Tres Personatges Austriacistes. Revista SEGARRA, Núm. 327, març 2024. El Turista Pregunta

Tres Personatges Austriacistes

Moltes vegades, al sortir de la visita a la Universitat de Cervera, d'entre els visitants sorgeix una pregunta-comentari: "A mi sempre m'havien explicat que un cop finalitzada la guerra de Successió, Felip V volgué premiar la constante lealtad de Cervera a mi persona durant aquella guerra". Però aquesta argumentació xoca amb diferents fets que desmenteixen aquella constante lealtad a mi persona, sobretot quan ensenyem el llibre de Consells de la Paeria, on s'explica l'acord de continuar la guerra contra aquest monarca; també aconsellem que visitin l'Arxiu Comarcal, ubicat al mateix edifici de la Universitat, o que comprin el llibre Documents de la Cervera austriacista durant la guerra de Successió (1705-1713) del doctor en Història, Josep M. Llobet i Portella, ja que tant a l'Arxiu com al llibre podran llegir els 120 documents que mostren i demostren la realitat del que succeí. Després emprenem el camí fins a la plaça Major i en el seu trajecte anem trobant els llocs històrics on succeïren uns fets relacionats amb aquell enfrontament bèl.lic que s'iniciava, després de la mort de Carles II de Castella, entre Felip d'Anjou (Felip V) i Carles III.

Deambulant pel recorregut ens aturem al punt més trist d'aquella guerra: la plaça Santa Anna, on es mobilitzaren 60 homes per anar a la defensa de Barcelona, i en una altra data, 140 homes per anar a fortificar Lleida. Entrem al carrer Major i molt aviat trobem la casa dels Montaner, on Joan de Montaner organitzà, juntament amb altres prohoms, el sometent amb 60 homes; o també que Josep de Montaner era paer quan s'acordà per unanimitat enviar el síndic a la Junta de Braços de Barcelona amb el mandat de continuar la guerra contra Felip V.

Continuant pel carrer Major ens aturem a la casa Sabater (en altres temps col.legi de la Sagrada Família per a noies) on Miquel de Montserrat organitzà tropes per anar a defensar Barcelona, cosa que li valgué perdre tot el patrimoni a més d'haver d'exiliar-se per salvar la vida. Hem conegut unes cases i uns personatges, però cal recordar que tots els acords esmentats i altres eren avalats no solament per les autoritats, sinó també per nombrosos personatges i prohoms de la ciutat, ja que trobem reunions de fins a 60 i 70 persones, cosa que vol dir que a Cervera hi havia més cases i persones que formaren la Cervera austriacista.

I arribem a la plaça Major on hi ha la Paeria (la casa de la ciutat com sempre deia el meu pare, i jo afegeixo el cor de la ciutat), on entre altres es prengué l'acord que hem recordat a l'inici del recorregut. Davant de la vidriera de l'Arxiu Comarcal i de cara al pati de la Universitat podem mirar i llegir el llibre de Consells de la Paeria, on trobem el text ratllat per ordre de Felip V. Des de Segòvia ordenà que tots els ajuntaments de Catalunya que durant la guerra de Successió, finalitzada l'11 de setembre de 1714, s'haguessin mostrat favorables a l'arxiduc Carles d'Àustria, esborressin els acords. Per això el llibre de Consells està ratllat, cosa que desmenteix i molt aquella constante lealtad...

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 327, març 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Civisme o Incivisme. Revista SEGARRA, Núm. 325, gener 2024. El Turista Pregunta

Civisme o Incivisme

Civisme: portar el gos a passejar i quan faci les seves necessitats recollir-ho i llençar-ho a la primera paperera que trobem, o portar el gos al lloc habilitat més proper i que ho faci allà. Tenim una ciutat molt llarga i ampla i una excel.lent brigada de neteja, però els mal educats els ho posen molt difícil perquè la seva feina pugui lluir com es mereix malgrat l'esforç que hi posen.

Tenim la sort de constatar que els homes i les dones que passegen gossos i no recullen el que els animals fan són una minoria, però en una ciutat com Cervera és quan es nota més que s'ha embrutat. Cal dir que el present article ve provocat per la pregunta d'una persona d'un grup amb qui efectuàvem un itinerari turístic. A l'arribar a la plaça de les Corts Catalanes em comentà:

"Com és que tants gossos han fet les seves necessitats aquí i cap dels seus amos ho ha plegat?"

