseguí, ja que quan persones cegues toquen els peus, les cames o els mantells de les figures, així ho noten, inclús un senyal com el dit gros del peu (que s'alça quan una persona fa força). Els dos àngels majors que hi ha al retaule i que sostenen simbòlicament dues torres de Jerusalem, també ho fan!!!

Tot seguit palparen i se sorprengueren que a tota la base del retaule l'escultor hi esculpís bona part dels fruïts de la Segarra, tals com raïm, peres, pomes, magranes... És a dir, tot un conjunt que fa més de 240 anys que tothom admira i se'n meravella per com amb els mitjans que tenien podien fer obres tan perfectes i significatives com el retaule del paranimf de la Universitat.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 23

LA FESTA MAJOR D'HIVERN

LA FESTA MAJOR D'HIVERN

feu clic aqui per veure el video

Fa uns dies vaig explicar dins del cicle de Cultura Popular a les Escoles en el marc de la Festa Major d'Hivern, què són les Completes, una de les festes més importants de Cervera.

El Paer en cap Jan Pomés ens va rebre a la Paeria i ens va agrair el nostre interès i treball. 😊

L'Antic Forn. Revista SEGARRA, Núm. 322, octubre 2023- El Turista Pregunta

L'Antic Forn

Fa uns dies parlava amb un grup de visitants de quan el pa era cuit amb llenya, i encara que donava tots els detalls en l'explicació, crec que hi mancava una fotografia del forn, que actualment es troba ubicat dins d'un extraordinari restaurant anomenat l'Antic Forn. A banda de menjar's´hi molt bé, evoca aquell temps en què el pa era cuit amb llenya. Es posaven els feixos de llenya a l'interior del forn i es regulava el foc per tal que no cremés ni ràpidament ni molt a poc a poc. Un cop tot consumit quedava la cendra que calia retirar de l'interior del forn, la qual també era venuda a particulars per blanquejar la roba o coure el llegum, especialment guixes, cigrons o llenties, ja que sempre es tractava d'aprofitar-ho tot. És sabut que si un foc respira crema més de pressa i si no respira s'ofega, per això a la xemeneia del fum hi havia una tanca que en regulava la sortida, perquè la pedra estigués suficientment calenta per coure fins a tres fornades de pa: la primera dels pans de 1,5 kg, després les barres i pans petits, i finalment els llonguets, pans de Viena, coques i algun panadó quan l'esclafor de la pedra ja anava minvant. Es buscava treure el major rendiment d'aquells feixos de llenya que cremaven fins a convertir-se en cendra.

Però al veure el forn la sorpresa fou extraordinària, ja que si bé tota la concavitat i la base són de pedra, en aquest cas és de planta rodona i giratòria, i es mou a la velocitat desitjada mitjançant un volant situat al davant i sota la porta d'accés al forn. Es tracta d'un conjunt destinat a coure el pa a la perfecció, per enfornar o desenfornar quan està cuit. Tot el procés per elaborar el pa era més fàcil, ja que els forners només necessitaven una pala relativament curta, tant per posar el pa a coure com per treure'l cuit, i no cal dir que també per recollir la cendra. En general, amb els mitjans de què disposaven, els oficis no eren fàcils i els forners havien der ser forçuts.

El meu pare entrà a treballar a la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca fins a la seva jubilació; treballava a la secció que es deia de "l'empaca" i cada quatre minuts li arribaven 100 kg de farina que omplien una saca, la desenganxava d'on l'havia fixat i la col.locava en un carretó de dues rodes, i tot seguit hi posava una altra saca buida que s'omplia. Mentre pesava la saca, amb un lliurador afegia o treia uns grams per tal d'assegurar els 100 kg, després la cosia i deixava dos "becs" per carregar-la o descarregar-la i encolava una etiqueta on hi deia Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca. Un cop plena portava la saca a la sala-magatzem, i transcorreguts els quatre minuts que durava aquest procés, la saca penjada prèviament ja estava plena i calia iniciar una altra vegada el procediment descrit.

És clar que feia un gran esforç, per això cobrava 4 pessetes més a la setmana, en total 54 quan els altres en cobraven 50. He explicat això per significar que les saques de farina pesaven 100 kg!!! Per això deixava els dos "becs" per carregar-les i descaregar-les dels carros que les repartien pels forns o entre alguns pagesos que en tenien de propi. Eren temps que deambulant pels carrers trobaves piles de llenya, i això era indicatiu que allà hi havia un forn de pa. També era molt habitual veure pels carrers els carros arrossegats per mules que transportaven saques de farina i moltes coses més; eren de les agències dels Montagut, Gabarró o Cularsa, per citar-ne algunes, que des de diferents llocs com la farinera, magatzems o el ferrocarril repartien a domicili.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 322, octubre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Armand Forcat