EL BRONZE: UN MATERIAL MOLT PERSEGUIT
El bronze, almenys a Cervera i comarca durant el període 1936-39, fou un material molt valuós, atès que era utilitzat per fabricar armes.
La façana principal de la Universitat de Cervera estava fins al 1936 profusament ornamentada amb figures, escuts, grans gerros i escrits fets amb coure, aram i bronze. Tot estava conjuntat amb la pedra per dignificar un edifici destinat a ser durant gairebé un segle i mig l'única universitat per a tot el Principat de Catalunya. I tot i que es tancà la universitat, l'ornamentació subsistí fins al 1936, moment en què es donà l'ordre que tot el que fos de bronze o coure calia fondre-ho per fer armes i munició. Gairebé tot fou llençat de dalt a baix. Amb el pas dels anys s'ha anat recuperant parcialment l'ornamentació, també perquè alguna peça no es destruí del tot. La magnitud de l'edifici i encara més la façana desperten sempre l'admiració dels visitants i les preguntes sovintegen. Per exemple: "en aquelles dues peanyes buides, què hi havia?" Es tracta de dues peanyes de pedra que hi ha a cada costat de la façana, sense res al damunt, on hi havia dues peces de bronze molt significatives: l'escut de la monarquia a la dreta i l'escut papal a l'esquerra, atès que la Universitat fou pontifícia.
També s'hi tornà a situar la imatge de la Puríssima com a patrona de l'acadèmia i símbol d'edifici importantíssim, i la façana tornà a coronar-se com havia estat fins al 1936, amb la corona reial, malgrat que es feu amb ferro com també els quatre grans gerros del conjunt. Estem parlant de l'any 1975, quan amb més bona voluntat que no pas diners s'obtà per aquesta solució que crec que serà transitòria. Al centre de la façana s'hi pot observar un gran medalló on escrit amb llatí es fa referència al que es dedicava la institució, i és l'única que ha estat sempre al seu lloc, des del dia de la seva instal.lació. I és de coure! Tanmateix s'hi reflecteix la incultura que a vegades predomina en la societat del moment: hi podem observar uns quants forats de tirs de fusell.
És fàcil comprendre que l'edifici reflecteix com ha viscut i sobreviscut. Un cop complert el segle i mig de vida universitària fou utilitzat com a caserna de soldats del bàndol liberal en la tercera guerra carlina del 1872 al 1876. Després fou presó, i el 1887 es cedí als pares claretians, els quals, a part de preparar nois per ser missioners, establiren col.legi i bona part de la canalla i joves de Cervera i comarca hi anàrem fins al 1936, quan es clausurà i llavors continuàrem al Grup Escolar (avui Jaume Balmes) amb una gran sorpresa per a nosaltres, atès que per primera vegada compartíem col.legi i pupitre amb nenes! Tot plegat fins al 1938, quan el col.legi fou declarat hospital militar, amb 228 llits, juntament amb la Universitat, també hospital amb 734 llits, amb la qual cosa Cervera es convertí en un dels punts més importants d'aquella guerra, i també objectiu militar ja que es lluitava a Balaguer, Sort, Tremp... Precisament en aquells indrets va desaparèixer per sempre més el meu germà gran de 18 anys, que també fins al 1936, anava a col.legi amb els pares claretians.
L'activitat hospitalària augmentà de forma terrible amb una allau de ferits cap als dos centres, i ja no es deturà fins al 1939. Els registres de morts en les dues dependències constaten més de 300 morts.
A la Universitat s'hi instal.là el XII Cos de l'Exèrcit, i al 1939, un cop finalitzada la guerra, l'edifici fou declarat camp de concentració, i per agreujar més el terrible fet de la guerra arribà la pesta del tifus. De fet totes aquestes activitats de guerra convertiren la ciutat en objectiu militar, motiu pel qual Cervera fou bombardejada diverses vegades. És per això que al cementiri s'hi habilità una fosa comuna on hi ha més de 400 persones enterrades. Han passat els anys i avui podem constatar amb gran satisfacció que l'antic edifici universitari està pletòric de cultura, d'ensenyament i informació amb biblioteques, institut, arxiu, UNED, cursos i festivals internacionals de música, trobades d'entitats diverses i, en els espais oberts, fires, festes i un llarg etcètera.