Precisament l'itinerari era per a un grup de treballadors d'una empresa ubicada al polígon industrial (no és la primera vegada que es fa), atès que avui dia les empreses i treballadors i treballadores de molts països, fins i tot de diferents continents, coneixen el país i la història d'on treballen gràcies a aquests itineraris.

Aquest transcorria per la muralla, plaça de les Corts Catalanes, carreró de les Bruixes, carrer Sebolleria, plaça Major i, finalment, carrer Major, per continuar cap al mirador del Toni Nadal, on fem una aturada, i baixar per la torre de defensa de la muralla cap al tram de la plaça, on a sota del mirador hi ha el que fou la intendència on els soldats que protegien la vila podien descansar i avituallar-se.

La gran i desagradable sorpresa fou veure que a la plaça hi havia les defecacions d'alguns gossos d'aquesta minoria de persones que els passegen i no tenen en compte les més elementals normes de respecte a la ciutat on viuen, ni cap als seus con-ciutadans.

Tot seguit seguírem l'itinerari i ens vam oblidar del comportament incívic d'aquestes persones que no beneficien ningú i perjudiquen tothom, inclús els propis gossos. I això es pot detectar i rebutjar des de qualsevol punt de la ciutat, i torno a agrair a la brigada municipal i a les persones que no embruten l'esforç que fan per pal.liar-ho, encara que la ciutat tingui un perímetre municipal extensíssim i per tant sigui molt difícil de martenir-lo net les vint-i-quatre hores del dia.

Tanmateix la solució és ben senzilla: que la minoria que embruta es comporti educadament.

Autor: Armand Forcat
aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 325, gener 2024

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Una Protecció Inadequada- Revista SEGARRA, Núm. 324, desembre 2023- El Turista Pregunta

Una Protecció Inadequada

L'edifici històric que atreu més els visitants a Cervera en un sentit o altre és la Universitat: la magnitud de l'edifici (deu mil metres quadrats) ja és un bon motiu, però l'arquitectura, el contingut cultural, la història i les contínues i constants activitats culturals, recreatives i festives fan difícil trobar a tot el país un edifici amb tanta vida intel.lectual, i més si hi sumem l'activitat quotidiana d'un institut amb centenars d'estudiants, cinc biblioteques, arxiu històric, dipòsits, la UNED, festivals i cursos internacionals de música, trobades d'entitats, etc.

Actualment s'estan canviant tots els vidres de les finestres per vidres de doble càmera, fet que significarà un gran estalvi energètic i a l'ensems confort per als usuaris i molta més llum natural. Quan es construí, a partir de 1717, s'optà per una pedra molt propera i per tant econòmica pel que fa al transport. Aquesta pedra, però és saulonenca i les humitats l'erosionen fàcilment, motiu pel qual sovint se'n desprenen petits trossos, i això comporta un perill per a les persones que hi transiten: centenars d'alumnes, centenars de turistes que la visiten i centenars més de les diferents activitats que s'hi organitzen gairebé tots els caps de setmana durant l'any.

Fa un temps que dintre del perímetre dels tres grans patis interiors s'hi han instal.lat unes plataformes, a l'alçada dels arcs dels porxos, de plàstic transparent, sostingudes per uns envigats de fusta amb una estètica adequada a l'edifici, que eviten que tot el que pugui caure de dalt quedi recollit, i vaig pensar que aquesta instal.lació tan ben feta, sòlida i adequada seria per molt temps. Uns dies després s'instal.laren davant de la portalada principal de l'entrada a l'edifici, i també a la portalada de la segona façana, uns entramats de ferro que vaig pensar que serien per restaurar les extraordinàries i majestuoses façanes. Han passat setmanes i mesos i sembla ser que també són per evitar que algun despreniment faci mal a les persones, i això està bé, ja que per damunt de tot hi ha la seguretat de les persones.

Actualment quan ensenyem la Universitat i n'expliquem la història, característiques i símbols, moltes vegades hi ha algú que pregunta: "Per què hi ha aquestes estructures davant de les dues façanes?" I un cop explicat perquè hi són, comenten: "No es podria haver fet d'una forma més adequada?" I tenen raó, ja que com és possible que davant de dues extraordinàries i monumentals portalades d'entrada s'hi hagin muntat unes estructures de ferro de tan mal aspecte, a més de rovellades, brutes i velles que rebaixen i molt la categoria de la institució i del que és actualment: un gran focus d'arquitectura i cultura al més alt nivell, ateses les activitats diàries d'ensenyament, turisme o lúdiques que tenen lloc cada dia de tot l'any. Esperem que es treguin ben aviat i se n'instal.lin unes de noves ben estructurades, netes i ben pintades, tal i com es mereixen la institució, la ciutat i tots els usuaris.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 324, desembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 21

La Universitat a Tocar. Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023. El Turista Pregunta

La Universitat a Tocar

Situem-nos uns anys enrere, és a dir als anys seixanta (1960-70), quan amb tota la família, a l'estiu, alguns diumenges amb una furgoneta DKW anàvem a la platja de Cambrils o Salou. Un d'aquells diumenges i durant el trajecte, un cop passat Tàrrega, a l'indret de Verdú un cotxe que ens precedia tingué una avaria que el precipità a la vorada i tot seguit es tombà i caigué un tram avall al fons del marge. Naturalment vàrem aturar el nostre vehicle i baixàrem a ajudar-los a sortir del cotxe, i atès que només tenien diverses contusions i cops els poguérem posar dintre del nostre vehicle i els portàrem als seu domicili (eren de Tàrrega). Després contactàrem amb un mecànic perquè anés a recollir el cotxe espatllat. Sortosament no estaven ferits greument i nosaltres continuàrem el viatge. Era un temps en què no existia el telèfon mòbil, ni el 061, ni gairebé res del que gaudim ara, com una extraordinària xarxa de serveis on disposem de bombers a l'instant, mossos, ambulàncies, hospitals, serveis d'urgència les 24 hores del dia...

Passaren cinquanta anys i un bon dia un grup de turistes vingueren a visitar Cervera. Era un grup amb una forta disminució física, eren cecs!!!, i naturalment la visita fou entranyable. Les explicacions varen ser molt diferents, atès que quan estem davant d'un objecte, d'un edifici o d'una figura procurem descriure'ls amb més detall ja que no es veuen. A l'arribada del grup esmentat vaig fer una salutació i benvinguda i vaig explicar el que aniríem a conèixer. Un dels visitants alçà la mà i preguntà: "Que és l'Armand Forcat de Cervera vostè?" La resposta fou que sí i ell continuà: "L'he conegut per la veu!" Llavors explicà al grup tot el que havíem viscut aquells anys seixanta en aquella carretera propera a Verdú, i va agrair una vegada més l'ajuda que els havíem donat en aquell accident. Tot seguit iniciàrem el recorregut turístic davant de la Universitat. Vaig explicar totes les característiques de la institució i vaig fer tocar la porta, la pedra i fins i tot les minúscules falques de fusta que, tot i no tenir més de 3 mm de gruix per anivellar les pedres, després de 300 anys encara hi són!!!

La part de la pedra que ha anat decaient ells la pogueren "veure" passant-hi la mà per damunt, la qual quedava impregnada de la sorra de la pedra desfeta. Després seguírem cap als patis on vidrieres, portes i finestres seguiren donant testimoni de la magnitud de l'edifici, fins arribar a les portes del paranimf, i un cop a l'interior tot encara fou més laboriós i efectiu, ja que ens situàrem als peus del retaule que el presideix, la patrona de l'Acadèmia flanquejada per uns quants àngels majors, menors i petits esculpits per Jaume Padró el 1780, amb alabastre de Segueró, i situats sobre peanyes de marbre.

Jaume Padró primer escrivia la seva obra i el sentit que hi volia donar: en primer lloc que tot fos com real i jo puc assegurar que ho aconseguí, ja que quan persones cegues toquen els peus, les cames o els mantells de les figures, així ho noten, inclús un senyal com el dit gros del peu (que s'alça quan una persona fa força). Els dos àngels majors que hi ha al retaule i que sostenen simbòlicament dues torres de Jerusalem, també ho fan!!!

Tot seguit palparen i se sorprengueren que a tota la base del retaule l'escultor hi esculpís bona part dels fruïts de la Segarra, tals com raïm, peres, pomes, magranes... És a dir, tot un conjunt que fa més de 240 anys que tothom admira i se'n meravella per com amb els mitjans que tenien podien fer obres tan perfectes i significatives com el retaule del paranimf de la Universitat.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 323, novembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 23

LA FESTA MAJOR D'HIVERN

LA FESTA MAJOR D'HIVERN

feu clic aqui per veure el video

Fa uns dies vaig explicar dins del cicle de Cultura Popular a les Escoles en el marc de la Festa Major d'Hivern, què són les Completes, una de les festes més importants de Cervera.

El Paer en cap Jan Pomés ens va rebre a la Paeria i ens va agrair el nostre interès i treball. 😊

L'Antic Forn. Revista SEGARRA, Núm. 322, octubre 2023- El Turista Pregunta

L'Antic Forn

Fa uns dies parlava amb un grup de visitants de quan el pa era cuit amb llenya, i encara que donava tots els detalls en l'explicació, crec que hi mancava una fotografia del forn, que actualment es troba ubicat dins d'un extraordinari restaurant anomenat l'Antic Forn. A banda de menjar's´hi molt bé, evoca aquell temps en què el pa era cuit amb llenya. Es posaven els feixos de llenya a l'interior del forn i es regulava el foc per tal que no cremés ni ràpidament ni molt a poc a poc. Un cop tot consumit quedava la cendra que calia retirar de l'interior del forn, la qual també era venuda a particulars per blanquejar la roba o coure el llegum, especialment guixes, cigrons o llenties, ja que sempre es tractava d'aprofitar-ho tot. És sabut que si un foc respira crema més de pressa i si no respira s'ofega, per això a la xemeneia del fum hi havia una tanca que en regulava la sortida, perquè la pedra estigués suficientment calenta per coure fins a tres fornades de pa: la primera dels pans de 1,5 kg, després les barres i pans petits, i finalment els llonguets, pans de Viena, coques i algun panadó quan l'esclafor de la pedra ja anava minvant. Es buscava treure el major rendiment d'aquells feixos de llenya que cremaven fins a convertir-se en cendra.

Però al veure el forn la sorpresa fou extraordinària, ja que si bé tota la concavitat i la base són de pedra, en aquest cas és de planta rodona i giratòria, i es mou a la velocitat desitjada mitjançant un volant situat al davant i sota la porta d'accés al forn. Es tracta d'un conjunt destinat a coure el pa a la perfecció, per enfornar o desenfornar quan està cuit. Tot el procés per elaborar el pa era més fàcil, ja que els forners només necessitaven una pala relativament curta, tant per posar el pa a coure com per treure'l cuit, i no cal dir que també per recollir la cendra. En general, amb els mitjans de què disposaven, els oficis no eren fàcils i els forners havien der ser forçuts.

El meu pare entrà a treballar a la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca fins a la seva jubilació; treballava a la secció que es deia de "l'empaca" i cada quatre minuts li arribaven 100 kg de farina que omplien una saca, la desenganxava d'on l'havia fixat i la col.locava en un carretó de dues rodes, i tot seguit hi posava una altra saca buida que s'omplia. Mentre pesava la saca, amb un lliurador afegia o treia uns grams per tal d'assegurar els 100 kg, després la cosia i deixava dos "becs" per carregar-la o descarregar-la i encolava una etiqueta on hi deia Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca. Un cop plena portava la saca a la sala-magatzem, i transcorreguts els quatre minuts que durava aquest procés, la saca penjada prèviament ja estava plena i calia iniciar una altra vegada el procediment descrit.

És clar que feia un gran esforç, per això cobrava 4 pessetes més a la setmana, en total 54 quan els altres en cobraven 50. He explicat això per significar que les saques de farina pesaven 100 kg!!! Per això deixava els dos "becs" per carregar-les i descaregar-les dels carros que les repartien pels forns o entre alguns pagesos que en tenien de propi. Eren temps que deambulant pels carrers trobaves piles de llenya, i això era indicatiu que allà hi havia un forn de pa. També era molt habitual veure pels carrers els carros arrossegats per mules que transportaven saques de farina i moltes coses més; eren de les agències dels Montagut, Gabarró o Cularsa, per citar-ne algunes, que des de diferents llocs com la farinera, magatzems o el ferrocarril repartien a domicili.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 322, octubre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 15

Quan el Pa estava Cuit amb Llenya. Revista SEGARRA, Núm. 321, setembre 2023- El Turista Pregunta

Quan el Pa estava Cuit amb Llenya

Fa segles i segles que el pa era l'aliment més important per a tothom i avui ho continua sent arreu del món. És cert que s'elabora de diferents formes en pobles i països, però el pa és molt present cada dia entre nosaltres, d'una forma o altra, amb un gust o un altre, cuit d'una forma o d'una altra... Per això quan veiem quelcom relacionat amb el pa ens interessa, i si podem veure estris, objectes i forns d'altres temps encara més. Turísticament a la Segarra, de forns per coure el pa amb llenya en podem admirar uns quants. Fa uns dies ensenyava Cervera a un grup de visitants, i un altre dia el castell de les Sitges, i en els dos casos vàrem poder veure i admirar forns per coure el pa, i tot i que els agermana la manera de coure'l amb llenya, la seva estructura i funcionament són totalment diferents.

Hi ha moltes persones, especialment joves, que desconeixen com es coïa el pa, i per això el dia que visitàvem el castell de les Sitges varen fer diverses preguntes, a les quals vaig respondre mentre miraven tota l'estructura de pedra amb forma de volta, en la qual s'introduïen feixos de llenya, i un cop encesos per cremar es tancava la tapa o porta d'entrada fins que el foc s'havia consumit i havia escalfat la pedra que tot seguit coïa el pa. Cal puntualitzar que quan es tancava la tapa o porta el forner disposava d'una palanca que regulava la xemeneia per al fum, per tal que el foc no s'apagués, ja que és sabut que si el fum i el foc no tenen sortida, aquest s'"ofega". Calia un foc lent, i un cop tot convertit en cendra i recollida, el forn estava al màxim de calent per coure el pa. Podem recordar que al comprar el pa el forner o fornera tenien a mà una escombreta perquè la base del pa a vegades estava una mica polsosa de la cendra que hi havia a la base del forn.

Pocs dies després vàrem tenir el privilegi de descobrir a Cervera un forn per coure el pa amb llenya. Sortíem de visitar el carreró de les Bruixes i al pujar per les escales per accedir a la plaça Major hi ha la porta del restaurant l'Antic Forn, d'on sortia el Sergi, propietari del restaurant que amb la seva proverbial simpatia ens convidà a visitar-lo. Allí ens trobàrem amb la gran sorpresa, un forn totalment diferent a tots els forns que fins llavors havíem vist; també amb la volta de pedra que s'escalfava amb el foc de llenya, és a dir, tot igual a altres forns, però aquest té la base, on es posava el pa per coure, giratòria i circular!!! Al girar el volant que hi ha al peu de la boca del forn la base gira, i al posar el pa cru i després treure'l cuit només es necessitava una pala relativament curta, ja que el pa estava gairebé a les mans del forner. No és així en els forns de base fixa, on el forner havia de disposar d'unes pales llarguíssimes per arribar al fons del forn, per posar el pa a coure o treure'l cuit, i no cal dir per recollir la cendra. Per tot això és importantíssim guardar els estris i les estructures que al llarg dels anys i segles han ajudat a viure més bé i conèixer més com vivien la vida quotidiana els nostres avantpassats.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista SEGARRA, Núm. 321, setembre 2023

Secció: El Turista Pregunta, pàg. 25

VISITES NOCTURNES: LA PELL 08.08.2023 (publicat a la Revista SEGARRA Núm. 320, agost 2023

VISITES NOCTURNES

Organitzat per Turisme de Cervera (Paeria de Cervera), amb el títol de La Pell, el dimarts dia 8 d'agost va tenir lloc una nova visita nocturna a Cervera a càrrec d'Armand Forcat. La convocatòria, com d'altres d'anteriors, va tenir un gran èxit d'assistència. La visita va menar els assistents cap al d'Ondara, passant pels antics safarejos i per Sant Francesc, on antigament hi havia hagut adoberies que treballaven la pell.

Un Premsot o Premsa de Caragol. Revista SEGARRA Núm. 319, juliol 2023- El Turista Pregunta

Un Premsot o Premsa de Caragol

Quan ensenyem els castells de la Segarra generalment sorgeixen preguntes relacionades amb l'agricultura, i això és normal. La primera finalitat de la construcció d'un castell era la protecció i defensa del territori i de la seva gent, una gent que majoritàriament treballava la terra, i és per això que dintre de cada castell trobem molt marcades les activitats agrícoles, ja que les terres que l'envoltaven es cultivaven per a la pròpia substistència del castell i dels habitats que poblaven la zona.

Així doncs, al castell hi ha espitlleres, merlets, torres, permòdols o matacans per a la seva defensa, però també forn per coure el pa i altres productes, pastera, vaixells per als vins, rasclets, reus, sedassos, trills, carros...

Un dels exemples que tenim a la comarca és el castell de les Sitges, preparat fermament per a la defensa i també per poder-hi viure les famílies; en aquest castell hi notem el pas dels segles i les vicissituds que s'hi han viscut i que hi han deixat petjada des del segle XII, quan n'era propietària la família Cervelló. Cal recordar que fins al 1149, quan fou conquerida Lleida als musulmans, les seves ràtzies arribaven fins a la Segarra, amb alguna collita cremada o robatoris als corrals. I vingueren altres guerres i la pitjor potser fou la que provocà Felipe V, coneguda com la Guerra de Successió, que arrasà tot el Principat de Catalunya, imposà els decrets de Nova Planta i ordenà que a tots els que durant aquella guerra s'haguessin mostrat favorables a l'arxiduc Carles, se'ls confisquessin les seves propietats. És per això que el castell de les Sitges i també el de Florejacs, molt proper, foren confiscats, a part que els propietaris hagueren d'exiliar-se durant deu anys. Per tant, aquests castells han viscut èpoques bones, no tan bones i també de molt dolentes, i malgrat tot alguns propietaris han pogut mantenir-los actius d'alguna manera, especialment en els últims trenta anys amb el turisme, les visites i donant a conèixer la història, costums, tradicions i formes de vida d'aquests últims mil anys.

Fins als anys 70 (1970) el paisatge segarrenc mostrava cinc collites; blat, ordi, ametlles, olives i vinya. Durant el temps de la verema a cada casa de pagès, algunes al carrer i altres a l'entrada de casa, s'hi bastien uns tancats de fusta a quatre bandes de 30 a 40 cm d'alçada i a redós de la tapa d'un cup, i en aquell tancat s'hi abocava el raïm on era xafat amb els peus dels pagesos i pageses, i un cop xafat el posaven al cup, on ben tapat s'esperava uns dies per tal que fermentés i es tornés vi, el qual era trascolat del cup als vaixells i les botes per al seu consum. De tot aquest procés en quedava la brosta, és a dir, el tronc del raïm i la pellofa, i és aquí quan un visitant del castell de les Sitges, al veure el premsot, preguntà; "Què és aquest carro?" (doncs porta rodes).

Llavors, un cop explicat el procés que ha seguit el raïm per transformar-se en vi i que només en queda la brosta (el tronc i alguna pellofa), expliquem que enlloc de llençar-la s'aprofitava per produir un líquid més potent que el vi, per exemple l'alcohol, i per això calia disposar d'un premsot o premsa de cargol, que exprimia al màxim. Naturalment no tothom disposava de premsot, motiu pel qual hi havia empresaris o pagesos que sí que en tenien, i a més amb rodes per al seu trasllat per tal de llogar-lo a les cases on tenien brosta per premsar. La posaven dins el cilindre i era pressionada al màxim mitjançant les dues barres que accionaven dos premsaires que feien baixar la femella per la rosca fins a arribar al punt més baix, moment en què el producte havia estat premsat fins a donar l'última gota.

Autor: Armand Forcat

aforcat.blogspot.com

Revista Segarra Núm. 319 juliol 2023. Secció: El Turista Pregunta, pàg. 31

Armand Forcat